Lluís Torró

"Només" (valguen les cometes) són prospeccions, però vist el que ha passat en altres ocasions (a Tarragona sense anar més lluny) i les experiències com les del Golf de Mèxic (sí, ja sé que estem parlant d'una escala completament diferent), concedir-les és una autèntica barbaritat. En compte de calfar-se el cap, planificar i prendre mesures per a substituir la dependència d'una font energètica que té els minuts comptats, el govern, plegat (quina sorpresa!) als interessos de les grans transnacionals de l'energia, segueix promocionant el petroli com a base del sistema econòmic. Després declaren ampulosament (uns i altres, PP i PSOE) que estan combatint el canvi climàtic i bla, bla, bla... Paraules i declaracions buides NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró ha manifestat que la Mediterrània és un mar tancat amb un equilibri ambiental molt fràgil i les prospeccions suposen un risc inadmissible. “Els perills de vessaments que comporten no justifiq

El Govern amaga la veritat quan parla de la reforma de les pensions públiques. El Govern diu que és inevitable augmentar l'edat legal de jubilació als 67 anys (encara que ho vullga fer amb flexibilitat). No és cert. Espanya és un dels països d'Europa amb una edat “real” de jubilació més alta (63 anys i 10 mesos) i pròxima a l'edat legal. El Govern diu que l'augment de l'esperança de vida (hi haurà més pensionistes en el futur) fa necessària la reforma . No és cert. És veritat que hi haurà més pensionistes, però també és veritat que hi haurà més cotitzants i amb cotitzacions més altes. El problema no és demogràfic, sinó de voluntat política. Es poden fer cotitzar els contractes que estan en l'economia submergida, es pot evitar que les dones guanyen un 30% menys que els hòmens i, per tant, cotitzen menys, es pot elevar el salari mínim (un dels més baixos d'Europa), es pot fer cotitzar les beques (en la seua major part són contractes lab

Fa un parell de setmanes vaig tindre una reunió amb el Comité d'Empresa de l'Hospital General d'Elx (el públic). Més enllà de les queixes dels treballadors que estan sintetitzades a la nota de premsa, em van impactar moltíssim alguns detalls que demostren clarament la preocupació de la Generalitat per la Sanitat Pública. La primera és un edifici que s'hi troba a l'entrada. De dimensions considerables i singular arquitectura, hauria de ser l'espai on s'ubicaren les especialitats. Dic "hauria" perquè sembla que fa anys que es troba en el limb, a mig acabar. Des de fora aparentment no es nota, però si et fixes veus com es tracta d'un edifici mort: no hi ha res a dins, ni n'entra ni en surt ningú. L'altra és una gegantina malla que cobreix tota una paret d'un dels edificis antics (no dels més antics, però). Aquesta malla acompleix l'importantíssima comesa d'evitar que caiga tota la paret. Espere que ho aconseguesca abans algú a

Crec que no és la primera vegada que ho comente, però és realment increïble la desvergonya amb la que reten comptes. És a dir, que no ho fan. Em sembla que ni tan sols formalment, tot i que això segurament seria discutible des del punt de vista jurídic. En aquest cas es tracta de preguntes sobre un Institut de Secundària de Xàtiva acabat d'estrenar i que (quina sorpresa!) presenta algunes deficiències i, sobretot, una pèsima ubicació NOTA DE PREMSA El grup d’esquerres presentà en Les Corts el passat mes de novembre una bateria de preguntes sobre aquest centre de secundària de Xàtiva, inaugurat fa sols un any i que es troba ubicat entre una línia de ferrocarril per on transiten mercaderies perilloses, una benzinera i una de les principals vies de trànsit rodat de la ciutat. “Volíem saber la resposta de la Conselleria al respecte de les mesures de seguretat que compleix aquest centre, donada la seua perillosa ubicació, tanmateix Font de Mora s’ha limitat a dir-nos que la consel

Per al conjunt dels més de 13.000 milions d'euros de pressupost de la Generalitat representen ben poca cosa (penseu que entre Sanitat i Educació s'enduen més de les dues terceres parts), però per al pressupost de la pròpia Societat de Projectes Temàtics ja és tota una altra cosa. Del que denunciem ací destaquen dues coses. La primera que malgrat, la dèbil fiscalització de la Sindicatura de Comptes (per manca de recursos, bàsicament), la quantitat d'irregularitats detectades als contractes i al funcionament de la SPTCV és més que preocupant. La segona és que aquest tipus d'empreses i fundacions tenen uns pressupostos que escapen del control parlamentari i que serveixen a finalitats ben fosques. Una per una no són massa diners, si les sumem (una feina que crec que no ha fet ningú encara) ja és una altra cosa. Penseu que enguany han tractat de quadrar els pressupostos recorrent a la venda de patrimoni. Però a l'informe de la pròpia Sindicatura s'indica (i és realme

Ací teniu la major part de la intervenció que vaig fer a la compareixença de la Consellera de Cultura en la que, a  petició nostra, devia explicar les modificacions al Circuit Teatral Valencià. Més avant tractarem de penjar totes les intervencions, especialment les de la pròpia Consellera.

Ahir eren els empresaris associats a CEV i hui els "economistes" (en realitat els presidents dels col·legis provincials). Uns i altres llançant proclames neoliberals infumables. Només tenen raó en una cosa: la gestió de la cosa pública per part del PP és nefasta. Pel que fa a la resta: inqualificable. Una sèrie de proclames ideològiques que pretenen passar (sobretot en el cas dels "economistes") per consells "tècnics". Que el nostre senyor ens lliure d'aquests "tècnics"! Vaig llegir en algun lloc una anècdota molt il·lustrativa. Alguns potser sabreu que un dels grups de teòrics més prestigiós dins l'economia ortodoxa neoliberal és el que es troba vinculat a l'anomenada escola austríaca (amb von Mises i von Hayek, com els més destacats). Molts d'aquests economistes van acabar acabar la seua carrera acadèmica lluny del seu país d'origen. Fins ací la informació, ara l'anècdota. En una ocasió li van preguntar a l'insigne p

Aquest cap de setmana ens hem hagut d'enfrontar amb una nova notícia pèsima per als pobles rurals: més tancaments de línies a les seues escoles. Els retalls ara semblen justificar-se per la situació derivada de la crisi i de les limitacions pressupostàries. El cert és que això seria creïble si ens trobàrem davant d'un fenomen nou. Però el cert és que no. Beniarrés, Gorga, Penàguila... ja han patit aquestes mesures abans de la "crisi". El Consell es troba a la vora de la fallida tècnica, sí, però segueixen mantenint macroprojectes perfectament inútils mentre retallen de les necessitats socials bàsiques. Haurem de suportar aquesta situació molt temps més? NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró ha manifestat que la supressió d’aquestes aules, segons publica hui mateix un mitjà de comunicació, es donarà fonamentalment a les zones rurals de la comarca “i això significa un colp a aquests municipis, que ja pateixen de manera reiterada la desídia d’un go

Crec que ja he comentat en alguna altra ocasió la forma tan descarada amb la que el PP es burla dels diputats de l'oposició a les preguntes parlamentàries. Com l'acudit aquell de "em pot dir l'hora?, no però tinc una bicicleta", el Consell evita respondre preguntes directes amb generalitats o evasives. En aquesta ocasió han pujat un esglaó més. Davant l'actitud del govern valencià front a la probable ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat a Zarra (amb sospites d'interessos familiars directes d'algun conseller en els terrenys on podria ubicar-se) vam sol·licitar una documentació molt concreta. Us reproduesc el text íntegre de l'escrit que vam adreçar a la Conselleria de Medi Ambient: "Còpia íntegra i literal de les al·legacions amb data de 8 d'abril de 2010 que l'esmentada conselleria va remetre al Ministeri d'Indústria sobre l'emplaçament, al municipi de Zarra, del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC per les seues sigles e

Publicat hui a Levante-EMV Sembla mentida la facilitat amb la què reiterem errors històrics. La construcció del ferrocarril al segle XIX va ser més un producte de l´especulació alimentada pel miratge de la modernitat que no el fruit d´un procés planificat de resolució dels problemes socials i tècnics del transport. Ni el traçat de la xarxa, ni els mecanismes de finançament, ni els sistemes de gestió escollits van ser els més adequats des de la perspectiva de l´interès comú o del sosteniment de les línies construïdes. Estic parlant d´un fenomen general a Europa i la correcció dels errors inicials va trigar dècades. Al nostre cas, però, les conseqüències van ser pitjors i més perdurables. Els ferrocarrils privats construïts a costa de l´erari públic van ser ruïnosos i la xarxa va demostrar unes debilitats enormes. Es va pensar més en enllaçar Madrid amb València i Alacant que en estructurar internament el territori valencià. L´actual mapa ferroviari demostra que encara n´estem pat

L'obssessió privatitzadora del PSOE comença a fer por. La privatització d'AENA (total en el cas d'alguns aeroports, parcial en la majoria) sols s'explica per la necessitat de fer caixa i retallar el dèficit públic. (Abans d'entrar en matèria, unes preguntes: perquè el dèficit públic s'ha de retallar al 3 %? perquè en tres anys? no s'havia pogut negociar això en Europa mentre Zapatero ostentava la presìdència de l'UE?) És greu que esp privatitze un servei públic, però que comencen per una qüestió tan delicada com el control aeri és extremadament greu. Sembla que els controladors han esdevingut el "chivo expiatorio" per excel·lència i els seus sous, les seues exigències i les seues (qüestionables, com a mínim) formes de protesta serveixen de justificació per a qualsevol cosa. Algú creu que es pot deixar en mans d'una empresa privada el control del trànsit aeri i que això no afecte a la seguretat? Als controladors els hi podrem retreure moltes

No fa massa (menys d'un mes) vam presentar una Proposició No de Llei per a que les Corts instaren el Consell que protegira la Serra d'Escalona. Cal recordar que es decretar un període de dos anys per a aprovar els documents d'ordenació (Pla d'Ordenació de Recursos Naturals i Pla Rector d'Ús i Gestió) per a poder declarar defintivament el Parc Natural de la "Sierra de Escalona y Dehesa de Campoamor". Aquest període ja ha caducat fa mesos. Aleshores el PP ens va rebutjar la proposició argumentant que no hi ha diners. Vist els pressupostos, el cert és que el que es dedica als espais naturals (en general) segueix la línia descendent que s'observa des de ja fa anys. Tanmateix mantindre un Parc Natural és una quantitat ridícula omparant-la tan sols amb el que la Conselleria de Medi Ambient tira en despeses diverses i treballs externalitzats. És a dir que els arguments eren excuses de mal pagadors. El cert és que hi ha massa interessos urbanístics que atendre

El Consell té l'aigua al coll. Per no tindre, no té ni diners per a segells. Per això, han llançat una emissió de deute públic a la que li han donat un cert caire patriòtic. El to de Gerardo Camps recordava a la propaganda dels bons de guerra de la Segona Guerra Mundial. No sembla raonable fer aquestes actuacions i després no donar cap tipus d'explicació. Serà molt difícil aconseguir que Camps comparega i reta comptes sabent que les Corts es disoldran abans de la Magdalena, però sempre cap la possibilitat que vullga fer-se propaganda... NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, considera que el conseller haurà d’explicar a la cambra autonòmica aquesta actuació del Consell, “la qual teòricament s’allargarà fins el pròxim 17 de desembre, i de la què no sabem més que el que ha publicat la premsa. Demanem simplement que Camps explique en Les Corts els detalls sobre aquesta emissió de títols de deute, com està funcionant i quins són els beneficis que s’estan acon

Ja comencem a estar acostumats a les "ocurrències" del PP, però aquesta és de les que se superen. Van anunciar fa poc als mitjans que tenien la intenció de fer concessions sobre terrenys forestals públics per a usos turístics. La manca de recursos (fruit evident d'una gestió nefasta) i l'obssessió privatitzadora són dues cares de la mateixa moneda i, per això, es retroalimenten. No és que hi tinguen massa respecte pels espais naturals. De fet, el que han introduït a la Llei d'Acompanyament als pressupostos encara conté alguna trampa més. Preveu la possibilitat que els pagaments per eixes concessions puga fer-se mitjançant projectes forestals supervisats per Conselleria. Lògicament açò està pensat per a qui sí que té concessions, especialment les empreses elèctriques (línies de distribució, parcs eòlics, etc.). Iberdrola presentant projectes forestals que ha d'autoritzar i supervisar Cotino? Certament, la imatge ens fa venir calfreds! NOTA DE PREMSA El gru

Encara que semble mentida (per als qui no coneixen el sector) el marbre també es pot deslocalitzar. Durant l'època de les vaques grosses, les empreses del Vinalopó extreien el marbre del Pinós i altres punts de la zona, i les manufacturaven a les fàbriques i tallers de la pròpia comarca. Però amb la crisi s'ha fet cada vegada més rendible vendre la pedra en brut i manufacturar-la a Turquia o la Xina. El marbre de la zona té unes característiques específiques de color i qualitat que el fa especialment preuat. Tanmateix ens trobem amb que la riquesa que genera ho fa a altres països, condemnant a l'atur i les dificultats econòmiques als treballadors i a molts xicotets empresaris. Per això vam proposar a les Corts que es creara una marca (Denominació d'Origen li deiem per a entendre'ns). Ens van dir que sí (després de negociar alguns detallets), però encara no han fet res. És com l'Estratègia de Política Industrial del Consell: bones paraules i poques realitats NO

És difícil fer les coses més malament. Per això, sembla que l'única explicació és que estiga fet mal a posta. Probablement al principi sols era mala gestió i, a mesura que se'ls amuntegaven els problemes, acabarien pensant: "home i perquè no optem per la incineració". Per a ells (el PP, és clar) era fantàstic. Si el sistema com està concebut ja implica grans plantes de gestió que generen bons negocis via concessió (només cla que mireu com està el cas "Brugal"), encara millor amb les incineradores que suposen un volum més gran. Però el problema és que per a fer-les rendibles requereixen moltíssims residus. Doncs bé, ja no cal afanyar-se massa construint les infraestructures previstes al PIR de 1997 i a hores d'ara en manquen encara més de la meitat. Mentrestant, les plantes que hi ha funcionant veuen com els duen residus des de 300 kms o més de distància (i encara ho justifiquen al·legant el principi de proximitat, com ho llegiu!), no poden tractar-los to

Les festes populars són un bé que cal conservar de forma especial. Tant en el seu vessant de dipositàries de la cultura tradicional com en el vessant de gaudi i alliberament col·lectiu. Això no vol dir que no siguen també una font de problemes. Un exemple d'açò són les falles. No sols generen una gran quantitat de molèsties al veïnat, diguem-ne, no-faller, sinò que generen problemes ambientals com l'emissiò de metalls pesants a l'atmòsfera (per les mascletaes i els castells de foc) o com la crema del material amb que actualment es fabriquen els monuments: el poliexpan (poliestirè expandit). Per aquesta raó hem tractat d'instar el Consell a que prenga mesures més enllà de les anunciades sobre els locals fallers i que volen recollir en una normativa que es publicarà en breu (ja sabeu, les falles són a prop de les eleccions). Que el PP votara en contra de la nostra proposta (molt "light", tot en pla d'estudis, recomanacions, incentius, etc.) no és cap novetat

Podeu veure un resum de la roda de premsa que vam celebrar ahir. Davant la constatació que la Sindicatura de Comptes feia sobre un contracte signat amb Santiago Calatrava per a la redacció d'un projecte per a un Centre de Convencions a Castelló des d'EU vam iniciar una recerca parlamentària. Primerament, Marina va fer una pregunta oral al Secretari Autonòmic que va afirmar que la diferència entre els 60 milions d'euros que figuraven al contracte objecte de la fiscalització de la Sindicatura i els 100 que apareixien posteriorment es devia a una ampliació de la construcció. Arran d'això vam sol·licitar els projectes inicials. A partir d'ací d'inicia un periple (no exempt de curiositats, com podreu comprovar si perdeu els 5 minuts que dura el vídeo) que ressumim tot seguit. Només un apunt personal: encara no se'ns ha acabat de tancar la boca des que vàrem veure les "instal·lacions" on es custodien els projectes de la Societat de Projectes Temàtics (&q