Lluís Torró

Escenari: hemicicle de Les Corts Valencianes. Protagonista: Alberto Fabra. El protagonista resplica a Marga Sanz, la síndica del Grup d'Esquerra Unida, que li havia preguntat per la seua (in)capacitat per defensar els interessos valencians (justs interessos, objectivament parlant) davant el govern de Madrid. Ni pel que fa al finançament autonòmic ni pel que fa al planejament hidrològic. En aquesta darrera qüestió el PP (cada vegada tinc més clar que els cognoms CV són sobrancers) cedeix davant Cospedal i accepta l'increment de dotacions dels aqüífers que alimenten el riu a la seua capçalera. Els "dotats" són terratinents que, com el propi Ministre Arias Cañete, es dediquen a "caçar primes" europees (els fons de la Política Agrària Comunitària, PAC). La suma dels drets supera amplament els recursos del riu. "Aigua de paper", així s'hi refereix la saviesa ancestral dels regants. L'Albufera? Condemada. Els habitants de la Ribera del Xúquer? Ve...

Arias Cañete aprofita que el Pisuerga passa per Valladolid per dir que calen més embassaments. Literalment. Les recents inundacions i vessaments de rius (entre ells el Pisuerga al seu pas per "Pucela") serveixen per a dir que cal més obra pública. Segueixen pensant que la ciutadania és imbècil. El que passa és que fins ara la gent no es preocupava massa i acabava creient aquest retòrica que sols beneficia els bancs i les grans constructores. I és que, i entre ja en l'assumpte, la política hidrològica que planteja el PP sols té un fil conductor: beneficiar aquests interessos privats amb diners públics. La resta, tant els hi fot. Ara la totpoderosa Cospedal vol finiquitar el Tajo-Segura (i de pas amb tota la politica de transvasaments), per collons. Abans d'això, però, caldria valorar els drets adquirits durant els anys de funcionament de la infraestrcutura i, sobretot, planificar una nova gestió hidrológica que allibere Múrcia i el sud del País Valencià de la dependèn...