22M, CANVI A ALCOI? CLAR, PERÒ QUIN CANVI?

Publicat hui a Ciudad

A mesura que s’apropa la data de les eleccions autonòmiques i municipals, les decisions individuals de votar o no i a quina opció van decantant-se a poc a poc. Resulta simptomàtic que des de fa un any no s’haja fet pública cap enquesta. I les hi ha. I tant que n’hi ha! El que passa és que no són gens favorables a cap dels dos partits majoritaris (que són els que tenen els duros suficients per pagar-les). Per això s’ha estès aquesta ombra informativa a diferència del que ha passat a altres ocasions.

Les notícies que es filtren apunten que el PP (Peralta, Sedano, Sanus) perd la majoria absoluta i sembla que amb claredat. Guanyen però lluny del número de la sort als municipis de més de 50.000 habitants, el tretze. La fi del govern amb majoria obre la porta a canvis en les cares dels qui ocupen les més altes poltrones del nostre ajuntament. Els regidors d’EU (sí, en plural, sempre segons les enquestes filtrades més recents) tindran, una vegada més, la papereta difícil i il·lusionant de condicionar la tasca de govern. I si els pronòstics s’acompleixen, a més de manera determinant.

A hores d’ara sols hi ha una cosa meridianament clara. Si el PP no arriba als 13, els vots dels regidors i regidores d’EU-l’Entesa els empentaran a l’oposició. Incondicionalment. Si hi arriben ja no dependrà de nosaltres, la resta dels grups polítics també tindran coses a dir i, sobretot, a fer.

Fins ací puc llegir... La resta de coses que vaig a dir són de collita pròpia; expressen una opinió exclusivament personal. Però us he de confessar que la innegable esperança que generen aquestes expectatives es veu una mica enterbolida per algunes preocupacions. Al sol que s’albira a l’horitzó també l’acompanyen alguns nuvolets. Es veuen lluny i són menuts, però cal evitar que cresquen i esdevinguen tronades.

La primera preocupació no és de caràcter local. Ja s’ho podríeu oldre. No cal que em recordeu que a les eleccions del 22 de maig no es decideix sobre la reforma laboral, els retalls socials, les pensions, l’AVE, les nuclears o la guerra a Líbia. Però que això siga una veritat com un castell, no amaga en absolut que, encara que perdent recolzament social, seran les persones i el partit (el PSOE) que defensen aquesta política els qui tindran la major responsabilitat en un hipotètic nou govern local. Determinant? No. Condicionant? Ja us podeu imaginar la (meua) resposta.

El pitjor, però, no ve de Madrid. El pitjor ve d’un passat local que està tornant a fer-se present d’una manera cada vegada més notòria i indissimulada. La recuperació de la figura de l’ex-alcalde Sanus està venint de la mà d’un viratge polític discret però visible.

Tractaré d’il•lustrar-ho amb un exemple que és molt més que això. A les darreres eleccions el PSOE, encapçalat aleshores per Patri Blanquer, va tindre l’habilitat de fer seua l’Alternativa Sud de l’estudi de Gea21 que desaconsellava la Canal com a ubicació de sòl industrial. Sota la denominació d’Alcoinnova (o alguna cosa pareguda, excuseu la meua mala memòria) presentava una alternativa clara i definitivament deslligada de qualsevol temptació “canalística”. Ara els candidats del PSOE (postissament en castellà moltes vegades, val a dir-ho) parlen de polígon comarcal (bé!) i de Parc Tecnològic però, en aquest cas, eludint de forma sistemàtica qualsevol definició sobre la ubicació del mateix. Potser veient-ho des de lluny semble irrellevant, però ja us assegure que no ho és. En absolut.

Cal recordar també que l’anterior acord de govern entre PSOE, EU i NE es va trencar per les privatitzacions de serveis públics com els autobusos i, sobretot, l’aigua. Sobre aquesta qüestió no haureu sentit una sola paraula d’autocrítica per part del principal partit de l’oposició al nostre poble. Però hi ha més, quan han tingut l’ocasió ni el PSOE ni el Bloc s’han definit clarament en contra dels serveis privatitzats. Està clar que cal fiscalitzar els serveis públics privatitzats (en això tots hi estan d’acord, formalment fins i tot el PP), però hi ha millor fiscalització que siguen completament públics? Serien més barats, de millor qualitat i amb ocupació més estable i processos de contractació més transparents.

Ja sé que potser sone lleig en la meua boca, però l’única garantia per a que una nova composició de l’Ajuntament sense majories absolutes supose un canvi polític profund, passa pel recolzament a EU-l’Entesa d’Alcoi. No sols per una trajectòria honesta, crítica, coherent, de treball i de capacitat de proposta que ja està contrastada, sinó perquè som l’única força que planteja un projecte polític radicalment democràtic, compromès amb les persones (particularment amb les més afectades per la crisi), defensor del medi ambient i un urbanisme raonable, fortament implicat amb la cultura i els moviments socials. Torne a dir que potser sone a autobombo, però us convide a que hi reflexioneu més enllà de les vostres simpaties (o antipaties) més immediates.

No hi cap més que una conclusió: garantir una representació ampla d’EU a l’Ajuntament d’Alcoi és l’única forma d’impulsar un canvi real. Això és autèntic possibilisme.

Comentaris

  1. Tot el que dius, amb algun petit matís, és aplicable també a Ibi. Espere tenir la necessitat de demanar-te consell a partir del 23 de maig.

    ResponElimina
  2. Cal esparar que el 23 de maig s'hagen acabat les majories absolutes (almenys a la comarca) i ens hagem d'arromangar per establir acords (puntuals o més generals) perque les nostres propostes s'obriguen camí en benefici de la majoria de la població.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Qualitat democràtica i vergonya aliena

La memòria obrera al País Valencià

Esquerra Unida reclama la dimissió “immediata” de Gil-Lázaro (Teatres de la Generalitat)