Lluís Torró

En termes generals, la ciutadania passa prou del que passa (disculpeu la redundància) als parlaments. Les Corts no són una excepció. Supose que no ha de ser pels assumptes que s'hi tracten. Discutim i aprovem (aproven) lleis que afecten a tothom. Abordem problemes de gran transcedència, encara que el govern no en faça ni p. cas (ni tan sols als seus!). Serà, supose, per les formes o per la insensibilitat que demostra el partit majoritari davant les crítiques i les denúncies. Els mitjans hi contribueixen en magnificar el circ, solen estar més pendents de la forma que dels continguts (ven més una foto d'una camiseta cridanera o una bronca, que una discurs sòlid sobre quasi qualsevol tema, tinga més o menys importància) i fan prevaldre el criteri numèric sobre el discursiu (la distribució de l'espai està molt condicionada pel repartiment d'escons). És lògic que siga així, els consumidors d'informació llegiran amb més atenció la crònica d'una expulsio al plenari que...

Ja ho he comentat altres entrades: el conseller Castellano ha oferit contractes menors a empreses dels seus amics íntims a totes les conselleries per on ha passat. M'imagine que en la seua peculiar (o potser no tant) visió del món això ho trobaran normal. Què collons! (segur que pensen), si són quatre perres i no li fem mal a ningú. I resulta que aquests son els que defenen teòricament la lliure concurrència... Segur que és la llibertat de fer el que els vinga bé amb els diners de tots, que per a això els han votat! Des de l'oposició (EU, almenys) hem insistit en què ens donaren informació sobre aquests contractes. Hauria estat més productiu posar-li ciris a Santa Rita. La cosa torna a ser notícia perquè una misteriosa "Associació contra la Corrupció" ha presentat una querella contra l'amic Serafí n per aquesta qüestió davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Misteriosa perquè tots els mitjans apunten que darrere s'hi troba l...

Ja he comentat en més d'una ocasió la nefasta gestió de Consuelo Císcar al front de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). Una gestió basada en el nepotisme i la corrupció rampant. La directora (casada, per als qui no ho sabeu, amb l'inefable i aparentment etern Rafael Blasco) ha transformat una institució que aspirava a ser un referent internacional en un exemple mundial de com no s'ha de gestionar un ens públic cultural. El poder acumulat per aquesta estranya parella arriba fins al punt que l'IVAM ha estat l'únic que s'ha escapat de la fusió de tot el sector cultural públic de la Generalitat en l'engendre de CulturArts. Tota una proesa. Al cúmul de despropòsits ara s'afig l'organització d'exposicions a artistes pràcticament amateurs que exhibeixen la seua vinculació al PP com allò més destacat del seu currículum. Va com va! Esquerra Unida critica “l’amiguisme clientelar” que practica Consuelo Císcar a l’IVAM  El diputat autonòmic ...

Ja l'he difós per una altra via, però em semblava necessari tindre-lo ací al bloc. S'ha parlat molt sobre la filtració de Vela (conseller d'Hisenda) a Blasco. Va passar enmig d'un plenari de Les Corts. Increïble però cert. Ho podeu vore a les imatges que, en aquest cas, valen prou més que milers de paraules.

Regolem una miqueta més sobre Císcar, l'IVAM i la seua relació amb l'empresari mafiós, Gao Ping (per cert, torne a insistir en la "casualitat" que sols es perseguisca a gran escala el frau fiscal "xinés"). La senyora Ciscar i el seu marit (el diputat i ex-conseller, Rafael Blasco) són uns reconeguts col·leccionistes d'art. I, com no pot ser d'altra manera, les relacions de Císcar amb l'IVAM ha facilitat enormement els contactes per a bastir la seua col·lecció. Pensem, per això, que caldria aclarir si les seues relacions privades s'han barrejat, en aquest cas, amb les públiques. El tema té la suficient entitat com per a no rebutjar-ho per raons de privacitat. Lluís Torró (EUPV): “Císcar ha convertit l’IVAM en un mercat de compra venda de favors i de lleialtats” El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Lluís Torró ha registrat una pregunta adreçada a la consellera de Cultura Lola Johnson interessant-se per si la directora de l’I...

El cas rocambolesc que ha destapat la polícia sobre la màfia xinesa que es dedicava a la indústria (molt lucrativa) de l'evasió i el frau fiscal. Més enllà de les anècdotes resulta increïble que es puguen organitzar xarxes d'aquestes dimensions quasi a la llum del dia durant anys i anys. Em sembla que hi ha un cert component propagandístic en tot aquest assumpte. Quina casualitat que siguen xinesos! Perquè Hisenda i la policia no s'apliquen amb la mateixa diligència a la persecució del frau fiscal fet pels "nacionals" (en molts casos el terme segur que es pot emprar en el doble sentit). I resulta que tenim una branca valenciana. L'ara famós Gao Ping (mira que em costa no confondre'l amb Yao Ming, es nota que sóc aficionat al bàsquet) va fer suculents negocis amb obres d'art. L'art és una mercaderia que, malauradament, aprofita per a afers que no hi tenen res a veure (normalment relacionats amb a bugaderia financera). El que no estranya gens és que ...

Aquesta setmana ha donat molt de si a Les Corts. El dimecres vam votar els membres del Consell Valencià de Cultura que estaven pendents. El PP, amb la col·laboració inestimable del nou PSPV de Ximo Puig, va colar un nom més a la seua llista. La cosa vé del moment en el que Compromís va trencar el consens (pactat prèviament) per a elegir els nous membres als començaments de legislatura. Més enllà del fet en concret (que no vull valorar, cadascú ja sap el que fa), els "populars" van muntar en còlera i van decidir boicotejar el nom proposat per Bloc-Compromís, el de Joan Francesc Mira. El lloc va quedar vacant i en va quedar vacant poc després un dels nomenats pel PSPV. Ara, Puig i Fabra s'han posat d'acord per cobrir eixes vacants i el PP ha proposat (agafeu-se bé) a Consuelo Císcar (germana de Ciprià Císcar i consort de Rafael Blasco). Que hagen obert la porta a aquest personatge, que ha protagonitzat una gestió nefanda al front d'un dels bucs insígnia de la cultur...

Demà s'obre el termini per a la presentació de plans de treball per a la Comissió d'Investigació de la CAM a Les Corts. Com és lògic i previsible, serà el PP amb la seua majoria absoluta qui determinarà que farem a la comissió. De segur que tractaran de defugir les responsabilitats de la Generalitat en la gestió. Si és així, serà una comissió fantasma que no aclarirà res. La CAM estava gestionada per persones que estaven al seu lloc gràcies a decisions polítiques dels partits majoritaris que controlen Les Corts i els ajuntaments. A més, l'Institut Valencià de Finances (que depèn de la Conselleria d'Economia i Hisenda) tenia una gran responsabilitat en la fiscalització d'una bona part de les decisions. Si la comissió té algun sentit és el de depurar responsabilitats polítiques en les actuacions il·legals o dubtoses èticament, d'una banda, i aclarir els errors d'una gestió vinculada a l'economia de la rajola. Fins i tot el PP hauria de tindre interès en di...