Taroncher ha seguit cobrant fins per "canviar el pal de la bandera"

He triat el titular de la crònica de Quico Arabí a Levante, per ser el més original. Però també ho podeu llegir a El País, en versió d'Adolf Beltrán, a Las Provincias, en versió de Marta Hortelano,o a El Mundo, en versió d'Héctor Sanjuan (en aquest darrer cas l'enllaç no és a la notícia de paper signada per H. Sanjuan, sinó a una versió d'internet basada en teletip d'agència). És una història vella: demanem informació sobre els contractes de les empreses dels amics del conseller Castellano, la família Pérez Taroncher, i o no ens la donen o ens la donen molt incompleta. A l'última llista de contractes menors que la Conselleria de Sanitat va adjudicar a DV-Cuatro (empresa dels fills de Pérez Taroncher) sols ens indiquen l'obra (alguna tan pintoresca com canviar de lloc un pal de bandera) i a la major part dels casos no sabem ni d'on són aqueixes obres. Quasi cent-mil euros en adjudicacions a dir durant l'any 2011 per fer arreglets a centres de salut i hospitals... o es tracta d'una altra cosa? Serà que en algun cas ens estan ficant parts d'obres més grans subcontractades a DV-Cuatro? (que a la seua vegada les hauria de subcontractar ja que l'empresa sols compta amb 2 treballadors fixes i 3 eventuals). A què ve tant de misteri? Què és el que s'ha d'ocultar? Perquè hem d'acabar recorrent als tribunals quan ens neguen còpia de la documentació d'un contracte menor amb la Conselleria d'Educació? (són a penes 4 documents). Com apunta Arabí al final de la seua crònica, a la roda de premsa vaig esmentar una anècdota que vaig tindre en finalitzar una comissió amb Castellano. Se'm va apropar i em va preguntar perquè li tenia tanta mania personal. Com ho sentiu. I no, com li vaig dir, no és cap assumpte personal. No li vull cap mal ni al conseller Castellano, ni a la família Pérez Taroncher, ni a cap dirigent del PP. És cert que empre un to irritat a les seues compareixences, però això ho entendríeu de seguida si les veiéreu: ens tracta amb una displicència insofrible i insulta permanentment la nostra intel·ligència amb falsedats i mitges veritats. Senzillament, resulta sospitós que les empreses d'uns amics íntims d'un conseller aconseguesquen milions d'euros en contractes (segons alguns càlculs periodístics, més de 7 milions des de l'any 2000) amb les conselleries per les que ha passat, fins i tot després de canviar de conselleria. I ho és més encara quan, una vegada que els fets es publiquen, l'empresa canvia d'estratègia amb una nova raó social i les conselleries posen tots els entrebancs possibles per accedir a la documentació. Si Serafín Castellano no ha forçat cap tracte de favor amb aquestes empreses tan sols ens ha de permetre accedir a tota la documentació. Així de simple.