dimecres, 26 de juny de 2013

Breu crònica d'un matí parlamentari: Sis diputats del PP (o més) a la recerca d'un No Adscrit

En termes generals, la ciutadania passa prou del que passa (disculpeu la redundància) als parlaments. Les Corts no són una excepció. Supose que no ha de ser pels assumptes que s'hi tracten. Discutim i aprovem (aproven) lleis que afecten a tothom. Abordem problemes de gran transcedència, encara que el govern no en faça ni p. cas (ni tan sols als seus!). Serà, supose, per les formes o per la insensibilitat que demostra el partit majoritari davant les crítiques i les denúncies. Els mitjans hi contribueixen en magnificar el circ, solen estar més pendents de la forma que dels continguts (ven més una foto d'una camiseta cridanera o una bronca, que una discurs sòlid sobre quasi qualsevol tema, tinga més o menys importància) i fan prevaldre el criteri numèric sobre el discursiu (la distribució de l'espai està molt condicionada pel repartiment d'escons). És lògic que siga així, els consumidors d'informació llegiran amb més atenció la crònica d'una expulsio al plenari que la d'una pregunta sobre l'ERO de Vaersa, per exemple. La parcialitat amb la que exerceix la presidència Cotino (que, per cert, està pegant cabotades de son mentre escric aquestes ratlles assegut al meu escó) acaba d'arrodonir el pastis.

Tota aquesta llarga introducció ve a conte de l'estranya situacio que hem viscut aquest matí. És cert que els temes que hem tractat no alçaven passions, però tant és que estiguerem debatent una reforma de l'Estatut. L'atenció se centrava en Blasco, l'ex-FRAP, ex-PSOE i, ara, ex-PP; el conseller etern. Els periodistes l'esperaven als espais que envolten l'edifici i, quan ha assomat el nas, se li han llançat a sobre massivament. Ja sabeu que la seua actitud díscola, una vegada ja ha estat acusat formalment pel cas del desviament de fons de la Cooperació Valenciana, ha provocat la seua expulsió del grup popular. Ho llegiu bé, ha estat la seua actitud i no el desviament de fons públics (siga o no el responsable penal dels fets) el que ha provocat la reacció de la cúpula del PP.

A penes ha fet les declaracions, les finestretes de les microsales de premsa des de les quals els periodistes poden seguir el plenari s'han omplit de gom a gom. I quan ha fet acte de presència a l'hemicicle (seu darrere mateixa nostre i gaudirà d'una immillorable vista del tos d'Ignacio) els "clics" de les càmeres dels fotògrafs han provocat una ràfaga impressionant. Més de mitja hora, com a poc, les finestretes estaven a parir pendents de qualsevol gest o moviment de Roger Rabbitt.

I acabe. Perquè el títol, us estareu preguntant. Doncs molt senzill, al llarg de tot el matí pràcticament tots els diputats i totes les diputades del PP han passat a fer-li el rendez-vous (com diuen al meu poble). En plata, a fer-li la pilota. Uns ho han fet obertament a l´hemicicle, altres fora però a la vista de tots, i, alguns, també, pels racons de darrere. Solidaritat? Por? Probablement una barreja de les dues, el temps (segurament no massa dilatat) ens dirà en quina proporció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada