Lluís Torró

El Govern amaga la veritat quan parla de la reforma de les pensions públiques. El Govern diu que és inevitable augmentar l'edat legal de jubilació als 67 anys (encara que ho vullga fer amb flexibilitat). No és cert. Espanya és un dels països d'Europa amb una edat “real” de jubilació més alta (63 anys i 10 mesos) i pròxima a l'edat legal. El Govern diu que l'augment de l'esperança de vida (hi haurà més pensionistes en el futur) fa necessària la reforma . No és cert. És veritat que hi haurà més pensionistes, però també és veritat que hi haurà més cotitzants i amb cotitzacions més altes. El problema no és demogràfic, sinó de voluntat política. Es poden fer cotitzar els contractes que estan en l'economia submergida, es pot evitar que les dones guanyen un 30% menys que els hòmens i, per tant, cotitzen menys, es pot elevar el salari mínim (un dels més baixos d'Europa), es pot fer cotitzar les beques (en la seua major part són contractes lab...

L'obssessió privatitzadora del PSOE comença a fer por. La privatització d'AENA (total en el cas d'alguns aeroports, parcial en la majoria) sols s'explica per la necessitat de fer caixa i retallar el dèficit públic. (Abans d'entrar en matèria, unes preguntes: perquè el dèficit públic s'ha de retallar al 3 %? perquè en tres anys? no s'havia pogut negociar això en Europa mentre Zapatero ostentava la presìdència de l'UE?) És greu que esp privatitze un servei públic, però que comencen per una qüestió tan delicada com el control aeri és extremadament greu. Sembla que els controladors han esdevingut el "chivo expiatorio" per excel·lència i els seus sous, les seues exigències i les seues (qüestionables, com a mínim) formes de protesta serveixen de justificació per a qualsevol cosa. Algú creu que es pot deixar en mans d'una empresa privada el control del trànsit aeri i que això no afecte a la seguretat? Als controladors els hi podrem retreure moltes...

Publicat a ARA Multimèdia i a Pàgina 66 Segons ens volen fer creure, els estats europeus, en general, pateixen d’un gravíssim i desmesurat dèficit públic. La Unió Europea (UE), aconsellada per economistes neoliberals i atenent els interessos dels grans grups financers, ha convertit (ja des del Tractat de Maastricht) la contenció del dèficit en una religió. Van tractar d’imposar límits legals al dèficit públic a la fallida Constitució Europea i alguns països, com Alemanya, ho han introduït a la seua pròpia Carta Magna. No vaig a entrar en consideracions ni sobre el perquè d’aquesta mania, difícilment justificable, ja ho avance, ni qui se’n beneficia d’aquestes restriccions. Ho deixe per a una altra ocasió. Vull reflexionar sobre la relació entre la reducció del dèficit i la retallada de l’ex-esquerrà Zapatero. Fem una miqueta de memòria. La crisi va esclatar entre el 2007 i el 2008 quan el sistema financer internacional es va veure arrossegat pels problemes de les entitats d...

Publicat el dijous 10/06/2010 al diari Ciudad Després del shock generalitzat provocat per les mesures adoptades pel govern de Zapatero, assistim a un intent de justificació de les mateixes per part de diferents responsables del PSOE. No deixa de ser significatiu que la defensa s’adreça, sobretot, a indicar que el ja anomenat tijeretazo és una imposició de la Unió Europea (UE) i que és necessari per a salvar l’euro. Aquests arguments alimenten també els posicionaments d’aquells que han permès que el pla fóra aprovat amb la seua abstenció. Em referesc, clar, a CiU. Al darrer plenari de l’Ajuntament el Bloc, amb els mateixos arguments, també es va abstindre (junt al PP) a una moció presentada per EU-l’Entesa en la que es condemnava el decret i es proposaven alternatives. Que les mesures de retall del dèficit responen a una determinada orientació forçada per organismes com la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) és cert. Ara bé, també ho són, de certes vull dir, algunes altres ...