Esquerra Unida demana declarar el massís de l’Aitana com a Parc Natural

Malgrat la crisi la pressió urbanística no desapareix. Els poderosos interessos que s'hi conciten, els guanys espectaculars que poden derivar-se de decisions polítiques (fins i tot en època de vaques flaques com aquesta) a causa d'una legislació que prima l'interés individual i, també, les falsedats d'ordre ideològic que s'ha instal·lat en l'imaginari col·lectiu (especialment entre els polítics dels partits majoritaris) són amenaces terribles. No fa massa, el propi alcalde d'Alcoi, el socialista Toni Francés, encara reclamava públicament la famosa carretera Alcoi-Benidorm. Qualsevol persona que haja corregut les serres que separen la Foia d'Alcoi i el Comtat de la costa s'haurà adonat de dues coses: de l'elevat valor ambiental i paisatgístic, d'una banda, i de l'enorme pressió urbanística que pateixen, d'una altra. Incrementar la capacitat de transit (una altra cosa és la seguretat) d'aquestes vies suposa incrementar paral·lelament el valor urbanístic de la zona. Des de la Serra d'Alfaro, fins la de la Grana i des de la Carrasqueta i els Plans fins Bèrnia i el Puigcampana s'estèn un vast territori muntanyenc solcat per profundes valls que destaca per ser un paisatge d'una profunda bellesa. No vull estendre'm descrivint els seus valors i les amenaces que planegen sobre ells (v. l'enllaç de la Colla Ecologista La Carrasca per saber-ne'n més). Però cal recordar que la declaració de Zona d'Espai Protecció de les Aus (ZEPA) i de Lloc d'Interès Comunitari (LIC) de la major part d'aquest territori és absolutament insuficient. Només cal recordar el que està passant a Callosa, amb el PAI Anibits-Margequivir projectat a les faldes de Bèrnia (recolzat, per cert, per tots els grups de l'Ajuntament, PP, PSOE i Bloc-Compromís).

NOTA DE PREMSA

El diputat d’EUPV, Lluís Torró, ha registrat una Proposició No de Llei instant al Consell a declarar Parc Natural el massís de l’Aitana i les serres que el circumden. Segons recorda la PNL, “la situació i condicions actuals d’Aitana aconsellen que s’hi apliquen les figures màximes de protecció que permet l’actual legislació de protecció d’espais naturals per tal de tractar-se d’una àrea que té uns valors ecològics, científics, educatius, culturals o estètics d’especial interès per mantindre ecosistemes representatius , per presentar flora o fauna de característiques singulars, o per la bellesa dels seus paisatges”. El grup parlamentari d’EUPV insta a integrar l’espai “en les xarxes estatals o internacionals d’espais protegits on es podria permetre en general el manteniment dels usos i activitats compatibles amb la preservació”.

Per al diputat d’EUPV, “les repoblacions inadequades, els incendis forestals, els diferents intents d’urbanització, l’excessiva i abusiva xarxa de pistes forestals –amb reiterats intents per al seu asfaltatge-, les extraccions desorbitades d’aigua dels seus aqüífers, els projectes per a instal•lar pedreres, l’excursionisme agressiu o poc respectuós amb els ecosistemes i la creixent pressió turística, junt al fort impacte paisatgístic que provoquen les instal•lacions militars i de telecomunicacions que coronen els seus cims, ens poden donar a entendre que el ric patrimoni natural i cultural d’Aitana i de les serres veïnes no està, ni de bon tros, garantit”.