Lluís Torró

L'anomenada Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local aprovada al parlament a finals de 2013 té un títol que, com és costum a les lleis proposades pel PP, és un eufemisme que amaga un propòsit molt diferent al que enuncia. És una reforma de la llei de base que suposa un retall de l'autonomia local. Ja ho vaig explicar a una entrada anterior en la que anunciàvem un recurs d'inconstitucionalitat. Entre les retallades previstes s'hi troba la de les competències municipals en matèria d'educació. Des d'ara els ajuntaments tan sols es dedicaran a oferir sòl per a la construcció de centres, punt. Molts ajuntaments, però, mantenen conservatoris de música, escoletes infantils i escoles permanents d'adults (cobrint la manca d'oferta de l'administració autonòmica). També ofereixen ensenyaments no reglats com escoles d'art o escoles de gent gran. Què passarà ara amb elles? Suposarà que la Generalitat transferirà íntegrament els f...

La reforma de la llei local és una autèntica bestiesa. Sí, ja sé que sembla que tot ho fem gran i carreguem les tintes en excés, però us assegure que no és així. De fet, en aquest cas, malgrat el retall brutal de l'autonomia municipal que suposa la reforma, encara tenim raons per a somriure si comparem la redacció final de la llei amb els seus primers esborranys. Allò no era una bestiesa, era directament una bogeria. Però el que compta és el que ja està aprovat i això suposa perles com que els ajuntaments no podran oferir serveis socials sense del·legació expressa (i finançada) per les comunitats autònomes. O que els ajuntaments de menys de 20.000 habitants hauran de demostrar que poden prestar serveis com la recollida de residus o l'aigua a un preu igual o inferior al que ho faria la Diputació Provincial corresponent. I en cas contrari, evidentment, el servei passaria a córrer a càrrec de la diputació (a través d'empreses privades, lògicament). Als pobles menuts, amb aques...

La Sindicatura de Comptes ha detectat una caiguda en picat dels diners que els municipis valencians destinen a la inversíó. És lògic si tenim en compte que (1) els ajuntaments representen l'administració més mal finançada en relació a l'enorme quantitat de competències que hauria d'exercir; (2) les principals fonts de finançament dels municipis durant la bombolla van ser els ingressos derivats de l'activitat urbanística i això s'ha reduït pràcticament a zero; i, (3) la Generalitat ha descarregat part dels seus problemes financers deixant de pagar als ajuntaments transferències i subvencions compromeses. El resulta la ruïna de les finances municipals que ha forçat els ajuntaments a deixar de fer inversions per sostindre mínimament els serveis prestats. I, en termes generals, ho estan fent de forma raonablement eficient. Però, clar, els serveis que presten els ajuntaments són una font potencial molt rica de privatitzacions de serveis. I això per a la dreta neoliberal...

Publicat hui a Levante-EMV Fa uns dies, a finals de la legislatura i a presses i correres, les Corts han aprovat una proposta de reforma de l´Estatut d´Autonomia. És una reforma petita, a penes unes ratlles en forma de disposició addicional, que pretén que les inversions territorials de l´Estat (allò que l´Estat gasta anualment en trens, carreteres, ports...) al País Valencià equivalga al percentatge que supose la nostra població durant un període de set anys. Punt. Es tracta d´alguna cosa que tinga a veure amb el finançament? Sí. Estem tractant del finançament autonòmic? No. En absolut. Malgrat el que aparenta per la forma en la que han tractat de plantejar el debat, aquesta disposició (si s´aprovara finalment) no afectaria en res a l´educació, la sanitat o els serveis socials. Els diners que paguen els mestres i els metges o els que aprofiten per mantindre les escasses prestacions socials i la impresentable Televisió Valenciana, no van a sofrir cap efecte (ni positiu ni nega...

La reforma de l'Estatut que ha plantejat el PP té com a finalitat fer creure a la població que el Consell es preocupa per resoldre el problema del finançament autonòmic valencià (i practicar, de pas, el victimisme contra Zapatero). El text que segueix ha servit de base per a explicar l'esmena a la totalitat que vam debatre ahir (dimecres, 23 de febrer) a Les Corts. Malgrat la seua longitud (demane disculpes de bestreta) crec que paga la pena difondre la nostra argumentació completa. Us en faig cinc cèntims per al que no tinga temps (o ganes) de llegir-se tot el totxo. L'esmena es recolza sobre tres bases clarament definides. La primera consisteix en una reflexió sobre la validesa del propi Estatut; açò és, com és possible que un text que se suposava que ratlla la perfecció haja de ser objecte ara d'una modificació, encara que siga sobre alguna cosa perifèrica al nucli de les disposicions que contenia? La segona es refereix a l'oportunitat de la pròpia reforma. Pel q...