dijous, 24 de juliol de 2008

ARTICLE D'OPINIÓ

Coses que no casen

En tot aquest assumpte de l’Hotel de la Font Roja hi trobem algunes qüestions que no s’acaben d’entendre. Em referesc a dos fets aparentment contradictoris. D’una banda, el procés en el que està immers administrativament l’Ajuntament és un concurs públic. D’una altra, l’alcalde, particularment, insisteix fins l’absurd que “...el proyecto es la reconstrucción exacta de los antiguos chalets...” (sic).

Què on està la contradicció? Molt senzill. Si es tracta d’un concurs públic, per la seua pròpia definició, podrien haver-se presentat moltes empreses. Tanmateix, sols se n’ha presentat una. Els responsables polítics municipals excusen que no es facilite la informació a l’oposició atès que la documentació es troba en mans dels tècnics que han d’informar el projecte. Si, tal com diuen els polítics del PP, ells mateixos sols disposen d’unes poques referències, com és possible que el defensen amb tanta contundència i rotunditat? No es tracta de la proposta d’una empresa privada qualsevol que, a més, podria (subratlle el condicional) haver estat una entre algunes altres? (Ni els muntatges virtuals els hi donen la raó, o és que no saben comptar les altures dels xalets?)

No vos ho sembla, contradictori? Si donem per suposada l’honestedat i la transparència del procés, és extremadament irresponsable que havent-se presentat exclusivament una proposta l’Alcalde i la resta de responsables “populars” la defensen a capa i espasa. I si els tècnics municipals troben problemes irresolubles a la proposta? O els de la Conselleria de Medi Ambient? Què en diran aleshores? No seria més prudent distanciar-se del projecte empresarial en compte de semblar-ne els seus agents comercials?

Ara bé, podem explicar aquesta actitud del govern municipal d’una altra manera diferent, encara que resultaria astorador. No puc ni imaginar-me els representants del poble d’Alcoi “apanyant” un concurs públic amb una empresa amiga. Ni els fins més nobles i desinteressats podrien justificar aquests mitjans. A la privatització d’un espai públic i l’agressió a una àrea natural protegida, hi caldria afegir altres pecats inconfessables.

El PP d’Alcoi faria bé en recordar aquella màxima de la dona del Cèsar.

1 comentari:

  1. En el meu poble diuen: "blanc i en botella...." Canvie al castellá, disculpes per no poder continuar en valenciá....

    Que el proyecto huele mal es indudable, que es un proyecto que va a suponer enterrar a muchos que lo defienden a capa y espada yo no lo dudo: al tiempo me voy a remitir.

    Habría que recordar al PP de Alcoi la "emblemática" obra del parking de l'uxola. Ostras si ahí no huele el asunto a prodido ni nada!!! Es que sería para que interviniera la fiscalía de oficio.

    Desde luego se están cubriendo de gloria, estoy seguro que al finalizar su periodo (que alguna vez abandonaran el Poder estos del PP) nadie reconocerá Alcoi... lo que es fácil es que no les quede nadie para dejar constancia.... siendo como es una de las poblaciones de España que más rápidamente está perdiendo población. En fin, si no fuera porque atentan contra uno de mis rincones más queridos diria aquello de: "con su pan se lo coman" pero es que es nuestro pan lo que se están comiendo, y encima les estamos dejando!!!

    ResponElimina