ARTICLE D'OPINIÓ

Cofrents? No, gràcies

Aquest mes de juliol s’han produït tres nous incidents a Cofrents que s’acumulen als ja incomptables ensurts als que ja està acostumant-nos la central. Encara no disposem d’informació suficient per a determinar clarament quin ha estat el veritable risc que han suposat, però se sumen als problemes reiterats del seu funcionament. L'empitjorament d'aquesta situació ve determinada, sobretot, per l'envelliment del parc nuclear espanyol, que incrementa el perill d'incidents i accidents. Estem davant d'una bomba de rellotgeria potencial, a pesar de tots els esforços que desplega el director de la central a les seues compareixences davant la Comissió de Seguretat Nuclear de Les Corts.

El passat 26 d'abril es van complir 22 anys de l'accident més greu de la història de la indústria nuclear, l'accident de Txernòbil. Cal recordar que aquest accident va alliberar a l'atmosfera una radioactivitat equivalent a 200 bombes com les d'Hiroshima i Nagasaki juntes, que va afectar més de 100 milions de persones, que ha provocat més de 165.000 víctimes mortals directament i que ha obligat també a 1,8 milions de persones a viure en zones fortament contaminades. Un preu altíssim, exageradament alt, per l'electricitat que la central va produir al llarg de a penes 2,5 anys de funcionament. I un accident que va demostrar la potencialitat catastròfica d'aquesta energia.

Ara, quan la crisi energètica amenaça el sistema econòmic i el canvi climàtic derivat en gran mesura de la crema de combustibles fòssils posa en perill el medi ambient, la indústria nuclear tracta de revifar, invertir esforços i diners en presentar-se davant la societat com l'única opció que permetrà evitar el canvi climàtic, i al mateix temps subministrar-nos energia segura, neta i barata.

Són moltes les raons que aconsellen no atendre aquests cants de sirena. Em permetré de recordar-ne tres. En primer lloc, perquè és perillosa. L'envelliment del parc nuclear (l’exemple de Cofrents és contundent) i la cursa per abaratir els costos ens exposen a accidents. En segon lloc, perquè és bruta i nociva. Els residus radioactius romanen actius massa temps (un centenar d’anys en el millor dels casos) i la seua gestió és cara i no ofereix cap seguretat que impedisca definitivament l'alliberament d'aquestes substàncies radioactives al medi ambient. Les centrals nuclears, a més, emeten radiacions de forma rutinària, bé compostos gasosos radioactius a l'atmosfera o compostos líquids a través dels sistemes de refrigeració. Finalment, perquè és cara i ens fa dependents. El combustible nuclear ha vist créixer exponencialment el seu preu. Entre 2002 i l'any passat, va passar dels 10 dòlars la lliura a 138 dòlars la lliura. Aquesta energia sols pot subsistir, entre altres coses, gràcies a subsidis estatals, que fa que paguem amb impostos el manteniment i la gestió dels residus. I el que és més decisiu és que es tracta d'una font d'energia monopolitzada. Sols hi ha 18 països al món d'on s'extreu urani, i d’ells 4 produeixen el 56 % del total mundial.

Abandonar l'energia nuclear de forma progressiva, però urgent, és perfectament possible des del punt de vista energètic i econòmic i, a més, desitjable des del punt de vista de la seguretat i de la protecció del medi ambient i la salut. És tan sols, exclusivament, una qüestió de voluntat política. L’energia nuclear al País Valencià és prescindible com demostra el fet que la disminució d’aportacions de Cofrents a la xarxa als darrers anys a causa de l’acumulació d’incidents no ha provocat problemes en l’oferta elèctrica. Si apliquem un Pla Energètic que actue en una doble direcció, reduint-ne el consum i incrementant l’oferta d’energies renovables alternatives, podrem disminuir la nostra dependència, minvar significativament la nostra contribució al canvi climàtic i treure’ns l’espasa de Damocles que suposa una central nuclear que no para d’acumular problemes de funcionament.

És necessari, doncs, programar el tancament de la central per la seua antiguitat, 22 anys, des de juliol de 1984. Una antiguitat que provoca cada vegada més incidents i accidents. Les seues piscines s’han de tancar en el 2009. Seria un autèntic disbarat no aprofitar l’oportunitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qualitat democràtica i vergonya aliena

La memòria obrera al País Valencià

Esquerra Unida reclama la dimissió “immediata” de Gil-Lázaro (Teatres de la Generalitat)