Lluís Torró

Aquest article és una contribució al debat que, primer a Esquerra Unida i després en el marc de Guanyar Alcoi, va servir per conformar una part del programa de govern que es va proposar a la ciutadania aquestes darreres eleccions locals. La tradició industrial d’Alcoi és, sense cap gènere de dubtes, una de les seues singularitats més notables. La ciutat es va industrialitzar molt d’hora i, a diferència d’altres llocs, la manufactura es va consolidar i va conformar amplament el seu paisatge urbà, la seua parla, les formes de sociabilitat i les expressions culturals. Podeu llegir-ho complet a Tipografia La Moderna...

Potser siga una informació irrellevant per a la majoria dels qui seguiu aquest bloc, però cal puntualitzar que, tot i que la gestió la té la Generalitat a través de Teatres (ui! perdó, de CulturArts, és que encara no m'hi acostume), la propietat del Teatre Principal de València és de la Diputació Provincial. Rus n'és, hui per hui, el responsable últim. I sembla que està pensant en posar-lo en mans privades. No resulta estrany, però no per això deixa de ser un despropòsit. Probablement no es notaria massa en la programació. Al Principal ja es gestiona sobre la base de fer el mateix que fan els programadors privats. Una gestió que genera competència deslleial amb els teatres que no són públics. Però la solució no és: hala, tot privat! El problema és que es necessita un espai públic en el que es faça un tipus de programació diferent a la privada regida per criteris que s'allunyen dels estrictament comercial. A més, les concessions provoquen una gestió privada però amb recursos...

Hui em comentava un programador municipal que comencen a tindre dificultats per trobar ofertes de noves produccions valencianes. Felicitats, senyors del PP, ho estan aconseguint. La perseverància té la seua recompensa. Ja no trigarà molt en poder estendre's el certificat de defunció del sector de les arts escèniques valencianes. A València, els aficionats no podran veure ni un sol espectacle en valencià en aquest fred i trist hivern d'atur i retallades. De vegades em fa la impressió que alguns estan esperant reviure el darrer part de guerra. Sí, ja sabeu aquell de l'1 d'abril del 39 quan l'innombrable va signar allò de "cautivo y desarmado". NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV afirma que l’absència del valencià en la programació teatral d’aquest trimestre “posa en evidència els resultats de la política del PP de marginació del valencià en general i en particular dins de les arts escèniques”. Torró manifesta: “aquesta situació, per a més inri, n...

Més sobre el circuit (i no serà la darrera que farem sobre el tema del teatre i la dansa abans que s'acabe 2012). Ací va una nota valorativa i unes dades que demostren, més enllà de qualsevol dubte raonable, que l'excusa del canvi de normativa per tal d'ampliar el Circuit era això, una excusa. Una burda excusa per carregar-se el CTV. Ja ho vam pronosticar el 2010 (vegeu aquest escrit que vaig signar amb Robert Lisart, que n'és el principal responsable del contingut, val a dir) i ara s'ha verificat. Açò sí que és, veritablement, la crònica d'una mort anunciada. NOTA DE PREMSA   Lluís Torró fa públiques les xifres exactes que demostren "l’espectacular” caiguda dels recursos   El diputat autonòmic d’EUPV Lluís Torró ha donat a conèixer les xifres exactes d’execució pressupostària des de 2007 fins 2012 del Circuit Teatral Valencià. Cal recordar que les dades dels anys 2008 i 2009 no havien estat fet públiques “possiblement per a no evidenciar la bru...

Suma i segueix. Ahir (sic) van publicar l'ordre d'ajudes al Circuit Teatral Valencià. Bé, o a allò que ells anomenen CTV, però que sols se li assembla en el nom. El resultat no és menys desastrós per previsible que fóra. Menys sol·licituds, menys ajudes, menys diners... I el sector dessagnant-se cada vegada menys lentament. Si encara els han sobrat 13 dies per publicar les ajudes de 2012, no calia afanyar-se tant. Ah! i per acabar: si les ajudes de 2012 les han publicat quasi en el 2013, tenint en compte el frenètic ritme de pagaments de La Generalitat, quan les cobraran? NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV ha qualificat “d’injustificable” el retard i de “ridícula” la quantitat de les ajudes destinades al Circuit Teatral de 2012, les quals la Generalitat ha fet públiques a sols 15 dies d’acabar-se l’any. “Aquest gest va en consonància amb molts altres, tots adreçats a carregar-se el Circuit Teatral valencià, el qual ja agonitza amb sols una vintena de municipis que ...

Encara que la nota és de fa tres setmanes (i amb aquesta data la publique) quan escric aquesta introducció ja s'ha fet la Mostra de Teatre d'Alcoi i el Congrés de les Arts Escèniques Valencianes. Vaig poder assistir a la clàusura i, més enllà de les pors d'alguns implicats (comprensibles però injustificables), hi ha unanimitat en rebutjar la gestió nefasta de la Generalitat. Fa fàstic veure com es plantegen retalls brutals mentre han estat reballant els diners de forma injustificable. I ara CulturArts: acomiadaments i empetitiment de la gestió pública. Terrible!   NOTA DE PREMSA El diputat d’EUPV en Les Corts ha manifestat que la protesta d’ahir del Sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians en l’escenari del Teatre Principal “és l’enèsim avís a la consellera sobre el caos que tenalla el sector, així com la ja reiterada petició de dimissió de la Directora General de Teatres, Inmaculada Gil Lázaro, per la seua dolenta gestió. I tanmateix, Johnson continu...

El dimecres vaig interpel·lar la consellera de cultura, Lola Johnson, sobre la política del Consell respecte a Teatres de la Generalitat. Li vaig recordar l'incompliment de la Llei del Teatre en allò que es refereix al paper de promoció de les arts escèniques, protecció del sector, difusió i despesa pública. En concret vaig insistir en el paper que feia la programació del Principal de València, traint els seus principis (promoció d'un teatre de qualitat, valencià i en valencià) i fent-li una competència deslleial al sector privat. Em referia a la programació recurrent de musicals de gran format fets per companyies foranies en unes condicions amb les que els altres grans teatres de València no poden competir. Vaig fer un balanç dels dos anys que han passat des que van desmantellar el Circuit Teatral (resumint, reducció al 50 %). I, finalment, li vaig exigir concreció respecte a la publicació de les ordres de subvencions que no sols s'han reduït a la meitat sinó que, a...

Els retalls en la despesa pública no sols afecten l'ensenyament, la sanitat o els serveis socials. També estan atacant de forma brutal a l'entramat cultural del país. D'aquest atac no s'escapa el teatre, a l'inrevès. Han estat gestionant de forma nefasta Teatres de la Generalitat. Es van carregar fa dos anys el Circuit Teatral Valencià. Ara, i amb l'horitzó d'unificar totes les empreses culturals de la Generalitat en el holding que anomenaran CulturArts, estan tancant dependències fonamentals per al funcionament de Teatres. Níngú (tret de les assessories i alguns alts càrrecs del PP) no sap quines dimensions tindran els Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) que afectaran a les empreses públiques. Però, pel que fa a Teatres, ja es veu per on van els tirs: tanquen infraestructures i així ja tenen una excusa per reduir personal. Ara li ha tocat a l'emblemàtic Teatre Talia. La pèrdua és sagnant. Es tracta d'un crim en tota regla, una ferida probab...

La gestió cultural del PP s'ha caracterizat pel clientelisme i el malbaratament. Els instruments de gestió cultural, com ara l'IVAM o Teatres de La Generalitat, s'han convertit en joguines en mans de personalitats que han acumulat un notable poder polític i una més notable encara manca de criteris ètics. El cas del teatre és molt rellevant. Sota la direcció d'Immaculada Gil-Lázaro, Teatres de La Generalitat ha esdevingut una mena de vampir que, en comptes d'impulsar el teatre valencià, li ha anat xuclant l'essència fins deixar-lo en un estat d'anèmia quasi terminal. Supressió del Circuit Teatral Valencià, produccions megalòmanes en mans d'artistes privilegiats, competència deslleial vers les sales privades, reducció al mínim la producció en valencià, endeutament galopant injustificat... Són sols alguns exemples d'una gestió nefasta que ara, amb les retallades, s'ha agreujat de forma terrible. Ja he parlat en alguna altra entrada de l'informe ...

Aquesta setmana l'Associació Valenciana d'Empreses de Teatre i Circ (AVETID) ha presentat un informe que no deixa lloc a dubtes: la Generalitat (i Teatres de la Generalitat, més concretament) estan acabant amb el teixit empresarial del teatre valencià. No és res nou. De fet, des d'EUPV hem vingut denunciant aquesta situació des de fa més de dos anys. El que és nou és la claredat i la contundència de les xifres que ofereixen. No he trobat cap link directe a l'informe, però aquesta notícia és la que més detalls ofereix. Amiguisme, manca de professionalitat, nul control de la despesa, agressió a la independència dels agents culturals,... Tot això i una mica més. La cultura molesta i els artistes independents incomoden els poders establerts. NOTA DE PREMSA Esquerra Unida reclama la destitució immediata de Gil Lázaro “qui sembla que actua amb el mateix llibre d’estil que Consuelo Císcar” El diputat i portaveu adjunt del grup parlamentari d’EUPV en les Corts Valencian...

Disculpeu, però no hi ha altra forma de difondre el treball que fem a Les Corts. Us convide a veure aquest video en el que podeu seguir la rèplica que li vaig fer a la Consellera de Turisme, Cultura, Esport i Grans Esdeveniments, Lola Johnson. També té les competències en matèria de Política Lingüística. El company Òscar Delgado (que és qui ho ha penjat a youtube) ho ha titulat com a "brindis al sol". Bé, ja em direu.

Ahir, el mateix dia que la premsa donava dades contundents sobre el fracàs del nou sistema de subvencions als ajuntaments per a la programació teatral, la nova consellera de Cultura (i Turisme, i Esport, i... Grans Esdeveniments, mare tape'm!) tenia la barra de defendre-lo. Davant la meua afirmació que s'havien carregat el Circuit, va dir que havien canviat el model però que el Circuit seguia existint. Un aclariment: el Circuit era un mena de consorci de 63 ajuntaments que gestionaven de forma autònoma i que traslladaven la meitat dels caixets dels espectacles a compte de Teatres de la Generalitat. El que ara hi ha és un sistema de subvencions a la que es pot acollir qualsevol ajuntament, en la que els criteris venen determinats per la Conselleria i en la que els diners han de ser avançats pels propis consistoris. El que hi ha ara no és el Circuit Teatral Valencià, tot i conservar-hi el nom. És una altra cosa, ben diferent i pitjor. Estan carregant-se el teatre, i molt especia...

Després d'una legislatura horrribilis per al teatre valencià, el canvi de consellera obria alguna expectativa de canvis. Però, com diuen en castellà, la primera en la frente : a penes ha tingut ocasió de fer alguna cosa i ja s'ha mostrat amb claredat el continuisme. Sagunt a Escena , que se suposa que és (amb la Mostra d'Alcoi) el vaixell insígnia dels festivals de teatre valencians, presenta una programació escarransida i íntegrament en castellà. Què voleu que vos diga, crec que no calen més comentaris. Ens espera una legislatura igual o pitjor que la que acabem de passar. NOTA DE PREMSA Torró: “La nova consellera arreplega el testimoni anul·lador de la nostra llengua en les arts escèniques que ha practicat Miró” El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha sol·licitat la compareixença de la consellera de Cultura, Lola Johnson, en Les Corts Valencianes perquè explique els motius pels quals el festival Sagunt a Escena ha prescindit de qualsevol obra en valencià “...

Poc abans del tancament de campanya vaig tindre l'honor de compartir unes hores amb Luis García Montero. Va voler estar present a València per recolzar les alternatives i les candidatures d'EUPV. És un plaer sentir-lo parlar i escoltar el seu compromís amb la transformació de la societat en un sentit més just, solidari i sostenible. Encara que, com veureu a la nota, el company Robert Lisart i jo mateix ens vam centrar en una anàlisi de les nefasta politica cultural del PP i en les nostres propostes, Luis es va estendre en qüestions de caràcter més global. Realment és un privilegi poder gaudir de la companyia d'intelectuals realment compromesos. NOTA DE PREMSA El poeta granadí Luis García Montero ha realitzat aquesta vesprada un roda de premsa i un acte amb Esquerra Unida per mostrar el seu recolzament a les polítiques de la formació d’esquerres i més concretament a les seues propostes en matèria de Cultura. García Montero ha assenyalat que la crisi actual és cultural, ...

Publicat hui a Levante-EMV El PP mira de presentar-se davant la societat com l´adalil del valencianisme. Però en aquesta, com en altres moltes coses, la distància entre el que diuen i el que fan és abismal. Camps i els seus han sabut explotar amb tenacitat el victimisme. La consigna és senzilla (simple, més bé): la culpa de tots els mals que afecten la societat valenciana prové dels «antivalencians», qualificatiu que compren a catalans, Zapatero i als rojos ecologistes. El cert és que açò no se sosté amb un anàlisi mínimament objectiva. I no sols perquè l´especial duresa de la crisi al País Valencià té uns responsables clars que no cal cercar molt lluny de la Plaça de la Mare de Déu de València. No, a més, la valenciania del PP és absolutament qüestionable en aquells assumptes que afecten a les senyes d´identitat i, molt especialment, pel que fa a la llengua i la cultura dels valencians. Difícilment pot atribuir-se a cap agent antivalencià coses com els atacs a la llibertat ...

No pot seguir fent com si no passara res. Li afecta (a ella i al seu equip) de forma massa directa. Perquè tot indica que la senyora Gil-Lázaro no sols li va prendre el pèl als membres del Consell Rector de Teatres. També va enganyar als seus superiors. I davant d'això només caben dues actituds. La primera és fer-se corresponsables explícitament. És a dir, fer declaracions en les que diguen que ells també sabien que els comptes presentats davant del Consell no eren els reals i expliquen perquè. La segona és la destitució fulminant. La tercera, que és la que fins ara domina, és la de l'estruç: amagar el cap baix l'ala i fer com si no passara res. Però és que sí que passa. I si la meua paisana i amiga Trini no vol acabar fent el rídicul no pot optar per aquesta. Perquè sembla còmplice, ingènua o, el que és pitjor, una perillosa barreja de les dues coses. Un consell d'amic: no espereu a les eleccions, feu-la fora, ja. És l'eixida més raonable i la més digna i honesta. ...

No és la primera vegada que denunciem el que passa amb Teatres de la Generalitat i, malauradament, és poc probable que siga la darrera. Si la gestió política del PP en temes culturals és molt dolenta, l'ús que està fent aquesta senyora de Teatres de la Generalitat com si fóra el seu "cortijo" és de jutjat de guàrdia. Com es pot qualificar que presentara uns comptes falsejats per a la seua aprovació al Consell de Teatres? Vaig a estalviar-me qualificatius perque em sembla que el fet es qualifica per ell mateix. Escric aquestes paraules tres dies després de que emeterem la nota i les justificacions que està oferint Gil-Lázaro són patètiques. No crec, sincerament, que el PP decidesca destituir-la ara tan damunt de les eleccions (encara que seria el més coherent). El que sí que espere és que no la tornen a nomenar si guanyen les eleccions. Això no seria cap solució real per al problema de les arts escèniques valencianes que, com la resta del país, l'únic cosa que valdria ...

Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Dia Mundial del Teatre. Aprofitant l'avinentesa els professionals del País Valencià es van ajuntar ahir per celebrar però, sobretot, per reivindicar. Com és possible que els qui ens governen pressumesquen de que som poc menys que el centre del món mentre són incapaços de fomentar una vida cultural rica i independent? Hi ha per fer-se'n creus. Els professionals del teatre i de la dansa, del doblatge o de la producció audiovisual, es troben davant la paradoxa de veure com s'han vessat (i segueixen vessant-se) centenars de milions d'euros al Palau de les Arts, la Ciutat de la Llum o a Canal 9, mentre se'ls neguen les misèries que costa mantindre el Circuit Teatral Valencià, per posar un exemple. I no vull dir res del que passa amb les Societats Musicals i els Conservatoris Municipals. Una vergonya absoluta. No els interessa la cultura sinó l'espectacle i no els preocupa l'ensenyament sinó la propaganda. Malauradament n...

Ací teniu la major part de la intervenció que vaig fer a la compareixença de la Consellera de Cultura en la que, a  petició nostra, devia explicar les modificacions al Circuit Teatral Valencià. Més avant tractarem de penjar totes les intervencions, especialment les de la pròpia Consellera.

Els problemes del teatre valencià no es limiten a allò que afecta econòmicament o laboralment al sector. També tenen a veure amb el nul recolzament de l'administració al valencià. El que ha detectat hui un periodista del Levante és extremadament preocupant. Teatres està contribuint activament a que el valencià siga cada vegada més residual NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha sol•licitat la compareixença de la consellera de Cultura, Trini Miró, en Les Corts Valencianes sobre la desaparició de la nostra llengua durant aquest trimestre en els teatres públics de la ciutat de València, tal i com hui també denuncia un mitjà de comunicació. “Exigim explicacions i un compromís preceptiu de la conselleria per a que sempre hi haja una de les sales que oferisca teatre en valencià. D’altra manera, el PP condemna a la nostra llengua a l’ostracisme en les arts escèniques”. Torró ha explicat que la situació d’exhauriment de Teatres de la Generalitat “provoca una l...