EUPV considera “ victimista i pobre” la reforma de l’Estatut i proposa estendre als ajuntaments la negociació de les infraestructures

No li doneu més voltes i no es deixeu enganyar. Quan parlen de la reforma de l'estatut per millorar el finançament valencià ens volen prendre el pèl. La famosa disposició addicional que inclouran (copiada de l'Estatut d'Andalusia) indica que l'Estat haurà de destinar al País Valencià un percentatge equivalent a la població en les inversions territorialitzades (excloent el Fons de Compensació Interterritorial). Punt. No és cap tonteria, o no ho seria si el Tribunal Constitucional no haguera deixat clar en la seua sentència sobre l'Estatut de Catalunya (que conté una disposició análoga) que això no obliga a res, però no és EL finançament. No estem parlant dels diners dels que disposa la Generalitat per a educació, sanitat o atenció a la dependència. O els que hauria de disposar per a rebre transferències com la policia o les conques internes. És a dir, el que s'aprovarà no resoldrà el problema d'un sistema de finançament que permet que una comunitat autònoma (en aquest cas, la valenciana, però seria igual de dolent si es tractar de qualsevol altra) que es troba per davall de la mitjana en renda i PIB per càpita aporta més diners que els que rep. No ens oposarem, al capdavall el que proposa el PP resulta neutre, però demostra que l'Estatut valencià és de segona. Damunt, l'única virtut que té la modificació és que obliga a l'Estat a negociar les inversions abans de l'aprovació dels pressupostos. Però deixen fora de la comissió que s'ha de crear a l'única administració que pot posar traves a que PP i PSOE seguesquen construint infraestructures faraòniques a benefici de la banca i les constructores i en perjudici del benestar de les persones, el medi ambient i les arques públiques. A diferència del que disposa l'Estatut de Catalunya, els Ajuntaments ací no hi pintaran fava.

NOTA DE PREMSA

El diputat d’EUPV i cap de llista per Alacant, Lluís Torró, ha explicat hui les esmenes del seu grup al projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia (una esmena a la totalitat i dues esmenes parcials). “Som davant d’un paripé, d’una reforma cosmètica i de mínims que no aborda el problema central del finançament al País Valencià, que provoca mancances en sanitat, educació i aspectes globals. El projecte del PP és un cant victimista i anticatalanista que, al capdavall, només afecta a les inversions territorialitzades en infraestructures. El més criticable és que exclou del debat als ajuntaments, els únics agents que podrien orientar les inversions en infraestructures per resoldre necessitats autèntiques del País. Les nostres esmenes solucionen aquest dèficit, així que, tan de bo, aquesta siga una reforma participativa”, ha dit Torró.

El diputat autonòmic i cap de llista d’EUPV per Alacant, Lluís Torró, ha explicat aquest matí l’esmena a la totalitat i les dues esmenes parcials del seu grup al projecte de reforma de la disposició addicional primera de l’Estatut. “Les nostres propostes tracten de dotar d’utilitat i d’obrir a la participació aquesta reforma estatutària pobra, purament tècnica, que no soluciona el rerefons del problema del finançament del País Valencià”, ha anunciat Torró. “De què serveix introduir en el debat parlamentari les inversions territorialitzades d’infraestructures si se’n deixa fora als ajuntaments, és a dir, els únics agents capaços de negociar inversions útils, no megalòmanes”, s’ha preguntat el diputat.

“De nou, amb aquesta reforma estatutària el PP posa la música i el PSPV la balla, deixant perdre’s l’oportunitat d’abordar qüestions centrals de finançament relatives a la sanitat, l’educació i d’altres”, ha criticat Torró, qui confia que “aquest empeny reformista amb marcat accent bipartidista, pura cosmètica de cara a les Eleccions, no n’excloga a la resta de forces polítiques”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El PP ha aplicat en la Ciutat de la Llum el vell de refrany de Caballo grande, ande o no ande

La memòria obrera al País Valencià

Esquerra Unida reclama la dimissió “immediata” de Gil-Lázaro (Teatres de la Generalitat)