dilluns, 28 de març de 2011

Esquerra Unida coneix de primera mà la mancança de reformes i ampliació del IES Maria Ibars de Dénia

Una imatge val sempre (bé, quasibé sempre) més que mil paraules. Passejar-se pel Maria Ibars a Dénia (retrobant-se, de pas i de forma inesperada, amb velles amistats) i veure els barracons val més que llegir quatre-centes notícies als mitjans. Duen muntats des del segle passat (1998) i sense ells probablement no hi cabrien prop d'un 20 % d'alumnes. I això sols és una petita part dels problemes que pateix l'ensenyament a Dénia i a altres zones que han sofert un ràpid creixement demogràfic als darrers anys. Les dues immigracions, la rica i, sobretot, la pobre, genera problemes molt grans per al sistema educatiu. Particularment per als centres públics que se n'han de fer càrrec. M'ho van dir, però tinc por a equivocar-me dient-vos el nombre de nacionalitats i llengües als que havien d'atendre. I Font de Mora tocant els collons amb l'anglès, el xinès i el sursum corda, o despatxant interins com un decosit!

NOTA DE PREMSA

El diputat i candidat d’EUPV per la província d’Alacant, Lluís Torró, qualifica de “situació injusta” la no ampliació i reforma de les instal·lacions del IES Maria Ibars de Dénia.

Esquerra Unida ha visitat avui per la vesprada el IES Maria Ibars, i ha vist els barracons que fa 13 anys habiten dins de la zona d’esbarjo de l’institut.

El diputat d’esquerres considera “inacceptable”, el retard de les obres d’ampliació i reforma del “Maria Ibars”, i diu que la seva no execució sembla “un intent de degradació de la comunitat educativa del IES Maria Ibars, tant per la Conselleria d’Educació, com dels diferents governs de la ciutat de Dénia”. Ja que si ara, per la situació econòmica, es diu que no hi ha diners, “quan anava bé, en què se’ls van gastar, quan la reforma i ampliació porta pendent de quan anava bé?”

Torró explica “que la situació en Dénia de les infraestructures escolars, com en tota la Marina Alta, només demostra la política neguitosa del Consell en referència a l’educació pública”. Els casos del “Raquel Payà” i el IES nº 3 a Dénia, com les escoles de La Xara i Graüll de Xàbia, son “un clar exemple d’aquesta política indigna cap als/les usuaris/es i professionals de l’educació pública”. “Què volen que hi aprenguin els/les nostres fills/es?”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada