Lluís Torró

Estic escrivint aquestes ratlles i al ple de l'Ajuntament d'Alcoi s'estarà consumant el repartiment arbitrari dels recursos en forma de càrrecs de lliure designació que vaig comentar a l'entrada anterior. Aquest matí, a la ràdio, he pogut escoltar de nou a Toni Francés reiterant els arguments impresentables amb els que nega a Guanyar Alcoi un secretari. I dic bé, a Guanyar Alcoi, perquè sembla que l'única raó que explica que Podem no tinga tampoc una persona de suport és justificar que no se li done a Guanyar. Les paraules de Francés que ha reproduït Ràdio Alcoi són inefables, però, això sí, evidencien la tírria que té envers Guanyar i la seua portaveu (ací teniu l'enllaç per si voleu sentir-lo, aneu al minut 4:10 ). El pitjor de tot no és que s'estiga cometent un greuge majúscul repartint en funció de criteris insostenibles i fora de qualsevol proporcionalitat. El que resulta realment greu és, atès el to i el contingut dels arguments de Francés, que se l...

La darrera entrada d'aquest bloc data de fa quasi dos anys. Aleshores vaig fer una promesa que no vaig pas complir, presentar-vos una sèrie de reflexions sobre l'afer català, el 'procés'. No vaig a excusar-me, les obligacions acadèmiques, un evident distanciament de l'activitat política, la peresa i, sobretot, la complexitat de l'assumpte m'hi va fer desistir. Ens trobem a juny de 2019, després d'un intens i breu cicle electoral. Des de finals de l'any passat he anat progressivament recuperant participació a l'activitat política i, finalment, m'he decidit per tornar a escriure (espere que aconseguisca mantindre continuïtat, no n'estic gens segur...). Les motivacions són diverses. D'una banda, la recuperació de la representació d'EUPV a Les Corts Valencianes és engrescadora. Seguir el treball de les nostres diputades (i particularment d'Estefania Blanes, amb la que Alcoi recupera protagonisme a l'esquerra dins la política...