BOOK

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La memòria obrera al País Valencià

  La Fundació d'Estudis d'Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS) de CCOO del País Valencià ha iniciat la publicació d'una sèrie de rutes que recuperen la memòria de les lluites obreres durant el franquisme i els primers anys de la transició democràtica. El primer volum es va presentar la setmana passada a Alcoi (el llibre conté una ruta amb text de Pedro Juan Parra). Jo he tingut el plaer de col·laborar amb els treballs que s'han fet a Alcoi i vaig porticipar a la presentació. El text publicat a elDiario.es sota el títol de La memòria obrera al País Valencià està basat a la meua intervenció en aquell acte. El podeu llegir a aquest enllaç .
Més informació

Història, veritat, memòria i política

Aquest escrit (amb la intenció inicial de brevetat i concisió) ve a compte d'alguns comentaris que he llegit a les xarxes socials sobre la iniciativa de l'anomenat Col·lectiu Revolta d'encetar una sèrie d'accions divulgatives i formatives per donar a conéixer els fets de la revolta del Petroli. La iniciativa és oportuna per diverses raons. Una d'elles és que al 2023 es compliran 150 anys de l'efemèride, un bon moment per aturar-se a escorcollar què va ocórrer aleshores. Però potser la més important és que, a hores d'ara, en sabem molt més que, per exemple, quan es va commemorar el 125 aniversari. Les activitats realitzades el 1998 ja van donar peu a eixamplar-ne el coneixement (pense, sobretot, en la publicació d'Àngel Beneito i Francesc Blay, o la divulgació de Manuel Cerdà o Joaquim Cuevas de les principals recerques prèvies, fetes per ells mateixos), tanmateix la investigació que Diego Fernández està fent de cara a la seua tesi doctoral i que ja ha a...
Més informació

Els números de la melanconia. Un comentari

Fa apenes uns dies l'amic i crític impagable, Javier Llopis, va escriure un article a Tipografía La Moderna , sota el títol Los números de la melancolía . Vaja per davant les meues felicitacions tant als editors de Tipografía La Moderna com al propi Javier. D'una banda, en general, per oferir un mitjà de comunicació que combina a la perfecció el vessant seriós d'anàlisi crític amb la sàtira i la ironia, demostrant que allò local no és sinònim (o no ho és sempre, almenys) de curtedat de mires o localisme xovinista. A Alcoi, això és especialment difícil i no crec que calga explicar perquè. D'una altra, hem d'agrair molt especialment la profunda mirada crítica de Javier, un periodista que sempre s'ha pres molt seriosament la seua feina i que ha demostrat una professionalitat extraordinària. Em sembla que tenim una enorme sort que quasi quotidianament ens brinde les seues anàlisis lúcides i honestes. Aquesta introducció que, com podeu comprovar, és una ensabonà en ...
Més informació