Lluís Torró

Ja amenacen amb la seua privatització. Sota les pressions de la gran banca privada es va forçar la 'bancarització' de les activitats de les caixes d'estalvi. Dirigides pels governs autonòmics (PP/PSOE, poques diferències hi havia), gestionades per uns directius que es creien taurons financers i emparant trames político-empresarials dedicades a l'especulació urbanística, van posar dempeus el model corrupte de la rajola. Quan es va tancar l'aixeta dels mercats internacionals que havien permès a les grans banques europees (alemanyes i franceses, particularment) aprofitar-se'n de la bombolla hispànica ruixant les caixes amb milers de milions d'euros en forma de crèdits interbancaris, l'aterratge suau que pronosticava el Banc d'Espanya va deixar pas a un estavellament en picat. Aleshores, van accentuar la bancarització de les caixes per a permetre fusions i ulteriors privatitzacions. També van injectar diners a dojo (a compte del deute públic) per salvar ...

Les informacions sobre l'afer "Kelme" van aclarint més punts obscurs de la trama. Tot es basava en una sèrie de permutes de terrenys i d'informació privilegiada sobre els canvis que preveia la revisió del PGOU d'Alacant. Mentre escric açò, estic assegut a l'hemicicle de les Corts Valencianes. Estem en ple debat del pressupost. I no puc evitar preguntar-me que passarà pel cap de la gent del PP quan s'assabente d'aquestes coses llegint els diaris o escoltant la ràdio. M'imagine que una bona part d'ells (confie en que no la majoria) pensarà que és la cosa més normal del món, que tothom fa coses així si té l'oportunitat i que si no ho fa és perquè no pot o perquè és un bacora. Espere sincerament que la gent honesta d'aquest partit (que ara sí que confie que siga majoria) s'adone que aquests fraus són intolerables èticament i que cal fer el que calga per acabar amb ells. No, no sóc cap il·lús, sé perfectament que això és molt difícil i t...

Com ho diuen en castellà? De aquellos polvos, estos lodos , o una cosa semblant. La dita no pot ser més pertinent. El PP a través dels seus instruments institucionals i els seus instruments financers (caixes d'estalvi incloses) es van dedicar a promoure una reconversió productiva majúscula; bescanviaven indústria per rajola. Li van salvar el cul a l'empresa de calcer esportiu il·licitana Kelme, implicant la CAM en un " pelotazo " immobiliari en tota regla. Allò no va eixir molt bé, però tampoc no va suposar la solució per a l'empresa industrial que ara es planteja en acomiadar una bona part dels seus treballadors. Algú dubta qui és el responsable de la crisi, qui se'n ha beneficiat i qui la va pagar i continua pagant-la? NOTA DE PREMSA EU demana la compareixença del conseller d’Economia i del director de l’IVF sobre les gestions fetes en Kelme El portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts Lluís Torró, ha demanat la compareixença del conseller d’Economia i...

Des d'EUPV mostrem la nostra satisfacció perquè els autors materials del saqueig de la CAM, aquells que van estar realitzant operacions fraudulentes amb els diners de tots els valencians i valencianes, acaben en presó si és demostra que han comés delictes. Però aquesta història no acabarà com cal si no es depuren també les responsabilitats polítiques, i això només es pot fer a través de les Corts Valencianes i amb que els responsables del PP que van dirigir aquesta entitat des de fins i des de fora, assumisquen les seues responsabilitats i depuren aquelles que siguen necessàries.

He mantingut una reunió amb l' Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE) que m'ha traslladat la seua preocupació per l'assumpte de les preferents. Supose que és ben conegut però, per si de cas, vos en faig cinc cèntims. Les Accions Preferents (com el Deute Subordinat i altres) són uns productes financers qualificats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors com a "complexos". En realitat és una cosa ben estranya a mitjan camí entre una obligació (un títol que se li compra a un banc a canvi d'uns interessos a tornar dins un termini definit) i una acció (que atorga drets de propietat). Si voleu saber-ne més podeu consultar aquesta veu de la viquipèdia . També resulta il·lustrativa la c ompareixença que l'ex-president de la CNMV, Julio Segura , va fer a la Comissió de la CAM per llegir les explicacions (i les excuses) dels responsables d'haver permès tota aquesta mangalotxa. Perquè, a moltíssims casos (majoritàriament, diria j...

