Lluís Torró

Escenari: hemicicle de Les Corts Valencianes. Protagonista: Alberto Fabra. El protagonista resplica a Marga Sanz, la síndica del Grup d'Esquerra Unida, que li havia preguntat per la seua (in)capacitat per defensar els interessos valencians (justs interessos, objectivament parlant) davant el govern de Madrid. Ni pel que fa al finançament autonòmic ni pel que fa al planejament hidrològic. En aquesta darrera qüestió el PP (cada vegada tinc més clar que els cognoms CV són sobrancers) cedeix davant Cospedal i accepta l'increment de dotacions dels aqüífers que alimenten el riu a la seua capçalera. Els "dotats" són terratinents que, com el propi Ministre Arias Cañete, es dediquen a "caçar primes" europees (els fons de la Política Agrària Comunitària, PAC). La suma dels drets supera amplament els recursos del riu. "Aigua de paper", així s'hi refereix la saviesa ancestral dels regants. L'Albufera? Condemada. Els habitants de la Ribera del Xúquer? Ve...

Sembla que els agafa alguna cosa si veuen un riu vessant aigua a la mar. Un riu que arribe a la mar! Quina barbaritat! Com si no tingueren altra cosa que fer. Amb tantes urbanitzacions i camps de golf que poden abastir! Fora de bromes, si la gent de les comarques de la Ribera del Xúquer no s'espavilen el deixaran sec. Ja ho volíen fer amb el transvassament de l'Ebre (canviar l'aigua bona de Cortes, per aigua bruta de Mequinensa). La política hídrica del PP és, vista objectivament, un despropòsit de dimensions considerables. I les seues justificacions són molt febles i contradictòries. La darrera (crec que ja n'he parlat a alguna entrada precedent) és l'aprovació d'un dictàmen sobre el Canvi Climàtic que assegura que el millor que podem fer per a mitigar-lo és trasvassar aigua de l'Ebre per a regenerar les zones humides del sud del País. En compte d'abordar el problema de l'urbanització excessiva (que és la veritable causa del deteriorament d'aque...