Lluís Torró

Demà, 22 de setembre, és el Dia Europeu de la Mobilitat. El Dia sense Cotxes, se li diu popularment. Clar que "sense cotxes" serà a Paris, Bonn o Antwerp. No sé si a Barcelona... Per ací, tururú! Vivim al país europeu on probablement hi haja la pitjor xarxa de transport públic. Ací l'accesibilitat és un problema per a tothom menys per a les administracions responsables, senzillament està fora de les agendes públiques. Quan es parla de transport es refereixen únicament a la mobilitat. Mentres allunyen cada vegada més les àrees de residència, de les de treball i de les de serveis, desarticulant el territori i creant dificultats a una majoria silenciosa (especialment alguns col·lectius: persones amb mobilitat reduïda, pobres, xiquets, dones i gent major). Tan difícil seria plantejar-se seriosament utilitzar aquest dia com a exemple del que podria ser una vida sense dependre del transport privat. Ni que fóra progressivament (cada any una miqueta més). Ni això. NOTA DE PREMS...

La necessitat de canviar radicalment els modes de transport cada vegada és més evident. Com també ho és l'escassa determinació amb que s'aborden aquestes polítiques per part de les institucions. Clar, cal canviar els patrons d'assentament en el territori i, a més, el lobby de la indústria automobilistica no està disposat a cedir ni un pam NOTA DE PREMSA El grup d’esquerres ha anunciat que presentarà una proposició no de llei, fent-la coincidir en el Dia de la Mobilitat, per a que el Consell elabore i impulse aquestos plans, on es contemplaran mesures que donen prioritat al vianant i al transport públic, de pacificació del trànsit i disuasòries del vehicle privat, així com la incorporació de la bicicleta com a medi de transport a les ciutats valencianes. “Aquest és l’únic futur possible i necessari per a satisfer el dret de la ciutadania a l’accesibilitat. I cal recordar que l’èxit o el fracàs del Dia sense Cotxes és el resultat de les polítiques de mobilitat dutes a te...