Ja sabeu com ha anat la història. Es va cremar una pinada a prop de Benidorm, els amics de Zaplana es van fer amb els terrenys per quatre perres i D. Eduardo va embarcar a La Generalitat i a la CAM en un projecte de Parc Temàtic. Els catalans (Salou) tenia Port Aventura, anàvem a ser menys els valencians (Benidorm)? Ni parlar-ne. I si, a més, els amics poden fer uns dinerets, doncs millor que millor. Però clar no hi havia prou amb els terrenys i els directius nomenats per La Generalitat van bastir una trama d'empreses i factures falses: es facturava per treballs que no s'havien realitzat ni anaven a realitzar-se mai. Perfecte..., fins que Hisenda va plantar les orelles i va obrir una investigació. Ara els directius es troben a un judici d'acabar en presó. Mentrestant, algun d'ells ha estat cobrant un sou d'escàndol (prop de 80.000 € a l'any més que el propi president de la Generalitat) a compte de La Ciutat de les Arts i les Ciències de València per no fer liter...

Com passa darrerament, quan penge la nota ja ha passat allò a que fa referència, disculpeu. A la comissió de la CAM del passat dilluns vam presentar noves propostes de compareixença. Cada grup va seguir la seua pròpia estratègia. Nosaltres vam optar per fer una proposta de mínims amb l'esperança que el PP no poguera rebutjar-la. No és tracta d'una actitud naïve o innocent, sinó de posarlos en evidència. Demanar que compareguera Fernández Ordóñez, però també els responsables directes de l'IVF, aquells sobre els que le Corts Valencianes tenen una responsabilitat directa. Ens interessava, especialment, que s'aclarira què va fer la Generalitat amb els préstecs a l'inefable regidor murcià del PP (i president de la Comissió de Control de la CAM), Juan Ramón Avilés. I també com funcionava el mecanisme electoral i què nassos hi feia l'IVF NOTA DE PREMSA Esquerra Unida demana noves compareixences en la Comissió de la CAM   El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró...

Si hi ha una conclusió inqüestionable de l'eterna comissió d'investigació sobre la CAM és que el PP ha eludit sistemàticament qualsevol responsabilitat. Els càrrecs anomenats per la seua iniciativa (a les Corts o als ajuntaments) no recorden ni tan sols qui els hi va fer la trucada per proposar-los de formar part de l'assemblea de l'entitat per no parlar-ne dels òrgans d'administració i de control. Però el cert és que personatges com Juan Ramón Avilés (ex-regidor del PP a l'Ajuntament de Múrcia) no sols no van complir el seu paper sense que cap persona de les els va proposar i avalar els hi demanara comptes sinó que, a més, se'n van aprofitar de la seua posició privilegiada per a obtindre crèdits per a lucratives (o pretesament, ja que van acabar sent un fracàs estrepitós) operacions urbanístiques. El que ja resulta intolerable és que l'Institut Valencià de Finances donara el vist-i-plau a aquestes operacions. L'IVF hauria d'haver supervisat le...

L'IVF (Institut Valencià de Finances) té, per llei, encomanades les funcions de supervisió de les caixes d'estalvi i cooperatives de crèdit valencianes. Per entendre'ns, hauria d'haver estat el tercer esglaó de la supervisió, després del Banc d'Espanya (BdE) i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Hauria... perquè, van pensar, si ja estan els altres dos per a que ens hem de calfar el cap i perdre temps. Així que, tot i que tenien responsabilitats directes (obligació legal) i indirectes (la Generalitat triava una bona part dels consellers generals de les caixes i determinava la composició final dels òrgans de decisió de les mateixes), van decidir mirar cap a una altra banda. Si llegiu els diaris de sessions de la Comissió de Control de la CAM veureu que els qui arribaven al Consell d'Administració o la Comissió de Control proposats inicialment pel PP no saben o no volen (no volen, de fet) explicar com van arribar-hi i la majoria eludeixen respondre...

Des del principi de la crisi financera la Generalitat ha fet cara de pòquer: qui, jo? La legislació de les caixes d'estalvi valencianes i de l'Institut Valencià de Finances (IVF) és clara i concisa al respecte. Aquest organisme té encarregat encara la supervisió del funcionament de les caixes. A la comissió d'investigacio de la CAM ho hem retret i sempre miren cap a una altra banda. S'excusen dient que això era cosa del Banc d'Espanya (BdE) que era qui feia la supervisió efectiva i, en tot cas, per als productes financers que les caixes posaven al mercat, de la Comissio Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L'IVF tan sols reconeix haver supervisat les entitats de crèdit "menors": cooperatives i caixes rurals. Ara, un dictàmen de la Sindicatura de Greuges ho deixa claret: l'IVF també és responsable del que ha passat (en aquest cas l'emissió i venda de preferents). Per a què tanta normativa i institucions de supervisió si després en la pràctica s...

