Lluís Torró

Hui hem eixit al carrer per demanar signatures per a exigir un referèndum contra les retallades. És una acció d'Esquerra Unida a tot l'estat espanyol emmarcada en la mobilització que, de moment, ens durà a la gran marxa sobre Madrid del dia 15 de setembre. Recorde poques vegades que haja costat tan poc aconseguir que la gent signara a petició d'un partit polític. El cabreig del personal és de dimensions considerables. El repte és aconseguir transformar-lo entre tots en l'energia amb la que construir un nou futur. NOTA DE PREMSA Dirigents, càrrecs públics i militants tant d'Esquerra Unida a nivell estatal com d'Esquerra Unida del País Valencià han eixit hui als carrers i places de les principals ciutats i municipis de tota Espanya amb l'objectiu de fer una crida a la ciutadania per a iniciar una ‘Rebel·lió Democràtica’. Més de 100 taules en tot el país i 40 al País Valencià han posat en marxa aquest mateix matí la campanya ‘Crida per a una Rebel·lió Demo

La gestió cultural del PP s'ha caracterizat pel clientelisme i el malbaratament. Els instruments de gestió cultural, com ara l'IVAM o Teatres de La Generalitat, s'han convertit en joguines en mans de personalitats que han acumulat un notable poder polític i una més notable encara manca de criteris ètics. El cas del teatre és molt rellevant. Sota la direcció d'Immaculada Gil-Lázaro, Teatres de La Generalitat ha esdevingut una mena de vampir que, en comptes d'impulsar el teatre valencià, li ha anat xuclant l'essència fins deixar-lo en un estat d'anèmia quasi terminal. Supressió del Circuit Teatral Valencià, produccions megalòmanes en mans d'artistes privilegiats, competència deslleial vers les sales privades, reducció al mínim la producció en valencià, endeutament galopant injustificat... Són sols alguns exemples d'una gestió nefasta que ara, amb les retallades, s'ha agreujat de forma terrible. Ja he parlat en alguna altra entrada de l'informe

El dilluns vaig estar a Dénia. Els representants dels partits polítics (PSOE, Bloc-Compromís, EUPV i ERPV) ens vam reunir amb representants de sindicats i de la plataforma que defensa la salut pública a la Marina Alta. Posteriorment vam fer una roda de premsa per denunciar el tancament de les guàrdies dels Centres de Salut d'Ondara, Pedreguer, Gata i El Verger. En ple estiu, amb una població multiplicada per l'afluència de turistes, no sols no s'atendran les urgències (que hauran d'anar a l'hospital Marina Salud, amb el consegüent augment de la seua càrrega de treball) sinó que es deixaran de prestar serveis ordinaris molt importants com l'atenció domiciliària a malalts terminals. La gestió privada de les àrees de salut és un desastre, com exemplifica a la perfecció el que passa a La Marina. Ja ho sabeu, és un exemple del que pot passar quan privatitzen el conjunt de la gestió sanitària arreu del país. Les dificultats financeres de La Generalitat són l'excus

L'asfíxia financera del Consell és angoixant. Els impagaments s'acumulen i ofeguen a empreses i entitats fins la mort. A més, en alguns casos, la situació s'agreuja quan el sector, l'empresa o l'associació resulten incòmodes per al PP. Jo ho hem vist al teatre. Aquest cas és molt més greu per les seues implicacions socials. El Consell acumula deutes astronòmics amb les associacions sense ànim de lucre que atenen els malalts mentals. AFIEM ha estat històricament una de les més reivindicatives i, justament, per això ha estat la més castigada de totes. Els impagaments han provocat una situació insostenible que fa que, ara, la Conselleria puga recolzar-se en arguments legalistes per no pagar. I mentrestant sembla que estan buscant-li substitut. Tot açò demostra la perversitat extrema del sistema de subvencions, que sols genera clientelisme i precarietat. O les prestacions les dóna directament l'administració o genera un sistema de concerts que, al nostre entendre, s

La compareixença del conseller Castellano sobre els incendis de Cortes i Andilla va resultar patètica. A més de la parcial conducció del debat a la que ens té acostumats l'inefable Cotino, Castellano ni va explicar pràcticament res que no ens hagueren dit ja, ni va assumir (oh, sorpresa!) cap tipus de responsabilitat. Ells sempre ho fan tot bé. Les coses dolentes són sempre culpa d'algú altre: Zapatero, els rojos ecologistes, els aturats que són uns gosos malfaeners que no busquen treball ("¡ que se jodan !") o la meteorologia... Ací teniu un resum d'un parell de minutets dels moments estelars del debat entre el conseller i un servidor. Difícilment sentireu més ràbia que la que vaig sentir en aquell moment. Crec que es nota.

