Esquerra Unida demana explicacions al conseller de Sanitat sobre la denúncia d’un pacient que no va ser atès en valencià

La notícia que ha provocat la nota de premsa que segueix i la iniciativa parlamentària consegüent és de les que semblen mentida. És evident que la nostra llengua està molt lluny de ser una llengua "normal". No em faré molt llarg ja que compartesc molts dels arguments de dos blogaires que m'han posat sobre la pista del que va passar a Alcoi. Les valoracions de l'amic Josep Nebot i de Raimon Muntaner (que mantenen dos esplèndids blocs que us recomane seguir) són suficientment clares. Tan sols hi afegiria que l'administració no hauria de permetre que la gent d'ací es trobe com si estiguera fora de casa. No és just. Recorde una conversa recent a Dénia amb unes persones (molt d'esquerres) que exposaven, això sí des del respecte, les seues opinions sobre l'ús de la llengua i com de vegades actuava com un impediment per a la comunicació. És fàcil de comprendre la incomoditat quan s'arriba al nostre país i s'entropessa (moltíssimes vegades sense saber-ho prèviament i això diu molt de quina és la nostra situació sociolingüística) amb una llengua que obliga a fer un esforç per entendre-la. Tots (o quasi tots, vaja) hem viatjat per llocs on hem pogut patir momentàniament aquesta estranya sensació de desempar; i la cosa ha de ser pitjor quan la situació no és transitòria. M'agradaria que aquestes persones reflexionaren sobre el que suposa el que ha passat a la sanitat alcoiana i que ací referim i critiquem. Que no pugues expressar-te en la teua llengua amb normalitat ni al teu poble. Ni tan sols en un cas d'urgència mèdica i, encara més, quan es tracta d'una persona major amb dificultats per emprar l'idioma dominant. Sí, com demostra el succès per si algú en tenia algun dubte, el castellà és la llengua dominant. És possible l'alliberament si hi persisteix algun tipus de dominació? Reflexioneu-hi, intrèpids revolucionaris.

NOTA DE PREMSA

El diputat autonòmic d’EUPV i cap de llista per Alacant, Lluís Torró, ha exigit a Manuel Cervera que aclarisca els fets ocorreguts el passat mes de desembre a Alcoi i que han estat recollits en una denúncia presentada al Síndic de Greuges, en la qual un ancià manifestava la seua queixa pels problemes tinguts a l’hora de ser atès en valencià en l’Hospital Verge dels Lliris i en el Centre de Salut La Fàbrica d’Alcoi. “El propi síndic ha emès un informe apel•lant al dret de utilització de la llengua. Considerem intolerable que aquestes coses passen, sobretot en un camp tan important com és la sanitat”.

Torró explica: “sembla que un ancià va acudir a urgències de l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, i es va trobar amb que el metge que l’atenia li va demanar que s’explicara en castellà, finalment el facultatiu el va derivar a les urgències del centre de salut La Fàbrica de la mateixa localitat, on van tardar mitja hora en atendre’l perquè el zelador tampoc el va entendre’l per parlar valencià. La descripció dels fets ja de per si és rocambolesca, i ens duu a concloure la necessitat urgentíssima d’aplicar el requisit lingüístic en la funció pública”.

Esquerra Unida subratlla “a l’igual que ho fa en la seua resposta el Síndic de Greuges, el dret a usar la nostra llengua, i la clara conculcació d’aquest dret en allò ocorregut a Alcoi. Ens preocupa, a més, que açò passe en un servei com el sanitari, on la conselleria hauria d’establir els protocols adients per resoldre aquestes qüestions, ja que afecta a l’atenció sanitària de les persones”.

Torró adverteix que si els esdeveniments hagueren ocorregut al reves, “és a dir, el pacient es queixara perquè no l’atenen en castellà, l’escàndol haguera estat majúscul. No podem tolerar aquestes situacions, ni a un lloc de majoria valencianoparlant com és Alcoi, ni a una zona castellanoparlant”, conclou.

Comentaris

  1. El català és parlat per més de 10 milions d'europeus. La nostra llengua és més parlada que el búlgar o el suec. Amb Espanya no hi tenim res a fer, ells creuen en la superioritat de la seua llengua.

    Jo no vull imposar el català a Cuenca o Segovia; ni tan sols a Requena. Vull protegir la meua llengua en ma casa (com molt bé fan els castellans amb llur llengua). Molta gent (d'esquerres i de dretes) veuen "problemes" si busques normalitzar la situació del català però es mostren força comprensius en que aprengues portuguès si resideixes a Lisbona o francès si resideixes a Saint Denise. I eixe pensament té un nom: Nacionalisme espanyol.

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Lluís. Seguirem la resposta, si és que n'hi ha. Però ja veuràs com diuen que som uns exagerats... o alguna cosa pitjor. Salut, una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Qualitat democràtica i vergonya aliena

La memòria obrera al País Valencià

Esquerra Unida reclama la dimissió “immediata” de Gil-Lázaro (Teatres de la Generalitat)