Lluís Torró

M'he trobat amb gent que m'ha preguntat sobre què fer el diumenge. No m'estranya. La decisió potser no ha estat mai tan difícil. Com que no sóc de respostes curtes, ací va el meu argumentari. El podeu llegir també a Página 66 i a AraMultimèdia . Espere que us siga de profit. Votar a l’esquerra, votar Unitat Popular (EU ) Segur que, a hores d’ara, encara hi ha molta indecisió de cara a les eleccions del dia 20 sobre quina serà la millor opció i la més útil. Per a la gent que està farta de l’actual estat de coses, de tanta crisi i corrupció, per a totes aquelles que entenen que el règim del 78 està caduc, que el bipartidisme ha de passar a millor vida i que no hi ha prou amb canvis cosmètics, les opcions s’inclinen clarament cap a l’esquerra del tauler. Vaig a argumentar perquè la Unitat Popular (EU) em sembla l’opció més coherent i la més útil. Malgrat tot el que se’ns vullga dir (i amb raó) sobre l’exasperant lentitud i algunes flagrants contradiccions amb què EU s’h...

Ja fa algun temps (massa, potser) que no escric res a aquesta pàgina. Hi ha una raó important. La meua reincorporació a la Universitat està exigint temps en la posada al dia d'algun temari (no massa), la preparació d'algun altre de nou (molt), la revisió de papers per a la sol·licitud de trams d'investigació (vaig fent-ho a estones) i el seguiment de les classes (mentre escric açò tinc pendent acabar de corregir un control de lectura d'un dels grups). Tot i això, enfront del que em deien alguns companys sobre el que ha canviat la Universitat en 8 anys, he de dir que no és per a tant. Això sí, continuem amb la infantilització dels estudiants. Si abans ja estaven obsessionats per les qualificacions, ara, amb assignatures en les que ixen a examen setmanal (no exagere) la cosa és de bojos. Els canvis que s'han colat a l'ensenyament superior amb l'excusa del procés de Bolonya no s'esgoten amb la mercantilització dels estudis, la perversió dels màsters (com el...

No puc ocultar les meues simpaties per certes característiques del context que anima el projecte polític anomenat Equo. A més de la necessitat imperiosa d'integrar en la praxi política l'anomenada "qüestió ambiental" (permeteu-me que, per raons d'espai, ho simplifique així), comprenc el malestar i la desconfiança que provoquen en molta gent progressista o d'esquerres les organitzacions polítiques a l'ús. També és cert, però, que (partint del desconeixement concret de la seua proposta programàtica) la meua afinitat té un recorregut més aviat curt. Aquesta reflexió vé provocada per la definició que acompanya el perfil de Twitter d'Equo. La reproduesc per a que es puga entendre la visió crítica que tot seguit tractaré d'exposar. Diu el següent: ProyectoEquo. Equo es un proyecto para la creación de un movimiento ecopolítico y social que defiende la ecología, la equidad y los derechos civiles [sic]. Ja sé que Twitter no és precisament un mitjà...