ARTICLE D'OPINIÓ
Governar “a la contra”
Des dels governs del PP (a València o a Alcoi, tant se val) s’actua “a la contra”. La clau per a mantindre el seu electorat mobilitzat i, de pas, arrossegar a un bon grapat de ciutadans indecisos i poc informats, és la “fabricació” d’un enemic. La recepta és ben senzilla. Es busca un adversari, preferiblement extern (el govern de Zapatero, posem per cas), i, a partir d’ací, se li acusa de tots els mals possibles que ens afecten com a comunitat o com a poble. A les declaracions dels portaveus del partit governant i als mitjans de comunicació que controlen s’identifiquen les actuacions del govern com l’única alternativa possible, la qual cosa suposa, a més, desqualificar o menysprear la resta d’opcions com a irrealitzables, quimèriques o simplement contràries als interessos de la comunitat en qüestió. Finalment, les realitzacions són presentades com a actes heroics (“ho hem aconseguit a pesar de...”) i els fracassos corren per compte de l’enemic de torn. Compte redó.
No cal dir que, fins ara almenys, la cosa els hi ha funcionat. A València, tot i que no han perdut ocasió per acusar a sindicalistes, ecologistes i altres defensors de la cosa pública d’antivalencians, tenen la cosa prou ben apanyada amb Zapatero. Ací a Alcoi, com que no poden deixar mal a la Generalitat i a Zapatero poques coses li poden tirar en cara tret de l’autovia (que, damunt, ja està en la recta final), ens toca representar el paperet a (en les seues pròpies paraules) “los de siempre”. Sí amics, tots aquells que mantinguen un esperit crític i gosen qüestionar algun dels projectes defensats pel govern peralto-zaplanista encapçalat per Jordi Sedano poden estar segurs que des de la cohort popular seran titllats d’antialcoians, enemics del progrés i potser algun altre improperi.
Tant és que aquesta imatge no puga superar la més mínima anàlisi objectiva. Tant és que la raó i el sentit comú ens indique que qualsevol decisió (siga a l’àmbit que siga) s’haja de prendre sempre sobre la base de la consideració de les diferents alternatives viables. Tant és que quatre ulls vegen més que dos. Per al PP no hi ha volta de fulla: o blanc o negre, o amb mi o contra mi.
Clar que açò no pot durar sempre. A aquestes altures ja resulta molt difícil convèncer algú que el polígon de la Canal no es du a terme per l’oposició de “los del NO”. El que sembla clar és que aquest grup d’”antialcoians” tenen més raó que la que se’ls hi vol atribuir des dels despatxos de la Plaça d’Espanya. Ningú ja no pot creure’s que l’escandalosa privatització del Teatre Calderón s’ha fet pensant en el bé de la cultura alcoiana. Poca gent creu en les bondats estètiques i/o urbanístiques del projecte de l’Estambrera. I, per suposat, l’oposició a la construcció d’un Hotel a la Font Roja amenaça esdevindre un clamor.
Aquesta darrera iniciativa resulta especialment esclaridora d’allò que vull destacar. Per molt que Sedano, Pastor i els altres s’encaboten en dir el contrari, ningú no ha discutit fins al dia de hui la conveniència de facilitar la construcció d’instal·lacions hostaleres per tal de fomentar el sector turístic a la nostra ciutat. Ningú no qüestiona que la nostra situació entre dos parcs naturals siga un dels elements a potenciar en aquest foment turístic. El que es qüestiona és la ubicació i la posada en disposició de recursos i espais públics en mans privades. Això no és mirar cap a endavant sinó cap enrere (molts encara se’n recorden dels antics xalets). Perquè no s’adquireix el complex del Salt i se li ofereix al ministeri de torn per tal que es rehabilite per a convertir-lo en un Parador Nacional? Hi hauria alguna iniciativa millor per a que es fomentara el turisme des del propi sector públic?
I per acabar una pregunta: com és que la majoria de les grans iniciatives que parteixen del govern del PP tenen algun beneficiari privat?
Des dels governs del PP (a València o a Alcoi, tant se val) s’actua “a la contra”. La clau per a mantindre el seu electorat mobilitzat i, de pas, arrossegar a un bon grapat de ciutadans indecisos i poc informats, és la “fabricació” d’un enemic. La recepta és ben senzilla. Es busca un adversari, preferiblement extern (el govern de Zapatero, posem per cas), i, a partir d’ací, se li acusa de tots els mals possibles que ens afecten com a comunitat o com a poble. A les declaracions dels portaveus del partit governant i als mitjans de comunicació que controlen s’identifiquen les actuacions del govern com l’única alternativa possible, la qual cosa suposa, a més, desqualificar o menysprear la resta d’opcions com a irrealitzables, quimèriques o simplement contràries als interessos de la comunitat en qüestió. Finalment, les realitzacions són presentades com a actes heroics (“ho hem aconseguit a pesar de...”) i els fracassos corren per compte de l’enemic de torn. Compte redó.
No cal dir que, fins ara almenys, la cosa els hi ha funcionat. A València, tot i que no han perdut ocasió per acusar a sindicalistes, ecologistes i altres defensors de la cosa pública d’antivalencians, tenen la cosa prou ben apanyada amb Zapatero. Ací a Alcoi, com que no poden deixar mal a la Generalitat i a Zapatero poques coses li poden tirar en cara tret de l’autovia (que, damunt, ja està en la recta final), ens toca representar el paperet a (en les seues pròpies paraules) “los de siempre”. Sí amics, tots aquells que mantinguen un esperit crític i gosen qüestionar algun dels projectes defensats pel govern peralto-zaplanista encapçalat per Jordi Sedano poden estar segurs que des de la cohort popular seran titllats d’antialcoians, enemics del progrés i potser algun altre improperi.
Tant és que aquesta imatge no puga superar la més mínima anàlisi objectiva. Tant és que la raó i el sentit comú ens indique que qualsevol decisió (siga a l’àmbit que siga) s’haja de prendre sempre sobre la base de la consideració de les diferents alternatives viables. Tant és que quatre ulls vegen més que dos. Per al PP no hi ha volta de fulla: o blanc o negre, o amb mi o contra mi.
Clar que açò no pot durar sempre. A aquestes altures ja resulta molt difícil convèncer algú que el polígon de la Canal no es du a terme per l’oposició de “los del NO”. El que sembla clar és que aquest grup d’”antialcoians” tenen més raó que la que se’ls hi vol atribuir des dels despatxos de la Plaça d’Espanya. Ningú ja no pot creure’s que l’escandalosa privatització del Teatre Calderón s’ha fet pensant en el bé de la cultura alcoiana. Poca gent creu en les bondats estètiques i/o urbanístiques del projecte de l’Estambrera. I, per suposat, l’oposició a la construcció d’un Hotel a la Font Roja amenaça esdevindre un clamor.
Aquesta darrera iniciativa resulta especialment esclaridora d’allò que vull destacar. Per molt que Sedano, Pastor i els altres s’encaboten en dir el contrari, ningú no ha discutit fins al dia de hui la conveniència de facilitar la construcció d’instal·lacions hostaleres per tal de fomentar el sector turístic a la nostra ciutat. Ningú no qüestiona que la nostra situació entre dos parcs naturals siga un dels elements a potenciar en aquest foment turístic. El que es qüestiona és la ubicació i la posada en disposició de recursos i espais públics en mans privades. Això no és mirar cap a endavant sinó cap enrere (molts encara se’n recorden dels antics xalets). Perquè no s’adquireix el complex del Salt i se li ofereix al ministeri de torn per tal que es rehabilite per a convertir-lo en un Parador Nacional? Hi hauria alguna iniciativa millor per a que es fomentara el turisme des del propi sector públic?
I per acabar una pregunta: com és que la majoria de les grans iniciatives que parteixen del govern del PP tenen algun beneficiari privat?
Benvolgut Lluís:
ResponEliminala meua pregunta és la següent, quin interés tenen a ser alcaldes, servidors públics (potser eixa part no l'han entés), per a després posar-se a privatitzar-ho tot?, ho poden explicar senyors Sanus, Peralta o Sedano?
Rafa Rufino Valor
"Migmadrileny" fart dels "Señoritos del cortijo"
Hola Rafa:
ResponEliminaPer començar moltes gràcies pel comentari. La pregunta que planteges és, com se sol dir, "la pregunta del millón"! Caben dues possibles explicacions (em sembla a mí, almenys), una benevolent i l'altra maliciosa (potser no s'excloguen una a l'altra, però).
La benevolent és que hi ha qui defensa que la gestió privada és més eficient que la pública. I efectivament ho és per a guanyar diners. El problema és que alhesores la finalitat última de la prestació del servei deixa de ser el servei per ell mateix i és substituit per l'obtenció de beneficis privats. A aquesta explicació li caldria afegir que quan es privatitzen les coses es tramiten més agilment i, moltes vegades, sense que l'Estat avance diners. D'aquesta manera es poden fer obres sense tindre recursos (així es justifiquen baixades d'impostos). El cert és que el que no es pague ara d'una manera es pagarà després de l'altra (i damunt amb interessos).
L'explicació maliciosa és que, com que amb aquestes operacions es guanyen molts diners a costa de les arques públiques (o directament de les butxaques dels ciutadans amb el patrocini de l'Ajuntament), les empreses que volen accedir a aquests negocis suculents "subvencionen" les economies privades d'alguns càrrecs públics. Com he dit abans, aquesta raó no té perquè excloure l'altra. De fet poden haver, a un mateix Ajuntament (conselleria o ministeri, tant se val) gent que defense honestament les primeres raons i d'altres que per darrere van parant la mà. Pel que sembla, fins al moment present, ningú no ha aportat cap tipus de prova sobre possibles corrupcions a l'Ajuntament d'Alcoi.
("Y hasta aquí puedo leer...")
Rafa, un abraç,
Lluís