Després de les reformes legals que han acabat amb les caixes d'estalvi com a entitats sense finalitat lucrativa l'únic que ens queda d'elles són les seues obres socials. Sense els recursos que les sostenien les administracions hereten uns valuosos patrimonis i algunes importants sumes de diners. Encara no saben què han de fer amb elles, què passarà amb museus, instal·lacions, obres d'art i un llarg etcètera. Això sí el PPSOE ja està repartint-se el pastís de les fundacions que n'han d'assumir la gestió. Està clar que no aprenen. El sistema funciona molt malament, cada vegada pitjor. Un dels seus pilars és el bipartidisme. Això sí, el PSOE no deixa de fer esforços per convèncer la ciutadania que són l'alternativa. Tenen un avantatge... i un problema: poden/necessiten recolzar-se en altres forces per arribar a governar. Però a l'hora de la veritat i en els assumptes grossos segueixen mantenint els vells esquemes del bipartidisme. Si continuen per aquest ca...

Ja es veia vindre. El Banc de Sabadell no està per altra feina que no siga guanyar diners. Tant fa que li hagen regalat la CAM per 1 € i cobertura de pèrdues durant els primers exercicis. Ja sabem que reviure financerament el mort de la CAM és un treball ingent. Deixant de banda la inportunitat d'això (entenc, entenem que el calia fer amb les caixes nacionalitzades era crear un banca pública territorialitzada que funcionara amb criteris socials) ja podien haver-se allargat una miqueta més i haver assumit l'Obra Social. Doncs, no: que se les apanye La Generalitat. Com si no tinguera prou amb el que ja té. Sabeu què? Açò només ho arreglarà una revolució. NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Lluís Torró, ha demanat al Consell que explique quins plans tenen per a l’obra social de la CAM i ha demanat que busque solucions per a posar en ús eixe patrimoni de l’obra social. Torró ha destacat la importància de l’obra social de la CAM “des del punt de...

El diputat i portaveu adjunt d’Esquerra Unida en Les Corts, Lluís Torró, ha assegurat que “les actuacions contra directius de la CAM per part del FROB demostren una connivència política claríssima entre algunes instàncies, com en aquest cas, l’Institut Valencià de Finances, que a més té molta responsabilitat, des del nostre punt de vista, en la conformació de les comissions electorals i, per tant, en la direcció de la CAM”. Així, Torró ha anunciat que tornarà a demanar, en el marc de la Comissió d’investigació de les Corts Valencianes sobre la CAM, la compareixença del director de l’IVF. El diputat i portaveu adjunt d’Esquerra Unida en Les Corts considera que el director de l’Institut Valencià de Finances ha de “donar compte d’aquestes actuacions que estan desenvolupant-se i d’altres que es van veure al llarg de la pròpia Comissió”.

Hui la premsa es fa ressò de la decisió del tribunal que jutja l'estafa de la CAM de retirar el passaport de Mª Dolores Amorós i Roberto López perquè entèn que hi ha risc de fuga. Una bona notícia enimg d'un oceà de trasbalsos informatius. El passat dimecres ens vam reunir amb una de les associacions que treballa per resoldre el problema dels xicotets estalviadors que van ser enganyats per les entitats de crèdit venent-los "preferents", "valors" o "quotes participatives". Productes tòxics consentits per les autoritats espanyoles que han estat emprats per caixes i bancs per resoldre els seus problemes de manca de liquiditat o provisionament insuficient. Que aquests engendres financers acabaren en mans de pensionistes que creien que estaven ficant els seus estalvis a " plazo fijo " (per emprar la terminologia popular), demostra que es tracta d'una estafa. Estem prestant tot el suport possible a aquestes persones i seguirem fent-ho. ...

Hui ens hem despertat amb una notícia molt trista. Tots els mitjans de comunicació destacaven que l'assemblea de la CAM (del que queda de ella, hauríem de dir, en realitat) ha iniciat el procés de la seua dissolució. I el més greu és que són els administradors del FROB, és a dir, el govern d'Espanya els qui semblen els principals artífexs d'aquesta decisió. Lamentable. Per a que puga entendre de què estem parlant hem de pensar que l'únic que li quedava a la CAM després de vendre el seu negoci financer al Banc Sabadell era l'Obra Social i... les quotes participatives. Sobre aquestes resulta evident que caldria posar-hi damunt la taula alguna solució urgent que preserve els diners dels xicotets estalviadors estafats (és difícil definir d'una altra manera), Sols ho pot fer el govern: amb diners o amb normativa. I sobre l'Obra Social, penseu que és un tema molt complex. Segur que a la majoria de les ciutats del sud del país hi ha algun edifici o entitat que depé...

Disculpeu el retràs en penjar aquestes notes al bloc però ha estat un cap de setmana de bojos a causa dels incendis. El divendres la fiscalia anunciava que pensava acusar a la cúpula de la CAM. I allò que et vé al cap de seguida és: ja era hora! La temeritat dels directius de la CAM en la seua gestió ha estat tan evident que açò hauria d'haver-se produït molt abans. Els polítics del PP (sobretot) tracten de justificar-se dient que ens havíem cregut rics. I no és cert Ens havíen fet creure rics (ells, entre altres). Ara estem pagant les conseqüències. El problema és que no les paguen tots igual. Alguns segueixen enriquint-se sense mesura, guanyant-ne a pilots (entre altres coses comprant deute públic), evadint impostos, beneficiant-se d'amnisties i paradisos fiscals i pagant-ne molt pocs d'allò que declaren. La majoria en canvi, s'ho passa molt malalment per arribar a finals de mes, per mantindre el negociet obert, per pagar l'hipoteca o, fins i tot, per assegurar el...

Aquesta setmana s'han donat els últims retocs per a la venda per un euro de la CAM (o Banc CAM, millor dit) al Banc Sabadell, despres de l'autorització definitiva de la Unió Europea. Mentrestant anem avançant en la comissio d'investigacio a les Corts Valencianes. Al respecte voldria fer algunes observacions. La primera és que no tinc massa esperances (cap, pràcticament) que el dictàmen final que s'hi aprove amb es vots del PP tinga alguna utilitat. El PP no mostra cap interès en descobrir quins van ser els mecanismes de presa de decisions, més enllà de demostrar que tots es comportaven igual (tots els consellers, vull dir) i que el dolent de la pel·lícula va ser el Banc d'Espanya. No hi havia, segons ells (i segons els consellers i directius que han volgut comentar-ho) cap tipus de consigna partidista. Potser tinguen parcialment raó: el pastis es coïa amb l'acció o l'omissió de pràcticament tothom. El que sí que sembla aclarir-se és que les responsabilitats ...

Ahir es va reunir la comissió d'investigació sobre la CAM i es van decidir les compareixences. El PP va assumir un bon grapat de les que es proposaven des de l'oposició. Sobretot aquelles que han tingut relació amb la presa de decisions dins l'entitat. És una bona notícia. Més encara quan el FROB, per a rebutjar la reclamació impresentable de Mª Dolores Amorós per acomiadament improcedent, ha fet públic que hi havia informes interns que demostren que a cúpula de la CAM coneixia perfectament la situació de fallida de l'entitat. Això és un reconeixement implícit que la comptabilitat de la CAM era un frau calculat. Però el PP també va refusar compareixences que aclareixen quines són les seues intencions. Es va negar a que els afectats tinguen veu en la comissió. Tampoc va voler que el president del Banc Sabadell comparesca. Sembla clar que, tot i haver votat a favor d'això en els objectius, no té cap voluntat per conéixer la problemàtica de les quotes participatives. S...

Tractaré de posar-vos en antecedents (encara que els que seguiu el bloc ja ho sabreu). La comissió d'investigació sobre la CAM que es va formar a Les Corts a proposta d'EUPV es va reunir a finals de gener. El pla de treball que es va aprovar no contemplava compareixences (com demanavem nosaltres i Compromís) sinó que aquestes s'ajornaven fins que no disposarem de la documentació que havíem de sol·licitar a la pròpia CAM, a l'empresa que n'auditava els comptes (KPMG), el Banc d'Espanya i l'Institut Valencià de Finances. El termini que es fixava per rebre la documentació va concloure ahir i el dia 15 de març ens hem de tornar a reunir per fixar les compareixences. Ja us podeu imaginar el resultat: hem perdut un mes. La documentació que tenim és insuficient i poc rellevant. Si no ens arriba alguna cosa més fors de termini, el que tenim ens aprofitarà per a ben poc. Sembla que el Banc d'Espanya no ha donat senyals de vida. Ja és greu. Però que l'IVF trac...

L'espectacle de Mª Dolores Amorós demandant el FROB per acomiadament irregular és esperpèntic. La gent, amb indignació creixent (i més que justificada), clama contra els sous dels polítics. És evident que els polítics (la política que s'ha dut a terme) són els principals responsables del desgavell que tenim al davant. Fonamentalment per una raó: no han actuat en benefici de la col·lectivitat sinó al servei dels interessos d'una exigüa minoria. Demanar contenció o retalls en el sous dels polítics està justificat, però aquest no és realment el problema. El problema no està en els sous. Es troba, d'una banda, en la corrupció desaforada que regna. El saqueig de les arques públiques ha estat formidable: privatitzacions, adjudicacions irregulars, infraestructures caríssimes, innecessàries i amb sobrecostos,... I la llista podria continuar. Però, en el fons, on es troba el gros del problema no és tampoc ací. S'ha practicat una política que ha beneficiat a un grapat de gran...