dimecres, 4 de juliol de 2012

Incendis forestals. Imprudència temerària o inevitabilitat

Hui m'han publicat a Levante un article sobre els incendis que us reproduesc ací. Com que sols està a l'edició de paper no us puc ficar l'enllaç però aprofite per enllaçar-vos amb sengles articles d'Adolf Beltrán (el dilluns) i de Quico Arabí (hui també). Em semblen esplèndids i donen moltes de les claus de per on van les responsabilitats polítiques. Un advertiment, la versió que segueix és l'original. Ho dic perque al Levante han simplificat el títol i han suprimit una referència al bloc d'Andreu Escrivà (de molt recomanable lectura, així mateix). Espere que us resulte interessant.

“Jo vaig a anar als resultats, perquè els resultats és l'única realitat objectiva, i és l'única evidència a què podem anar”. Amb aquestes paraules, el conseller Serafín Castellano (ara, a més, flamant nou secretari general del PPCV) responia a la interpel·lació que li havia formulat en nom d’EUPV sobre la política en matèria de prevenció i extinció d’incendis. El dibuix que li vaig fer (qualificat de dantesc, pel responsable de Governació) va ser replicat amb un veritable allau de xifres amb les que pretenia demostrar la nul·la incidència de les retallades en aquesta qüestió.

Des de 2010 (en realitat des d’abans, encara que no amb la mateixa intensitat, vegeu la crònica que fa Andreu Escrivà al seu bloc) la Conselleria de Governació ha reduït espectacularment els recursos humans amb els que es reforçaven les Brigades d’Emergència encarregades de l’extinció d’incendis forestals. La raó és evident, per molt que Castellano evite sistemàticament retre-hi comptes: a més de la situació financera general del Consell (o precisament a causa d’ella i de les seues arrels en el temps), Governació havia acumulat a finals de 2010 un deute amb l’empresa que contractava el personal (TRAGSA, una mena de VAERSA del Govern de Madrid) de 65 milions d’euros. El resultat ha estat la renúncia l’any passat i el present a reforçar les brigades durant els mesos de juny i octubre i a rebaixar fins la meitat els efectius en actiu durant els mesos centrals de l’estiu.

En l’extinció d’un incendi hi participa molta gent: des de voluntaris fins a bombers urbans i militars (l’Unitat Militar d’Emergències, UME). Però la intervenció immediata, a peu de foc, la fan aquests professionals. I, a banda de les contingències meteorològiques sobre les que no hi podem fer res, el temps d’intervenció és el factor crucial en el control d’un incendi. El corol·lari és més que evident: quant menys efectius, menor temps de resposta i major risc. Un risc que es multiplica (com les Ha cremades) si es desencadena més d’un incendi simultàniament.

Les bondats climatològiques de l’estiu passat li van permetre al Conseller presumir de bons resultats malgrat les retallades. Si els resultats són la mesura de la gestió, Castellano ha de fer les maletes en el mateix moment que es donen per controlats els incendis. Donar explicacions i anar-se’n a casa. Seria allò més coherent i honest, dues virtuts que no adornen el Consell valencià.

I mentrestant la boca i el nas se’ns ompli de cendra i d’olor a cremat. I els ulls se’ns ompliran de llàgrimes i de records dels paisatges perduts. Ningú no podrà ja restaurar el que hem perdut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada