Qualitat democràtica i vergonya aliena

Al començament de l'actual legislatura municipal ja em vaig queixar amargament dels tics autoritaris del govern de Toni Francés, ho podeu llegir a aquest mateix bloc. Fa uns pocs minuts, els companys de Guanyar Alcoi m'han fet arribar una notícia que s'ha penjat a la web de l'Ajuntament. A ella s'indicava que l'INE proposa (sí, sembla estrany, però eixe és el procediment) un augment de la població d'Alcoi de més de 400 persones per a enguany en relació amb l'any anterior. La notícia és, en principi, bona. Que després de molts anys perdent habitants hi haja una recuperació és un fet que hauríem de celebrar.

Fins ací tot correcte. Ara bé, quan llegim el text de la notícia, hi trobem dues coses que ens han de fer reflexionar. Sembla raonable, com indiquen els redactors d'aquesta informació, demanar a l'INE un esforç per a que l'estadística oficial s'aprope a la realitat. És molt probable que, certament, els estrangers amb més de dos anys de residència a la ciutat estiguen mal comptabilitzats. Però també és probable, encara que d'això no es diga res, que hi hagen errors en el sentit contrari; és a dir, que molta gent seguisca empadronada encara que ja no hi residisca ací i, fins i tot, probablement no tinga intenció de fer-ho en un futur immediat. Hauríem de ser rigorosos, i més quan es fan proclames des de les institucions públiques.

Però és a partir d'ací quan apareixen els punts foscos dels que volia parlar. El primer d'ells és la visió triomfalista que presenta la redacció de la notícia. De cop i volta, sembla que el problema de pèrdua de població s'ha resolt. Una dada positiva no significa un canvi de tendència. Si, posem per cas, l'Elx li guanyara al Barça a la propera jornada de lliga, això no vol dir que l'Elx anara a evitar baixar a segona o que el Barça anara a perdre el campionat. Senzillament es tracta d'un fet que, vist en un marc global, es desvia d'una tendència. Però una cosa es desviar-se de la tendència i una altra, ben diferent, és canviar la tendència. Per a que això es produïra, evidentment, en l'exemple que he posat, l'Elx hauria de continuar guanyant partits i el Barça perdent-los. En el nostre cas, caldria que la recuperació d'habitants es consolidara durant, com a mínim, els propers dos o tres anys.

I aquesta interpretació poc rigorosa i clarament esbiaixada per tractar de fer veure les preteses bondats de la política que practica el govern municipal no és, amb tot, la qüestió més criticable. El segon punt que volia ressaltar (i és, de fet, el que m'ha animat a escriure açò) és l'afirmació que es fa a la meitat, aproximadament, de la notícia sobre el que va passar al darrer plenari. S'aprofita la publicació d'aquesta notícia per a defensar obertament la posició del PSOE (encara que a la notícia es parla, de forma incorrecta però significativa, de govern municipal) de rebutjar una moció presentada, precisament, per Guanyar Alcoi en la que es proposava que es prengueren  mesures davant la tendència a la caiguda de la població. No és que em semble mal que el govern del PSOE defense el que crega oportú. El que em sembla absolutament intolerable és que s'aprofite un espai d'informació institucional per a fer-ho. Això es coneix com a patrimonialització de les institucions i representa un menyscapte de la democràcia. Per si no fóra suficient, els companys de Guanyar m'asseguren que açò no sols és una pràctica habitual sinó que, a més, no es dona veu en aquest espai d'informació institucional als grups de l'oposició.

El govern municipal no és l'Ajuntament, sinó sols la seua part executiva. Quan es dóna informació de caràcter institucional no s'hauria de presentar amb intencions tan descaradament partidistes. Això és una actitud autoritària, indigna de persones que es consideren demòcrates. La democràcia és, justament, l'antítesi d'açò, es tracta de respectar les opinions dels demés, de no excloure a l'oposició patrimonialitzant les institucions (una cosa que feia i fa molt bé el PP, mireu sense anar més lluny el desficaci del Consell General del Poder Judicial), de facilitar que el debat d'alternatives arribe a la ciutadania i de mirar a l'adversari polític com això, un adversari, i no com un enemic a abatre.

Què voleu que vos diga, el manament municipal acaba com va començar, amb gestos autoritaris i autosuficiència. Que ens venguen com a normal que el pressupost d'enguany s'aprove quan ja portarem quasi quatre mesos d'exercici i quan faltaran poques setmanes per a unes eleccions, n'és també una bona mostra. El PSOE d'Alcoi es comporta com si l'Ajuntament fóra seu i els demés sobraren. Si els molesta que algú els faça la contrària que es queden a sa casa, la ciutadania no es mereix que la tracten d'aquesta manera, com si fórem imbècils.