dimecres, 21 d’octubre de 2009

Carta a Aznar

Rafael Rufino Valor

Benvolgut senyor Aznar

Estic a casa, entre afligit i irritat, tinc tota la vesprada per davant, no podria definir exactament quin sentiment és en aquest moment el que més sent. Crec que en el fons, sóc una persona tolerant i defenc abans que res la llibertat política, religiosa..., en fi, la llibertat a equivocar-se per un mateix o potestat d'obrar per reflexió i elecció. En cap moment, criticaré les persones que lliurement acudisquen a l'acte de protesta de l'índole que siga encara que algun coga, ja que ho considere un dret fonamental de reunió i opinió.

El que no entenc és la seua ACTUACIÓ, ("Acció i efecte d'actuar" en la seua accepció "Interpretar un paper en una obra teatral, cinematogràfica, etc."). Per la seua forma de comportar-se, la qual cosa indica, és que en el seu dia va ser un COVARD (Pusil·lànime, sense valor ni esperit.) o simplement ara com ara actua com un POCAVERGONYA (Dita d'una persona: Que comet actes il·legals en profit propi, o que incorre en immoralitats.) Diga'm, què cñ feia manifestant-se al costat d'organitzacions que el seu últim i únic fi o gran part del seu contingut ideològic és la prohibició de l'avortament i imposar la seua voluntat a la resta de la societat (no sé si només a Espanya o en el món sencer, potser els convé deixar una porta oberta no siga que alguna de les seues castes filles tinga un relliscada adolescent). Vosté va tindre 8 anys, molts d'ells en majoria absoluta, i no va tocar ni una coma de la llei de l'avortament i ara ens emula a "l'esquerra pancartera" que solia esmentar en les seues visions de l'apocalipsi. Tampoc entenc, sense ànim de crítica, què feia la gent estretint-li la mà i fent-se fotos amb el líder plorat i enyorat llevat que siguen uns desmemoriats (Desmanotat de memòria. Faltat d'ella per complet o a intervals..), en fi, em pareix molt bé que la gent manifeste la seua opinió, però en el fons el que importa és que tots siguem un poc més coherents, o siga, tinguem una "Actitud lògica i conseqüent amb una posició anterior".

Personalment, no puc posicionar-me en una posició clarament a favor o en contra de l'avortament. Cada cas necessita el seu estudi i des del meu punt de vista és una solució no desitjable sense que això implique la seua prohibició o persecució. Una educació de qualitat en què els valors humans preferiblement no estigueren sotmesos a unes filosofies i creences dogmàtiques, cada u és lliure de triar el seu credo..., evitarien molts embarassos inútils i més d'un trastorn psicològic en futures mares o no mares. Per tot açò, aquestes aparicions públiques, a més en un tema tan profund i en el que a vegades està en joc la vida de persones adultes i que poden afectar tot el seu entorn social, des del meu punt de vista, només tenen un afany de notorietat, revengisme i una clara opció al tot val inclús desestabilitzar a la pròpia societat en què se sustenta la democràcia. Possiblement, pensa que el conjunt de la societat és imbècil... embadocada, escassa de raó..., tot és possible, siga el que siga, no em pareix propi d'una persona, que ha regentat al conjunt de la societat espanyola.

Insisteix, açò no pretén ser un al·legat polític ni un libel contra tots aquells que ahir van exercir el seu dret a manifestar en el carrer la seua oposició a una situació que no els satisfà. De totes les maneres, a veure que dia decidix deixar-nos a TOTS, els d'esquerra, dreta, centre o apolítics, ateus, agnòstics, creients, homo, heteros... tranquils o siga, "quiets, assossegats, pacífics". No sé a quina espera, la veritat, però ho anhele impacientment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada