Esquerra Unida denuncia la falta de respuesta del Consell a la protección de la Sierra de Escalona

NOTA DE PREMSA

El diputado autonómico de EUPV, Lluís Torró, señala que la Conselleria de Medio Ambiente no ha contestado a la pregunta de EUPV formulada al conseller sobre los motivos del retraso en aprobar el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales (PORN) que permitiría la protección del Parque Natural de Escalona y la Dehesa de Campoamor. “Este retraso provoca la caducidad de las medidas cautelares que se aprobaron en su momento. Esta acción nos hace sospechar que existen intereses urbanísticos en la zona al respecto”

Según explica Torró, el Consell lleva tres años con esta declaración pendiente de aprobación. “Las medidas cautelares que se establecieron ya han expirado y sigue sin hacerse efectiva la nomenclatura de protección del parque, habiendo pasado ya incluso el periodo de presentación de alegaciones. Hace meses exigimos una respuesta inmediata por parte del conseller de Medio Ambiente que no se ha producido”.

Por otro lado, Esquerra Unida lamenta que el Consell siga sin concretar las fechas para esta aprobación: “en la parca e inútil respuesta escrita que nos han ofrecido se limitan a decir que su tramitación está muy avanzada, cosa que ya se sabía desde hace casi dos años. Recordamos que la zona ya está protegida con las figuras de LIC y de ZEPA, un nivel de protección que en absoluto puede calificarse como de muy elevado porque el Consell permite urbanizar dentro de la ZEPA en el caso del PAU 21 de Orihuela y delimita las 4.700 hectáreas del LIC con criterios urbanísticos más que medioambientales”, denuncia el parlamentario de izquierdas.

Torró detalla que la figura de Parque Natural y la aprobación del PORN, “a pesar de que la propuesta de la Conselleria es claramente insuficiente porque ni tan siquiera incluye todos los terrenos de la ZEPA, sí supondría un nivel legal de protección elevado para el territorio que se propone proteger, mucho más alto que el que dispone la Sierra de Escalona y la Dehesa de Campoamor para su declaración como LIC y ZEPA. Hay que recordar que este paraje está incluido en la lista de Lugares de Importancia Comunitaria (LIC) de la región biogeográfica mediterránea y está declarado como Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA).

Para Esquerra Unida, la protección de la Sierra de Escalona y de la Dehesa de Campoamor “es una de las asignaturas pendientes desde hace años de este Consell y, lamentablemente, continua siéndolo hoy. La dejadez de la conselleria en esta cuestión ha sido en los últimos años demasiado evidente”.

Esquerra Unida pregunta al Consell sobre “l’escandalòs deute” amb les universitats

NOTA DE PREMSA

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha recordat el que fa sols uns dies denunciaven els mitjans de comunicació, que a dia de hui, la Generalitat Valenciana no ha abonat a les universitats públiques valencianes les transferències corresponents als pagaments de les nòmines i proveïdors dels mesos de setembre i octubre. “Aquesta situació és ja insostenible per a les universitats. El deute milionari del Consell pot acabar en un veritable col·lapse financer”

Torró ha presentat una pregunta en les Corts Valencianes adreçada al conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, en la què s’exigeix explicacions al govern al respecte de conèixer quan es transferiran les mensualitats endarrerides i si es solucionarà aquest problema de forma definitiva i satisfactòria “o el Consell seguirà mantenint aquesta situació de forma indefinida i, per tant, abocant les universitats al col·lapse financer”, afirma el diputat d’esquerres.

Esquerra Unida recorda que al llarg dels darrers quatre exercicis, el govern valencià ha retardat els pagaments del darrer trimestre “generant un gravíssim problema de finançament per a les pròpies universitats i forçant un increment del seu deute a llarg i a curt termini”.

A més, Torró qualifica “d’indignant el greuge comparatiu que el PP provoca sempre, i on la universitat pública, la de tots, queda sota mínims si la comparem en els esforços que el PP dedica a la VIU o les universitats privades. Açò deuria donar-los vergonya”, critica.

Esquerra Unida indica que l’Estratègia Territorial posa de manifest “la total esquizofrènia” del PP

NOTA DE PREMSA

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, afirma que el document que ara presenta el PP “confirma el que venim dient des de fa anys des d’Esquerra Unida, que el creixement urbanístic al País Valencià està sent insostenible. Exposen ara tots els elements que abans han criticat. És un exercici de total esquizofrènia que inevitablement ens fa dubtar, del compliment del document”

Torró descriu que el document d’Estratègia Territorial presentat pel Consell, reconeix la sobreexplotació del litoral al País Valencià, la invasió dels espais que haurien d’estar protegits i el desequilibri entre la costa i l’interior. “El Consell ara coincideix en l’anàlisi que hem fet sempre des d’EUPV, quan el PP ha mantingut fins ara un discurs a boca ben oberta de propaganda en el què ens acusava d’antivalencians i d’altres barbaritats simplement per defensar la protecció del territori”.

El diputat d’esquerres lamenta que aquest document “arribe tard en molts llocs del litoral valencià on s’han produït veritables atacs al territori, amb la complaença i el beneplàcit del govern del PP i perquè aquest no ha pres mai nota de les advertències d’EUPV i del que ara ell mateix contempla en l’informe d’Estratègia Territorial”, manifesta.

Torró acusa al PP de mantenir una actitud “esquizofrènica i contradictòria, per això ens es difícil confiar en que es complirà aquest document fil per randa. De tota manera, li exigim al PP que prenga nota i comence a assumir els problemes del territori valencià i a donar-li solució no sols en paraules sinó també amb fets”.

Per què la corrupció?

ORIGINAL DE LA TRADUCCIÓ PUBLICADA HUI A EL PAÍS

La degradació política del País Valencià ha arribat fins a límits insostenibles amb la implicació del President Camps i la cúpula del Consell i del PP en un cas de presumptes contractacions irregulars per part de la Generalitat; irregularitats que, a més, semblen trobar-se vinculades al finançament il·lícit del propi PP. Aquesta situació provoca un fort rebuig per la manca d’ètica que implica l’ús del poder i els recursos públics per a la satisfacció il·lícita d’interessos privats que no exclouen l’enriquiment personal. A més, s’ha obert un debat als media sobre les causes últimes de la corrupció. La intenció del present escrit és la d’apuntar algunes raons que, al meu parer, expliquen la generalització d’aquesta xacra i la centralitat que ocupa en el model polític valencià. Per suposat es tracta de raons que no són habitualment adduïdes a les reflexions que he escoltat o llegit fins ara sobre la qüestió.

No vaig a insistir a les raons ètiques. És evident que qualsevol persona honesta que crega fermament en els principis democràtics i comprenga quina ha de ser la finalitat dels recursos públics ha de rebutjar sense contemplacions qualsevol forma de corrupció i de malbaratament dels diners de l’estat. La fiscalitat s’estableix per satisfer els serveis a la comunitat i ningú no té cap dret de malversar els recursos que s’hi obtenen en ares d’interessos privats. Habitualment, però, la crítica sol esgotar-se precisament en raons d’ètica individual que oculta quin és l’origen d’aquestes extenses trames de corrupció. Quan es transcendeix aquest estadi i es pretén entendre quines són les causes de fons que expliquen la corrupció, l’argumentació acaba descansant sobre dos elements exclusivament.

Els problemes de finançament dels ajuntaments és el primer. No cal dir que els municipis es troben agafats en un parany: han de satisfer una bona part dels serveis als que té dret la comunitat però, alhora, no disposen dels recursos adequats per a fer-ho. La pregunta que ens hauria de vindre als llavis és, perquè? És a dir, perquè no es resol d’una vegada aquesta qüestió que és una de les més greus assignatures pendents de la transició democràtica? Una altra pregunta podria conduir-nos per la pista d’aquesta incomprensible situació: qui en surt beneficiat? Tornaré sobre el tema.

L’altre assumpte és el del finançament dels partits polítics. Del pacte de la transició, la major part de les societats que s’aixopluguen sota el mantell de l’estat espanyol van sortir en un greu estat d’immaduresa política. La societat civil es troba subdesenvolupada i això afecta de forma especialment intensa els partits polítics. El franquisme ens va llegar un menyspreu ciutadà per la política que afecta la nostra salut democràtica. Els partits acaben nodrint-se, essencialment, de les arques públiques i aquesta és una escletxa per on es filtra la corrupció. Lògicament cal regular (i vigilar) més encara aquesta qüestió per evitar els mals que se’n deriven. Però encara ens hauríem de fer una pregunta més: deixant de banda els propis polítics corruptes, en surt algú més beneficiat?

M’imagine que ja començareu a endevinar per on vull anar. En última instància, i sense voler menystenir altres raons, l’aliment de la corrupció és el propi model econòmic, en mans de determinades oligarquies empresarials i financeres. A Espanya les plusvàlues derivades de la decisió administrativa de reclassificació del sòl (que és el principal determinant del seu valor ulterior de mercat) són privades en un 75 %. Aquesta herència del franquisme, lleugerament corregida pels parlaments democràtics és insòlita. Si és un decisió pública la que en determina el valor, els beneficis que se’n deriven haurien de ser públics, com ocorre a tota Europa. Corregir aquest desficaci incrementaria el finançament dels ajuntaments (multiplicant per quatre els recursos obtesos de cada metre de sòl requalificat) i disminuiria radicalment els beneficis extraordinaris (pagats pels compradors dels habitatges) i, amb ells, un dels principals incentius a la corrupció.

Un model econòmic assentat sobre la base de la construcció i una tendència creixent a la privatització dels serveis públics és una font generosa de corrupció política. Fixeu-vos bé: les decisions públiques posaran una gran quantitat de recursos públics (o que haurien de ser-ho, en el cas de la construcció) en mans privades. El sistema es retroalimenta i, a més, genera infinites modalitats de clientelisme que assegura el silenci i, també, l’aquiescència de sectors socials importants que se’n beneficien (encara que, en la major part dels casos, de les molletes en forma d’un lloc de treball no massa ben remunerat i freqüentment precari).

No ens podem limitar a la vessant ètica del problema. Amb ella no entendrem les dimensions d’aquesta peculiar corrupció que ens afecta ni la seua capacitat d’estendre’s i/o regenerar-se. Això no exculpa els actuals corruptes, n’eixampla els càrrecs i els imputats: són culpables de beneficiar-se’n il·lícitament (alguns) i de sostindre i defendre el sistema que n’és el responsable (la majoria).

Esquerra Unida demanarà la protecció de la desembocadura del Serpis en el Catàleg de Zones Humides

NOTA DE PREMSA

El coordinador local Xavier López ha anunciat que EUPV Gandia demanarà l’Ajuntament la seua implicació en la protecció d’aquest valuós ecosistema

Esquerra Unida del País Valencià demanarà la inclusió de la desembocadura del Serpis o riu d’Alcoi en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana a instàncies del col·lectiu local d’EUPV Gandia. Amb aquesta mesura, la formació d’esquerres i ecologista, pretén garantir la regeneració i la conservació de la fauna i la flora del llit del riu Serpis, alhora que es preserven les fèrtils zones de cultius que l’envolten de la depredació urbanística que l’Ajuntament de Gandia ha estat fomentant al llarg dels últims anys.

Concretament, Esquerra Unida pretén demanar la protecció d’un zona d’unes 25 ha (25.000 m2 ) compresa entre el pont de l’Avinguda Blasco Ibáñez i la Platja de Venècia. Aquesta zona es troba inundada durant la major part de l’any; alberga un ric ecosistema de canyars amb restes de vegetació de ribera autòctona en la que es poden trobar diversos tipus d’espècies d’aus aquàtiques (ànecs, garses, etc.). Tanmateix, per a Esquerra Unida del País Valencià també resultaria convenient preservar la zona de conreus de cítrics que, encara hui dia, es troba bastant ben conservada al voltant del Riu d’Alcoi entre el Pont de l’Avinguda de Blasco Ibáñez i el de la Carretera de Daimús i que, actualment, es troba amenaçat per diferents projectes urbanístics impulsats per la corporació local.

Així mateix, el diputat autonòmic d’Esquerra Unida del País Valencià Lluís Torró, ha anunciat que, en primer lloc, ha preguntat a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Turisme i Habitatge, per quin motiu es va excloure aquesta zona humida del Catàleg de Zones Humides i si s’ha realitzat algun estudi sobre el valor ecològic de la zona. Lluís Torró ha anunciat que els propers dies Esquerra Unida del País Valencià sol·licitarà formalment al Govern Valencià la inclusió d’aquesta zona en el Catàleg de Zones Humides.

Finalment, Xavier López, en nom del col·lectiu local d’Esquerra Unida demanarà l’Ajuntament de Gandia la seua implicació en la protecció d’aquest valuós ecosistema, per sobre dels interessos urbanístics existents.

Esquerra Unida insta a l’Administració a extremar la prohibició del dragat dels ports en les platges

NOTA DE PREMSA

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, recorda que el cas de la platja del Perelló, la qual aparegué fa sols uns dies amb un abocament de sediments provocat pel dragat del port, “és sols un dels molts casos que es donen d’aquesta pràctica totalment il·legal”

Tal i com han denunciat els col·lectius ecologistes, aquesta pràctica consisteix simplement en fer un forat a la platja per abocar els sediments procedents del port i després simplement tapar el forat, “amb conseqüències tan dolentes com la contaminació de la platja i de la fauna, l’afecció en les aigües del voltant, mals olors, la modificació en el paisatge i per descomptat, l’afecció als usuaris de la platja, en aquesta època de l’any, especialment surfistes”, explica Torró.

La formació d’esquerres exigeix a les administracions públiques, “ja siga el Govern Central, els ajuntaments o la pròpia Direcció General de Costes, un reforçament de la vigilància per a que no se succeixen aquestes pràctiques, que semblen donar-se cada tres mesos aproximadament. Sembla que l’administració pública no és conscient del cost ambiental que suposen aquestes actuacions. En el cas del Perelló, a més, està previst l’ampliació del port, i ens preocupa que tots els dragats que han de fer-se recaiguen en les platges”.

Esquerra Unida demana que no sols s’ eviten aquest tipus de dragats en les platges, sinó que es tracte “de manera correcta els materials procedents d’aquestes operacions per a evitar que perjudiquen al medi ambiennt i a les persones”.

Esquerra Unida insta a Camps a no precipitar-se en la fusió de les caixes i a reforçar el seu caràcter públic

NOTA DE PREMSA

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha valorat la convocatòria del president de la Generalitat a les tres caixes d’estalvis –la CAM, Bancaixa i Caixa Ontinyent- per a iniciar la seua fusió, esgrimint la necessitat que es respecte i reforce “de manera ferma el caràcter d’entitats públiques. En temps de crisi, com els que estem vivint, és necessari una estabilitat en el sistema financer i per aconseguir-la, hauria d’assegurar-se una banca pública”

Des d’Esquerra Unida consideren que les bases d’aquest sector financer públic han de ser les caixes d’estalvi. “D’una banda, les caixes han de tendir a territorialitzar-se preferiblement dins de l’àmbit autonòmic i han d’estar sotmeses a un control públic i democràtic adequat, posant el sistema financer al servei dels ciutadans i les empreses”, explica.

La formació d’esquerres considera que la fusió entre CAM i Bancaixa presenta una sèrie de problemes que caldria abordar prèviament abans de plantejar-se-la. Segons Torró existeixen tres problemes que desaconsellen per ara una fusió. En primer lloc, hauria de mantindre’s el 100% de l’ocupació: “no és possible cap tipus de fusió sense comptar amb els treballadors i treballadores i amb els sindicats, i s’han de tenir en compte que les xarxes de sucursals tendeixen en molts llocs a superposar-se”.

D’altra banda, EUPV assenyala que s’ha de mantenir l’equilibri territorial dins del propi país: “una fusió entre Bancaixa i la CAM podria suposar una pèrdua de pes financer de les comarques del sud en favor de València, i amb aquestes qüestions cal ser molt prudent”. En última instància, per a EUPV caldria resoldre prèviament els problemes de les dues entitats, amb un quota de negoci massa decantada cap al sector de la construcció. Segons Torró, “sembla imprescindible canviar l’orientació del crèdit cap a altres activitats i sectors, com els microcrèdits, la banca social o les inversions en I+D+i”.

El diputat d’EUPV subratlla que la inevitable i imminent reestructuració del sistema de caixes d’estalvi s’ha de produir dins l’àmbit autonòmic, però accentuant el caràcter públic de les entitats i respectant les limitacions esmentades.