Una reforma de l´Estatut tramposa i insuficient

Publicat hui a Levante-EMV

Fa uns dies, a finals de la legislatura i a presses i correres, les Corts han aprovat una proposta de reforma de l´Estatut d´Autonomia. És una reforma petita, a penes unes ratlles en forma de disposició addicional, que pretén que les inversions territorials de l´Estat (allò que l´Estat gasta anualment en trens, carreteres, ports...) al País Valencià equivalga al percentatge que supose la nostra població durant un període de set anys. Punt.

Es tracta d´alguna cosa que tinga a veure amb el finançament? Sí. Estem tractant del finançament autonòmic? No. En absolut. Malgrat el que aparenta per la forma en la que han tractat de plantejar el debat, aquesta disposició (si s´aprovara finalment) no afectaria en res a l´educació, la sanitat o els serveis socials. Els diners que paguen els mestres i els metges o els que aprofiten per mantindre les escasses prestacions socials i la impresentable Televisió Valenciana, no van a sofrir cap efecte (ni positiu ni negatiu) per la introducció d´aquesta disposició addicional a l´Estatut.

Es tracta, doncs, d´un fals debat, que des d´EUPV hem tractat de defugir. Per això vam plantejar una alternativa que es recolzava sobre tres bases clarament definides. La primera consisteix en una reflexió sobre la validesa del propi Estatut; açò és, com és possible que un text aprovat pel PP i el PSOE fa cinc anys haja de ser objecte ara d´una modificació? La segona es refereix a l´oportunitat de la pròpia reforma. Qüestionem que, d´una banda, la reforma provoca un fals debat sobre el finançament autonòmic valencià i, d´una altra, el procediment és senzillament indesitjable o inapropiat. Finalment, i en tercer lloc, perquè la reforma que es planteja subratlla i accentua un dels principals dèficits de l´actual Estatut: la marginació política dels municipis.

La disposició addicional és una còpia de la d´Andalusia i molt semblant a la de Catalunya. La sentència del Constitucional sobre els recursos plantejats pel PP contra aquest estatut redueix la virtualitat de la norma a l´obligació de negociar el volum de les inversions a la comunitat autònoma, afirmant que en última instància, les Corts Generals a Madrid són sobiranes. Per tant, el que s´aconseguirà és que aquestes negociacions es mantinguen exclusivament entre el govern central i el Consell. No compartim que es margine als ajuntaments d´aquestes negociacions. És evident que el que es vol és mantindre una política d´infraestructures inútils i caríssimes com l´AVE. Amb tota seguretat els municipis demanarien altres inversions més sostenibles i rendibles socialment com, per exemple, els actualment marginats trens de rodalies. Són els municipis els que hauran de suportar els costos i els beneficis de les inversions territorials. Els ajuntaments són l´administració més propera als ciutadans i la que, per tant, millor pot representar els seus interessos. I per aquesta raó haurien de formar part de la comissió que preveu la disposició addicional.

En definitiva és tracta d´una reforma tramposa que pretén fer creure que resoldrà el problema del finançament valencià i insuficient perquè deixa als municipis sense capacitat d´influir sobre les decisions en matèria d´inversions.