Lluís Torró

L'anomenada Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local aprovada al parlament a finals de 2013 té un títol que, com és costum a les lleis proposades pel PP, és un eufemisme que amaga un propòsit molt diferent al que enuncia. És una reforma de la llei de base que suposa un retall de l'autonomia local. Ja ho vaig explicar a una entrada anterior en la que anunciàvem un recurs d'inconstitucionalitat. Entre les retallades previstes s'hi troba la de les competències municipals en matèria d'educació. Des d'ara els ajuntaments tan sols es dedicaran a oferir sòl per a la construcció de centres, punt. Molts ajuntaments, però, mantenen conservatoris de música, escoletes infantils i escoles permanents d'adults (cobrint la manca d'oferta de l'administració autonòmica). També ofereixen ensenyaments no reglats com escoles d'art o escoles de gent gran. Què passarà ara amb elles? Suposarà que la Generalitat transferirà íntegrament els f...

La reforma de la llei local és una autèntica bestiesa. Sí, ja sé que sembla que tot ho fem gran i carreguem les tintes en excés, però us assegure que no és així. De fet, en aquest cas, malgrat el retall brutal de l'autonomia municipal que suposa la reforma, encara tenim raons per a somriure si comparem la redacció final de la llei amb els seus primers esborranys. Allò no era una bestiesa, era directament una bogeria. Però el que compta és el que ja està aprovat i això suposa perles com que els ajuntaments no podran oferir serveis socials sense del·legació expressa (i finançada) per les comunitats autònomes. O que els ajuntaments de menys de 20.000 habitants hauran de demostrar que poden prestar serveis com la recollida de residus o l'aigua a un preu igual o inferior al que ho faria la Diputació Provincial corresponent. I en cas contrari, evidentment, el servei passaria a córrer a càrrec de la diputació (a través d'empreses privades, lògicament). Als pobles menuts, amb aques...

La Sindicatura de Comptes ha detectat una caiguda en picat dels diners que els municipis valencians destinen a la inversíó. És lògic si tenim en compte que (1) els ajuntaments representen l'administració més mal finançada en relació a l'enorme quantitat de competències que hauria d'exercir; (2) les principals fonts de finançament dels municipis durant la bombolla van ser els ingressos derivats de l'activitat urbanística i això s'ha reduït pràcticament a zero; i, (3) la Generalitat ha descarregat part dels seus problemes financers deixant de pagar als ajuntaments transferències i subvencions compromeses. El resulta la ruïna de les finances municipals que ha forçat els ajuntaments a deixar de fer inversions per sostindre mínimament els serveis prestats. I, en termes generals, ho estan fent de forma raonablement eficient. Però, clar, els serveis que presten els ajuntaments són una font potencial molt rica de privatitzacions de serveis. I això per a la dreta neoliberal...

I ací va la darrera del Ple d'aquesta setmana que, com ja us he comentat, ha estat intens. En aquest cas és un vídeo. Es ressumeix el debat que sobre finançament local vaig mantindre amb l'inefable Alfonso Rus (diputat a Les Corts, president de la Diputació Provincial de València, president del PP de la província de València i alcalde de Xàtiva). Es va estrenar com orador a Les Corts. I quina estrena! No us avance res. Us recomane que el mireu. Són poc més de cinc minuts. Us assegure que riureu (com ho vaig fer jo i el Ple en ple, ja ho veureu), però no estic segur que siga per a prendre-s'ho a risa perquè, com va demostrar acceptant la nostra esmena que era una càrrega contra la política financera del Consell envers els ajuntaments valencians, aquest personatge mana molt, moltíssim. Estic segur que si cau en mans de Xavi Castillo li traurà molt de profit en un veriueu-ho o qualsevol altra cosa.