dilluns, 9 de maig de 2011

Identitat i victimisme

Publicat hui a Levante-EMV

El PP mira de presentar-se davant la societat com l´adalil del valencianisme. Però en aquesta, com en altres moltes coses, la distància entre el que diuen i el que fan és abismal. Camps i els seus han sabut explotar amb tenacitat el victimisme. La consigna és senzilla (simple, més bé): la culpa de tots els mals que afecten la societat valenciana prové dels «antivalencians», qualificatiu que compren a catalans, Zapatero i als rojos ecologistes.

El cert és que açò no se sosté amb un anàlisi mínimament objectiva. I no sols perquè l´especial duresa de la crisi al País Valencià té uns responsables clars que no cal cercar molt lluny de la Plaça de la Mare de Déu de València. No, a més, la valenciania del PP és absolutament qüestionable en aquells assumptes que afecten a les senyes d´identitat i, molt especialment, pel que fa a la llengua i la cultura dels valencians.

Difícilment pot atribuir-se a cap agent antivalencià coses com els atacs a la llibertat d´expressió, els retalls en les subvencions que han posat en peu de guerra a les bandes de música, la voladura descontrolada del teatre valencià i en valencià, les nefastes «ocurrències» de Font de Mora pel que fa als idiomes en l´ensenyament i un llarguíssim etcètera. Sols un canvi radical de govern i de polítiques podrà garantir el futur de la nostra cultura. Penseu-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada