Matemàtiques, prejudicis i parcialitat

Ací teniu l'article que publica hui el Ciudad, signat pel company Emili Castelló. És una rèplica a una opinió publicada a aquest diari pel seu director el dissabte passat. La cosa va dels pactes tripartits i el paper d'EU. No us el podeu perdre.

El proppassat dissabte el director del Ciudad, Ramon Climent, va aprofitar l’article d’opinió que publica cada setmana a la contraportada per bonegar sense massa mesura a Paco Agulló. El bonegó ha estat provocat pel recordatori públic que va fer el portaveu municipal d’EU el dimecres; a saber, que els vots de la nostra formació eren imprescindibles per a que hi haja un nou alcalde a Alcoi i que aquests vots tenien uns condicionants.

Ramon Climent va abandonar la seua socarroneria habitual i eixe to situat entre el menyspreu i la condescendència amb que tracta normalment els polítics per ensanyar-se amb EU. No és cap novetat que la gent de l’esquerra de tradició comunista (o pròxima, vaja!) no som especialment sants de la devoció de Climent. El que resulta xocant és que li dedique tota la plana a sermonejar-nos. Supose que jo tinc el mateix dret a replicar-li.

Tres són els arguments essencials que sostenen la seua admonició: que no ens ha votat quasi ningú (matemàtiques), que Agulló ha parlat per boca del “comitè” (prejudicis) i que el que proposem és una utopia (parcialitat). No, no m’equivoque, he alterat l’ordre deliberadament. Anem, doncs, per parts.

Ramon (permet-me que et parle de tu) ja en sabem de comptar. I si es tracta de menysprear la xifra dels nostres votants t’has quedat curt. Se m’ocorren altres comparacions que empetiteixen encara més els nostres resultats. Només has de prendre com a referència el conjunt de la població alcoiana: 19 de cada vint alcoians i alcoianes no ens ha votat. I és clar que no podem imposar ni què s’ha de fer ni qui ha de ser l’alcalde. Però convindràs amb mi que tampoc ningú no ens pot imposar què hem de fer ni a qui tenim que votar com a alcalde. Això, en tot cas, només ho poden fer els nostres afiliats, simpatitzants i votants.

I ja hem decidit un criteri (de fet ho venim dient des de molt abans de les eleccions): per a parlar de qui, hem de parlar abans de què. I això, a més, ho ha decidit l’assemblea de l’Entesa (sí, l’Entesa, on participa gent que no està afiliada a EU). Concretament dues assemblees fins ara. Eixos prejudicis clarament anticomunistes que trasllueixen les teues al·lusions a les consignes del “comitè” només demostren que no tens la menor idea de com funcionem. I el que és pitjor, tot i que no és la primera vegada que utilitzes la teua privilegiada posició d’observador “objectiu” per desqualificar el nostre funcionament orgànic, no t’has preocupat ni el més mínim per conèixer-ho. Parle per mi, però estic segur que ningú dels meus companys hi trobarà cap inconvenient, quedes convidat a la propera assemblea. Serà el dimarts i podràs, si vols, parlar. Fins i tot t’escoltarem. Pregunta si això ho pots fer a qualsevol altre dels partits polítics locals.

Utopies? Segur que t’has llegit el que proposem? O és que no saps què vol dir utopia? Els Consells de Participació generen despeses? Quines? Hi has participat alguna vegada? Pel que sembla, ací l’única cosa important és saber qui serà l’alcalde. Doncs mira, nosaltres fent un exercici de responsabilitat i de coherència entenem que el que val és allò de “pels seus actes els coneixereu”. Sedano no és ni bo ni dolent, com a alcalde és el que ha fet. I senzillament no volem votar a ningú d’alcalde per a seguir fent les mateixes coses.

A mi em sembla molt raonable però és evident que no tothom pensa el mateix. Probablement per això només tenim un 10 % dels vots. Eixe és el nostre repte i totes les crítiques ajuden. Però no necessitem que ens donen “lliçons”. I sobretot no entenem quin és el nostre pecat. Hi ha qui el primer dia trau fel del tripartit (entre el que s’inclou a EU), el segon ofereix a EU paralitzar els projectes que ens done la gana a canvi de l’alcaldia i el tercer acusa a EU de fer xantatge amb allò que ell li va oferir el segon dia. Una actitud exemplar de coherència i responsabilitat que no mereix cap crítica. Hi ha qui vol ser alcalde, però és incapaç de fer valdre la seua força numèrica per liderar un procés de negociacions a tres bandes posant la taula propostes programàtiques. I hi ha qui vol ser alcalde encara que l’augment de recolzament popular no haja estat suficient per situar-lo en eixa posició. I que per aconseguir-ho és capaç de proposar governs de concentració comptant amb la força política que ha governat durant 11 anys contra ells mateixos i la resta de l’oposició.

És clar, ens mereixem tota la contraportada i alguna columneta a l’interior. Posar propostes damunt la taula i exigir responsabilitat i coherència. Serem atrevits!