Lluís Torró

Ací teniu l'article que publica hui el Ciudad, signat pel company Emili Castelló. És una rèplica a una opinió publicada a aquest diari pel seu director el dissabte passat. La cosa va dels pactes tripartits i el paper d'EU. No us el podeu perdre. El proppassat dissabte el director del Ciudad, Ramon Climent, va aprofitar l’article d’opinió que publica cada setmana a la contraportada per bonegar sense massa mesura a Paco Agulló. El bonegó ha estat provocat pel recordatori públic que va fer el portaveu municipal d’EU el dimecres; a saber, que els vots de la nostra formació eren imprescindibles per a que hi haja un nou alcalde a Alcoi i que aquests vots tenien uns condicionants. Ramon Climent va abandonar la seua socarroneria habitual i eixe to situat entre el menyspreu i la condescendència amb que tracta normalment els polítics per ensanyar-se amb EU. No és cap novetat que la gent de l’esquerra de tradició comunista (o pròxima, vaja!) no som especialment sants de la devoció ...

Publicat hui a Ciudad A mesura que s’apropa la data de les eleccions autonòmiques i municipals, les decisions individuals de votar o no i a quina opció van decantant-se a poc a poc. Resulta simptomàtic que des de fa un any no s’haja fet pública cap enquesta. I les hi ha. I tant que n’hi ha! El que passa és que no són gens favorables a cap dels dos partits majoritaris (que són els que tenen els duros suficients per pagar-les). Per això s’ha estès aquesta ombra informativa a diferència del que ha passat a altres ocasions. Les notícies que es filtren apunten que el PP (Peralta, Sedano, Sanus) perd la majoria absoluta i sembla que amb claredat. Guanyen però lluny del número de la sort als municipis de més de 50.000 habitants, el tretze. La fi del govern amb majoria obre la porta a canvis en les cares dels qui ocupen les més altes poltrones del nostre ajuntament. Els regidors d’EU (sí, en plural, sempre segons les enquestes filtrades més recents) tindran, una vegada més, la papereta ...

Publicat el dijous 10/06/2010 al diari Ciudad Després del shock generalitzat provocat per les mesures adoptades pel govern de Zapatero, assistim a un intent de justificació de les mateixes per part de diferents responsables del PSOE. No deixa de ser significatiu que la defensa s’adreça, sobretot, a indicar que el ja anomenat tijeretazo és una imposició de la Unió Europea (UE) i que és necessari per a salvar l’euro. Aquests arguments alimenten també els posicionaments d’aquells que han permès que el pla fóra aprovat amb la seua abstenció. Em referesc, clar, a CiU. Al darrer plenari de l’Ajuntament el Bloc, amb els mateixos arguments, també es va abstindre (junt al PP) a una moció presentada per EU-l’Entesa en la que es condemnava el decret i es proposaven alternatives. Que les mesures de retall del dèficit responen a una determinada orientació forçada per organismes com la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) és cert. Ara bé, també ho són, de certes vull dir, algunes altres ...