Esquerra Unida demana al Consell les xifres sobre la despesa en l’esport d’èlit i en el de base

Encara recorde quan, analitzant les xifres del pressupost de la Conselleria de Cultura per al 2011, vaig veure la quantitat que se li dedicava a l'esport base. Per uns moments vaig creure que es tractava d'un error, però no: la fitxa FP7 (transferències, és a dir, subvencions) del pressupost del Consell Valencià de l'Esport consignava a la línia T0106000 (Esport base. Jocs esportius de la Comunitat Valenciana) 158.000 €. Com ho sentiu, 158.000 €! Representen a penes l'u per cent dels raquítics 15.566.780 € del CVE. Compareu-ho amb els 6 milions que hi dediquen al circuit de Xest, per exemple. O feu la prova de dividir eixa quantitat entre prop de 500.000 valencianes i valencians que tenen entre 4 i 18 anys (ja us ho dic jo: eixen a 32 cèntims d'euro a l'any). Ja sabem que amb el govern del PP, vista la seua política en ensenyament i cultura, de mens sana, res. Però amb aquesta política esportiva d'allò d'in corpore sano, res de res.

NOTA DE PREMSA

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, manifesta la seua preocupació per les continues retallades a l’esport base, “mentre el Consell solta milionades sense rubor a altre tipus d’esports, els elitistes, els que practiquen sols la gent que té diners, com és el cas de la Formula 1, la Volvo Ocean Race o la competició d’Hípica, per posar sols tres exemples”. Esquerra Unida reclama en Les Corts informació i “respostes clares” sobre la despesa que porta gastada i pensa gastar-se el Consell en els dos tipus d’esports.

Torró explica: “hem demanat aquesta comparativa perquè simplement no entenem per què s’eliminen les ajudes a l’esport universitari, per què no hi ha diners per a federacions, clubs municipals, etc., i tanmateix les grans i elitistes competicions de fórmula 1 o d’hípica continuen i no tenen cap retallada. El greuge comparatiu és evident”, critica.

Esquerra Unida reclama “les xifres exactes d’allò que ix de les arques autonòmiques. Amb claredat i sobre una balança, la fotografia no amaga res; per això reclamem xifres, percentatges de pujada i baixada respecte anys anteriors i llum i taquígrafs”, apunta Torró.