Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2013

Cal garantir la independència de l'AVL si es vol que siga una institució útil

Esquerra Unida es va oposar en el seu moment a la constitució d'un organisme normatiu de la llengua exclusivament per a l'àmbit valencià. Amb moltes dificultats i amb complicats circumloquis, aquesta institucio ha reconegut la unitat del català. Encara que, com és normal, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anat construint una normativa que, sense conculcar les normes bàsiques del 32, accentua els particularismes. Que això tindrà conseqüències en el futur és evident i, tractant-se d'una llengua minoritzada com la nostra, és molt probable que moltes d'elles seran negatives. Especialment la no disposició d'un estandard comú. Bé, doncs el PP no en té prou ni amb açò. Van assegurar que l'AVL serviria per posar fi al "conflicte lingüístic" (entre cometes perquè hauríem de reflexionar sobre qui ha creat el conflicte i perquè). Ara vol llevar a tots els membres de l'AVL i tornar-los a elegir, amb la qual cosa conculquen el principi bàsic de la

Català ha d'explicar les factures a les empreses Taroncher

Aquesta nota és una continuació de l'anterior. Ja hem registrat una sol·licitud de compareixença de la consellera per a que ens explique com és que han tornat a contractar amb el grup Taroncher i, de pas, quins criteris empren per a adjudicar els contractes menors (a dit). NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha sol·licitat la compareixença de la consellera Mª José Català per a que done explicacions sobre una rectificació enviada per la consellera a respostes de fa aproximadament un any, en la què queda constància que durant eixe temps la consellera amagà dos contractes menors de la empresa Dv-Cuatro SL, propietat dels fills de Taroncher. “És estrany i sospitós, especialment quan l’empresa és de qui és, i la consellera tarda un any en enviar a més una rectificació que corrobora que aquesta empresa facturà quasi 75.000 euros. Tot el que envolta el cas Taroncher és poc nítid i ens porta a dubtar sobre el presumpte tracte a f

Per al Consell injectar diners a les empreses de la família Taroncher és una prioritat encara a dia de hui

El que diu la nota és cert, increïble però cert. Vam fer unes preguntes, ens van respondre i poc més d'un any després rectifiquen el que ens van dir i amplien la informació. Davant el secretisme i les traves continues que ens posen quan sol·licitem documents o explicacions, l'assumpte resulta molt sospitós. El cert és que és la primera notícia que alguna empresa del grup de Pérez Taroncher ha treballat per a una conselleria de la que no fóra titular l'ínclit conseller Castellano. I el que resulta encara més xocant: malgrat tot continuen contractant amb aquestes empreses malgrat les sospites de tractament de favor. És com si hagueren caigut en un pou de sorres movedisses; com més es mouen, més s'enfonsen. NOTA DE PREMSA Un any després la consellera Català rectifica i confessa que Taroncher facturà 74.289,95 € El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, preguntà per escrit a la Conselleria d’Educació pels contractes menors per ob

La imputació del Consell d'Administració del Banc de València demostra que el País Valencià va estar durant molt de temps vivint en una economia de la rapinya i de l'especulació immobiliària

La justícia sembla que va actuant contra la gran estafa de la crisi financera. Molt lentament, massa lentament, van sent cridats a retre compte els implicats en el gran robatori. No hi haurà a penes dimissions (responsables polítics), no recuperarem la major part dels diners estafats, però almenys alguns personatges estan passant un molt mal tràngol. Ja, qui no es consola és perquè no vol, però més valdrà això que no res. El problema es troba en què hem de fer per a que tot açò no passe... I les solucions no són fàcils i, sobretot, han de ser radicals. NOTA DE PREMSA Lluís Torró destaca la presència en aquest consell de l'èlit de la burgesia valenciana i la connivència amb el poder polític. Vegem de quina manera es van abocar al negoci de la rajola i com es van veure obligats a fer inclús trampes des del punt de vista comptable, amb la connivència de les pròpies auditores quan les coses van començar a anar malament a partir de 2008 amb la crisi finançera mundial". É

Al secretari autonòmic d’Indústria no li ha tremolat la veu per mostrar-se disposat a concedir permisos al fracking

La comissió va ser al·lucinant. Cada vegada estic més convençut que algun encanteri arcà afecta els que travessen els accessos de Les Corts. Costa de creure que el que estem vivint siga real. El Secretari Autonòmic d'Indústria, Juan Monzonís, va aprofitar una compareixença sobre el fracking per a dues coses. La primera fer-nos una conferència insuportablement llarga, parcial i tendenciosa sobre què és el fracking , les bondats de la energia provinent dels hidrocarburs i del "gas pissarra" (o gas d'esquist) i la distinció entre investigació i extracció. Cal reconéixer que li ho van preparar bé. L'objectiu estava clar: justificar que van a donar els permisos per a les prospeccions. Ni una resposta sobre la dil·ligència en tramitar els primers documents, sobre les subsanacions demanades per la conselleria o sobre la incongruència del PP votant contra el fracking allà i a favor ací. Les modificacions legals que ha introduït el PP a la llei d'hidrocarburs i la d&

Sobre la CAM (i en general): els lladres a la pressó i els responsables polítics cessats

Des d'EUPV mostrem la nostra satisfacció perquè els autors materials del saqueig de la CAM, aquells que van estar realitzant operacions fraudulentes amb els diners de tots els valencians i valencianes, acaben en presó si és demostra que han comés delictes. Però aquesta història no acabarà com cal si no es depuren també les responsabilitats polítiques, i això només es pot fer a través de les Corts Valencianes i amb que els responsables del PP que van dirigir aquesta entitat des de fins i des de fora, assumisquen les seues responsabilitats i depuren aquelles que siguen necessàries.

Cal adaptar el PEPRI a la declaració de Bé d'Interès Cultural del Cabanyal

El tema del Cabanyal és un bon embolic jurídic. Com en tantes i tantes coses, el PP s'ha dedicat a legislar ad hoc: fem el que ens dóna la gana, fins i tot transgredint les lleis, i si les lleis (encara que siguen nostres) posen problemes, doncs les canviem i au! Calia perllongar Blasco Ibáñez fins al mar, al preu que fóra. Què el Cabanyal és un Conjunt Històric-Artístic i, per tant, un Bé d'Interès Cultural protegit per les lleis de patrimoni (l'espanyola i la valenciana)? I què? Que afectarà greument a una gran quantitat de famílies? Això no és important, davant la "millora urbanística"? Tot al servei dels constructors i el negoci privat. La declaració d'espoli que va decretar el Ministeri de Cultura segueix en vigor. La retirada dels recursos sols ho fa evident. Abans de planificar qualsevol intervenció i, per suposat, abans d'intervindre cal protegir, planificar la protecció. És el que obliga la llei. És el que haurien de fer. No són precisament espec