La imputació del Consell d'Administració del Banc de València demostra que el País Valencià va estar durant molt de temps vivint en una economia de la rapinya i de l'especulació immobiliària

La justícia sembla que va actuant contra la gran estafa de la crisi financera. Molt lentament, massa lentament, van sent cridats a retre compte els implicats en el gran robatori. No hi haurà a penes dimissions (responsables polítics), no recuperarem la major part dels diners estafats, però almenys alguns personatges estan passant un molt mal tràngol. Ja, qui no es consola és perquè no vol, però més valdrà això que no res. El problema es troba en què hem de fer per a que tot açò no passe... I les solucions no són fàcils i, sobretot, han de ser radicals.

NOTA DE PREMSA

Lluís Torró destaca la presència en aquest consell de l'èlit de la burgesia valenciana i la connivència amb el poder polític. Vegem de quina manera es van abocar al negoci de la rajola i com es van veure obligats a fer inclús trampes des del punt de vista comptable, amb la connivència de les pròpies auditores quan les coses van començar a anar malament a partir de 2008 amb la crisi finançera mundial".

És evident que cal un canvi radical en la política econòmica valenciana, cal una aposta pels sectors productius, i cal també depurar responsabilitats, no sols penals, les quals ja estan depurant-se en el cas de Bankia, del Banc de València, o de la CAM, sinò fonamentalment les responsabilitats polítiques de tots aquells gestors que no sols no van fer res sinó que van estar durant anys i anys donant alé i impulsant aquesta economia que ens ha dut a la ruïna a tots els valencians i valencianes i ens ha privat d'uns instruments financers que ara serien importantíssims per exir de la crisi.