Lluís Torró

Fa apenes uns dies l'amic i crític impagable, Javier Llopis, va escriure un article a Tipografía La Moderna , sota el títol Los números de la melancolía . Vaja per davant les meues felicitacions tant als editors de Tipografía La Moderna com al propi Javier. D'una banda, en general, per oferir un mitjà de comunicació que combina a la perfecció el vessant seriós d'anàlisi crític amb la sàtira i la ironia, demostrant que allò local no és sinònim (o no ho és sempre, almenys) de curtedat de mires o localisme xovinista. A Alcoi, això és especialment difícil i no crec que calga explicar perquè. D'una altra, hem d'agrair molt especialment la profunda mirada crítica de Javier, un periodista que sempre s'ha pres molt seriosament la seua feina i que ha demostrat una professionalitat extraordinària. Em sembla que tenim una enorme sort que quasi quotidianament ens brinde les seues anàlisis lúcides i honestes. Aquesta introducció que, com podeu comprovar, és una ensabonà en ...

  Estic seguint el plenari de l’Ajuntament en el que, sostraient el debat a la ciutadania, el PSOE proposa la continuïtat de la gestió privada ( indirecta , segons la denominació legal) del servei de públic de l’aigua potable. El debat és penós, amb uns arguments absolutament impresentables basats en un informe amb dades falsejades, redactat de forma esbiaixada per a pintar les coses favorables a l’empresa privada. Vaig per parts. Primer per al·lusions, perquè el regidor trànsfuga m’ha citat per a argumentar contra la municipalització. Jo vaig escriure un article d’opinió en el que, a partir de les dades de l’informe d’AYMED, feia una anàlisi crítica de les mateixes que permetia veure que el saldo a favor de la gestió privada es transformava en un altre favorable per a la pública. Comence per la qüestió del personal, perquè sembla què és un dels arguments centrals contra els qui defensem la gestió pública (també el portaveu del PSOE, en va fer esment a un debat radiofònic). Del...

Prop del migdia del 2 de març de 1821, el liberal Consistori d’Alcoi es va veure sobtat amb la notícia que una multitud s’havia aplegat a les portes de la vila disposta a destruir les màquines de cardar i filar. Encara no feia dos anys que la Reial Fàbrica de Draps d’Alcoi havia importat a través d’un intermediari de Bilbao un joc complet d’aquests enginys . Després del seu muntatge i algunes provatures, molts fabricants havien començat a adquirir i fer instal·lar màquines idèntiques o molt semblants a llocs adients, condicionats per la disponibilitat d’energia hidràulica amb la que moure els jocs de carda. Els amotinats, després de forçar les entrades dels edificis, van cremar els aparells mecànics instal·lats més enllà del perímetre emmurallat de la vila, custodiat per una numèricament dèbil Milícia Nacional. Finalment, a la nit, aquella multitud es va dispersar i, sense més incidències, va tornar a les seues llars, moltes d’elles ‒la majoria, segurament‒ als pobles dels voltants. Ha...

  Fa més de 21 anys, una decisió presa per l’alcalde socialista que duia dues dècades governant Alcoi va privatitzar la gestió del servei municipal d’aigües. De pas, va trencar el pacte que havia signat amb EUPV i NE i que li havia permès accedir a l’alcaldia a les eleccions de 1999, les primeres en les que no havia encapçalat la candidatura més votada. A més, recordem-ho, la decisió va sumir al propi partit socialista en una crisi que va comportar el pas de quatre dels seus 10 regidors al grup mixt; una crisi que va tardar molt de temps en superar. El moviment popular contra la privatització que es va produir aquella primavera de l’any 2000 va ser històric. Encara recorde, a les reunions de la plataforma que es va crear, a les meses en les que es demanaven signatures pel carrer (més de 10.000 se’n van aconseguir) i a les manifestacions a molts afiliats i, sobretot, votants del PSOE protestant iradament contra la mesura. Fins i tot, recorde com la feina d’oposició d’algun regidor...