Les explicacions de Bonig sobre les compres de supermercat d'alts càrrecs amb fons públics són insuficients i poc creïbles

Fa uns mesos la premsa va destapar que alguns alts càrrecs de la Conselleria de Medi Ambient a l'època de Cotino van passar factures del "super" a la caixa de la conselleria. Espere posar-vos el vídeo en breu. Per molt que vos explique segur que em quede molt curt. Les explicacions són al·lucinants i no resisteixen la més mínima anàlisi objectiva. No és una agressió solament a l'erari públic (de fet, es tracta de quantitats irrellevants), és un atemptat al sentit comú. Jo m'imagine a un alt càrrec enviant a algun subaltern a que passe per caixa un tiquet per la compra d'uns ous "kinder" i m'aborrone de vergonya.

NOTA DE PREMSA

Torró exigeix un control de la despesa i que els implicats tornen els diners

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha assenyalat que les explicacions de la consellera de Medi Ambient sobre els fets denunciats en la premsa, on es descriu que diverses alts càrrecs pagaven amb diners públics compres d’alimentació i altres productes en supermercats, “no sols no ens ha aclarit uns fets de dubtosa comprensió, sinó que a més ha intentat desviar l’atenció del descontrol d’allò que es gasta en la conselleria”.

Torró ha recordat que les compres “anaven des de tomaques, fins tovallons, huevos kinder, ibuprofè, rosquilletes, etc. No entenem que aquestos productes foren de dietes, tal i com ha justificat la consellera. No ho entendrà cap persona a excepció, sembla que del PP que deu estar acostumat a açò”, ha criticat. El diputat d’EUPV ha qualificat “d’increïble que Bonig ens faça creure que les pròpies alts càrrecs baixaren al supermercat a comprar allò que feia falta per a una reunió”.

El parlamentari d’esquerres ha reclamat que es tornen els diners d’aquestes compres “i que s’instaure un control sobre allò que es gasta. La importància no està en la quantitat sinó en el fet. S’està donant una imatge terrible de com es comporten aquestos càrrecs”, ha criticat. Torró ha conclòs: “a mi, com a càrrec públic, em cauria la cara de vergonya de carregar una caixa de ibuprofè a les arques”.