Hui la premsa es fa ressò de la decisió del tribunal que jutja l'estafa de la CAM de retirar el passaport de Mª Dolores Amorós i Roberto López perquè entèn que hi ha risc de fuga. Una bona notícia enimg d'un oceà de trasbalsos informatius. El passat dimecres ens vam reunir amb una de les associacions que treballa per resoldre el problema dels xicotets estalviadors que van ser enganyats per les entitats de crèdit venent-los "preferents", "valors" o "quotes participatives". Productes tòxics consentits per les autoritats espanyoles que han estat emprats per caixes i bancs per resoldre els seus problemes de manca de liquiditat o provisionament insuficient. Que aquests engendres financers acabaren en mans de pensionistes que creien que estaven ficant els seus estalvis a " plazo fijo " (per emprar la terminologia popular), demostra que es tracta d'una estafa. Estem prestant tot el suport possible a aquestes persones i seguirem fent-ho.

Aprofite el comentari d'aquesta nota per parlar una miqueta de l'incendi de La Mariola, d'aquest passat cap de setmana. 500 Ha, ja és un gran incendi! I ha afectat a àrees de gran valor ambiental. Malgrat això, i probablement després d'haver patit l'hecatombe de Cortes i Andilla, hi ha una sensació general d'alleujament. Com si tot hagués pogut ser molt pitjor. L'actuació dels mitjans ha estat notable per la seua quantitat. Tot i això, segueixen existint un parell de dubtes. El primer és el de la rapidesa en la intervenció. Alguns testimonis m'han transmès que les primeres trucades fetes al 112 no van ser ateses adequadament. Això hauria retardat l'actuació, lògicament. És una qüestió que traslladarem a Les Corts per comprovar-ho i, en cas de ser cert, que es puguen corregir aquests problemes de cara al futur. En relació amb açò, també cal aclarir (com als incendis de Cortes i Andilla) quin és el temps real de resposta entre l'emissió de despatx

No tinc el cos massa predisposat per a comunicar-vos açò. Hui està cremant-se la Mariola. L'incendi ha començat quasi al mateix temps que acabavem el debat sobre els incendis de Cortes i Andilla a Les Corts. Esperem que ho puguen controlar, amb el vent de llevant podria arribar fins Biar. Els incendis s'han produït a poblacions d'interior, lògicament on més massa forestal hi ha. Mentre ací (a Les Corts) pressumeixen de les bondats de la seua politica (ho feien quan els focs no eren massa grans i ho fan ara amb 50.000 Ha cremades), al DOCV retallen les ajudes per al turisme d'interior. Vergonya? No la coneixen. NOTA DE PREMSA Esquerra Unida denuncia la retallada en difusió dels recursos turístics de l’interior del País Valencià El diputat i portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha criticat la retallada per part de la Conselleria de Turisme en les ajudes a la difusió dels recursos turístics de les poblacions d

Hui ens hem despertat amb una notícia molt trista. Tots els mitjans de comunicació destacaven que l'assemblea de la CAM (del que queda de ella, hauríem de dir, en realitat) ha iniciat el procés de la seua dissolució. I el més greu és que són els administradors del FROB, és a dir, el govern d'Espanya els qui semblen els principals artífexs d'aquesta decisió. Lamentable. Per a que puga entendre de què estem parlant hem de pensar que l'únic que li quedava a la CAM després de vendre el seu negoci financer al Banc Sabadell era l'Obra Social i... les quotes participatives. Sobre aquestes resulta evident que caldria posar-hi damunt la taula alguna solució urgent que preserve els diners dels xicotets estalviadors estafats (és difícil definir d'una altra manera), Sols ho pot fer el govern: amb diners o amb normativa. I sobre l'Obra Social, penseu que és un tema molt complex. Segur que a la majoria de les ciutats del sud del país hi ha algun edifici o entitat que depé

Hui mateix (la nota és, però, d'ahir) els bombers de Castelló demanaven als nostres regidors de la zona la creació d'una comissió d'investigació sobre el incendi. Nosaltres ja hem demanat que es cree a Les Corts una comissió d'estudi que podria, així mateix, fer una anàlisi sobre el que ha passat a aquests incendis, veure les deficiències i proposar millores en la resposta immediata així com en la prevenció a més llarg termini. De fet, agrònoms, forestals i ecologistes han estat parlant de què és el que s'havia d'haver fet i què és el que s'hauria de fer. Tret d'algunes discrepàncies, el cert és que cada vegada hi ha més coincidències entre tècnics i activistes. I hi ha una coincidència per damunt de totes: l'administració no està fent el que caldria. NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, afirma que aquesta comissió “és imprescindible després de la catàstrofe forestal que hem viscut. Està clar que la política forestal que ha d

Ja fa sis anys que Benet XVI ens va honorar amb la seua visita. Com passa el temps, oi? Aleshores, Camps i companyia es creien una mena de "tios gilito" i disparaven amb pòlvora de rei. Encara hui, després de tants anys i de què l'oposició haja demanat de totes les maneres possibles la informació pertinent, no sabem amb exactitud els diners que es van malbaratar. El que sí que sabem és que van ser massa, innecessaris i, a més, molts van anar a parar a les butxaques d'alguns malfactors i, molt probablement, al finançament irregular del propi PP. Ara, els mateixos que es gastaven els diners (de tots) que no tenien, ens demanen austeritat i, en nom d'aquesta, ens retallen la sanitat, l'educació i la despesa social. I el més gros és que no els agafa gens de vergonya. NOTA DE PREMSA Esquerra Unida exigeix al Consell que decrete “el final definitiu” dels grans esdeveniments El grup parlamentari d’EUPV ha presentat una Proposició No de Llei en la què exigeix a

La gent de l'Alcalatén encara està esperant les ajudes promeses després de l'incendi que va assolar aquesta comarca el 2007. Sí, com ho llegiu, han passat 5 anys i el Consell no va posar la part que li corresponia (el Govern central, sí, per contra) i les ajudes no han arribat. Açò vé a compte dels anuncis d'ajudes que ja ha publicitat el Consell. Nou milions, sembla. Ja coneixeu la dita del gat escaldat, no ens podem refiar ni una mala micona. Ja sabeu, uns personatges que pressumien de les bondats de la seua política mentre retallaven els diners per a prevenció i extinció, no mereixen cap confiança. NOTA DE PREMSA Lluís Torró (EUPV): “Si el Consell no té diners que obliguen al Govern central a aportar els fons” El diputat i portaveu adjunt del grup parlamentari d’EUPV, Lluís Torró ha demanat, en referència a les ajudes anunciades pel Consell als pobles afectats pels incendis, que “no passe el que ha passat en altres casos en els que la Generalitat, per practicar el

Hui m'han publicat a Levante un article sobre els incendis que us reproduesc ací. Com que sols està a l'edició de paper no us puc ficar l'enllaç però aprofite per enllaçar-vos amb sengles articles d' Adolf Beltrán (el dilluns) i de Quico Arabí (hui també). Em semblen esplèndids i donen moltes de les claus de per on van les responsabilitats polítiques. Un advertiment, la versió que segueix és l'original. Ho dic perque al Levante han simplificat el títol i han suprimit una referència al bloc d'Andreu Escrivà (de molt recomanable lectura, així mateix). Espere que us resulte interessant. “Jo vaig a anar als resultats, perquè els resultats és l'única realitat objectiva, i és l'única evidència a què podem anar”. Amb aquestes paraules, el conseller Serafín Castellano (ara, a més, flamant nou secretari general del PPCV) responia a la interpel·lació que li havia formulat en nom d’EUPV sobre la política en matèria de prevenció i extinció d’incendis. El dibuix

La Conselleria acaba de tancar (per segona vegada en pocs mesos) un hotel de Calp per haver-hi detectat un brot de legionel·la. Què voleu que vos diga, açò ja cansa. A Alcoi hem patit una dècada en la que a base de matar mosques amb míssils han aconseguit que el problema disminuira de forma sensible. Quan rasquem, en realitat els grans brots van desaparèixer amb el tancament d'una fàbrica tèxtil en la que es va acabar descobrint una torre de refrigeració clandestina, després d'anys de control i d'acabar amb qualsevol humidificador en funcionament a la ciutat (castigant de pas un sector productiu que ja estava prou fotut abans d'això). El cas d'Alcoi resulta complex d'abordar perquè les recurrències del brot tenen una causa fonamentalment ambiental. Però a Calp estem davant d'un tema molt diferent: un edifici, un espai tancat amb uns circuits d'aigua molt determinats i controlables. No és gens normal que hi tornen a haver brots. I el pitjor és que, de nou

Un "pardalet" ens ha xiulat hui que han tancat les oficines de la Conselleria de Medi Ambient al Puigcampana. No us penseu que és un fet aïllat. Els tècnics contractats per Vaersa als espais naturals valencians gaudiran enguany de "vacances forçades", passant uns mesos a l'atur (sota l'amenaça que no foren sols uns mesos). Uns tècnics que fan recerca, divulgació i regulen els usos d'aquests espais. Amb aquesta política, algu creu que els preocupa molt el medi ambient. Sí, ja sé que pensareu molts: ni la sanitat, ni l'ensenyament, ni els serveis socials, ni l'ocupació, ... NOTA DE PREMSA EUPV pregunta a la Conselleria de Medi Ambient per la reducció de tècnics en els espais naturals protegits El diputat i portaveu adjunt del grup parlamentari d’EUPV, Lluís Torró ha declarat que “ja s’ha iniciat l’abandonament dels espais naturals valencians com el Puigcampana”, en referència als tècnics que han acabat en l’atur de cara a l’estiu. Torró ha c

Com ja he assenyalat a un tuit, el "ja ho dèiem" pot resultar una miqueta pressumptuós. I en una situació com aquesta no resulta gens agradable. De vegades (massa vegades, diria jo) fa ràbia tindre raó. A questa n'és una, i de les que mès ràbia fa. A finals de maig vaig interpel·lar el conseller Castellano sobre els retalls en matèria de prevenció i extinció d'incendis. La resposta, com sempre, displicent: tres lustres de resultats excel·lents. Clar, mentre hi havia mitjans hi havia resultats. Quan han desaparegut els mitjans sols hem trigat dos anys en arribar a la catàstrofe. Ací teniu un resum del debat, però també podeu accedir al debat complet .

Penjar ara aquesta nota pot quedar una miqueta desfassat, però era el que dèiem el divendres quan encara no havíen passat 24 hores des del començament del foc i encara no s'havia iniciat l'incendi d'Andilla. Em sap greu resultar premonitori, però hi ha coses que sembla que les veu tothom, tret dels càrrecs públics del PP. Els problemes de reduir les brigades és doble: s'arriba tard als focs (que sols poden controlar-se adequadament durant els primers instants: més d'una hora equival a permetre el seu descontrol) i significa no tindre possibilitat d'abordar-ne altres simultàniament. Dit i fet, a penes ho havíem advertit es va declarar el foc d'Andilla. A hores d'ara ja estem demanant obertament la dimissió de Castellano. Després de la reunió que vam mantindre ahir amb gent d'Esquerra Unida de les zones afectades (i a la que va vindre també Cayo Lara) no en tenim cap dubte: actuació tardana, insuficient, ineficient i descoordinada. Un desastre, en defi

Disculpeu el retràs en penjar aquestes notes al bloc però ha estat un cap de setmana de bojos a causa dels incendis. El divendres la fiscalia anunciava que pensava acusar a la cúpula de la CAM. I allò que et vé al cap de seguida és: ja era hora! La temeritat dels directius de la CAM en la seua gestió ha estat tan evident que açò hauria d'haver-se produït molt abans. Els polítics del PP (sobretot) tracten de justificar-se dient que ens havíem cregut rics. I no és cert Ens havíen fet creure rics (ells, entre altres). Ara estem pagant les conseqüències. El problema és que no les paguen tots igual. Alguns segueixen enriquint-se sense mesura, guanyant-ne a pilots (entre altres coses comprant deute públic), evadint impostos, beneficiant-se d'amnisties i paradisos fiscals i pagant-ne molt pocs d'allò que declaren. La majoria en canvi, s'ho passa molt malalment per arribar a finals de mes, per mantindre el negociet obert, per pagar l'hipoteca o, fins i tot, per assegurar el