Professor d'Història Econòmica a la Universitat d'Alacant
Ex-diputat d'Esquerra Unida del País Valencià per les comarques d´Alacant.
La realitat sobre el somni americà
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Impressionant, cru i realista monòleg del gran (i controvertit) George Carlin. És dificil dir més coses (ni més certes) en tan poc temps. NO US EL PODEU PERDRE.
El dijous va haver una sessió maratoniana a Les Corts. Entre mati i vesprada, l'oposició va assetjar la Consellera de Turisme i Grans Esdeveniments sobre diferents assumptes: cas Nóos, Calatrava, Ciutat de la Llum, ... A mi em va tocar aquesta darrera. Però es pot dir el mateix per a totes: no respondre res del que es pregunta. Davant el merder de La Ciutat de la Llum, la Consellera no va voler aclarir dues coses importantíssimes: que passarà ara amb els pleits i amb la decisió del Tribunal de la Competència i què és el que pretenen "externalitzar" per resoldre el pou sense fons que representa aquest macrocomplex. Us en faig cinc cèntims de l'absurde: la gestió ja està externalitzada en mans d'una empresa que es diu Aguamarga en la que estan pleitejant davant els tribunals, en l'externalitzacio s'hi vol incloure el desenvolupament urbanístic previst al voltant de les instal·lacions, i, finalment, no sabem que fa l'empresa pública Ciutat de la Llum. Per
La Fundació d'Estudis d'Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS) de CCOO del País Valencià ha iniciat la publicació d'una sèrie de rutes que recuperen la memòria de les lluites obreres durant el franquisme i els primers anys de la transició democràtica. El primer volum es va presentar la setmana passada a Alcoi (el llibre conté una ruta amb text de Pedro Juan Parra). Jo he tingut el plaer de col·laborar amb els treballs que s'han fet a Alcoi i vaig porticipar a la presentació. El text publicat a elDiario.es sota el títol de La memòria obrera al País Valencià està basat a la meua intervenció en aquell acte. El podeu llegir a aquest enllaç .
No és la primera vegada que denunciem el que passa amb Teatres de la Generalitat i, malauradament, és poc probable que siga la darrera. Si la gestió política del PP en temes culturals és molt dolenta, l'ús que està fent aquesta senyora de Teatres de la Generalitat com si fóra el seu "cortijo" és de jutjat de guàrdia. Com es pot qualificar que presentara uns comptes falsejats per a la seua aprovació al Consell de Teatres? Vaig a estalviar-me qualificatius perque em sembla que el fet es qualifica per ell mateix. Escric aquestes paraules tres dies després de que emeterem la nota i les justificacions que està oferint Gil-Lázaro són patètiques. No crec, sincerament, que el PP decidesca destituir-la ara tan damunt de les eleccions (encara que seria el més coherent). El que sí que espere és que no la tornen a nomenar si guanyen les eleccions. Això no seria cap solució real per al problema de les arts escèniques valencianes que, com la resta del país, l'únic cosa que valdria
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada