Esquerra Unida presenta les seues propostes en matèria de política industrial en el Col·legi d’Enginyers Industrials

Ahir vaig fer una xerrada al Col·legi d'Enginyers Industrials de València (la nota de premsa és també d'ahir) sobre propostes de política industrial. En teniu un resum a la nota. A l'acte no hi va anar massa gent, i això que el vaig compartir amb Morera, del Bloc. Hui i demà hi aniran Cristina Moreno, pel PSOE, i Marí Olano, pel PP. Ells van a soles. Segur que omplen una bona part de l'auditori amb acòlits, coartant el debat posterior (m'ho han explicat organitzadors d'events semblants). No ens van dir res, però sospite que la idea inicial del Col·legi potser fóra la d'organitzar un col·loqui i que els partits majoritaris (el PP, segur) s'hi van negar. Aquestes trobades sempre són instructives. Per als qui van a escoltar-nos perquè descobreixen, de vegades amb sorpresa indissimulada, que el treball dels parlamentaris no s'esgota amb el llançament de pedres, el lluïment de camisetes o el proferiment d'insults i/o acusacions. El que mostren els mitjans és una part reduïda de les discussions parlamentàries, per regla general la més cridanera, però també pense que la menys interessant. I si parlem dels públics (verbigràcia, Canal 9) només procuren oferir una imatge apologètica del PP i els seus dirigents. Tanmateix, des de l'oposició (almenys parle per nosaltres, per EUPV) hem tractat sempre de plantejar debats polítics sobre les qüestions que realment preocupen a les valencianes i els valencians. I sempre mirant d'oferir alternatives. Aquesta és l'altra sorpresa amb la que es troben els assistents a aquests actes: les anàlisis que oferim són informades i reflexives, plantegem criteris alternatius de gestió i fem propostes concretes. Segur que molts d'ells no comparteixen una part (més gran o més menuda) del que diem, però la meua impressió és que acaben entenent que hi ha marge per a la discussió i un feix d'alternatives. A nosaltres (almenys a mi) ens aprofita per pulsar les opinions de col·lectius diversos i també solc endur-me una sorpresa (bé, cada vegada menor, he de confessar-ho): les seues preocupacions i les nostres no estan tan allunyades; fins i tot quan es tracta de col·lectius que semblen aliens a les cabòries que ocupen les ments dels militants de l'esquerra organitzada.

NOTA DE PREMSA

El candidat autonòmic d’EUPV i cap de llista per Alacant, Lluís Torró, explicarà aquesta vesprada, a partir de les 18:30h en la seu del col·legi, les propostes de la formació d’esquerres respecte política industrial, “les quals giren al voltant de dos eixos: incrementar la despesa pública en matèria de política industrial i contribuir proactivament a la solució dels problemes de finançament”.

Torró ha avançat que pel que fa a la primera qüestió, “proposem una implementació d'una Estratègia Industrial Valenciana que establesca com a objectiu bàsic el canvi en el model productiu (I+D+i), la reconversió de la construcció, l’atenció als sectors tradicionals, l’equilibri territorial i l’aposta pels nous sectors: energies renovables, reconversió ecològica de la indústria valenciana”.

D’altra banda, Esquerra Unida proposa el recolzament a la xarxa IMPIVA com a instrument bàsic de la política industrial “i la reconversió d’aquest en un Institut Tecnològic Valencià centrat en el recolzament públic a la recerca i la innovació i en la transferència de coneixements, així com també el recolzament a les formes cooperatives, entre d’altres propostes”, subratlla Torró.

El candidat d’esquerres explicarà aquesta vesprada també, entre moltes altres qüestions, la necessitat que es cree una Banca Pública Valenciana a partir de l'IVF i de les Caixes d'Estalvi, desvinculant-les dels SIP, “que es recolze a les xicotetes i mitjanes empreses i als projectes d'autoocupació i innovació empresarial, anant més enllà dels criteris estrictament financers, i que s’establisca un sistema de microfinançament i funcionament de la BPV amb criteris de Banca Ètica. És necessari que existisca una estreta vinculació de la Banca Pública amb el territori i amb un control democràtic del seu funcionament amb transparència i ampla participació ciutadana”.