Esquerra Unida proposa en el seu programa electoral una “gestió de prioritat ecològica” per protegir els paratges valencians

L'únic incendi forestal controlable és el que no es produeix. Per això la gent que hi enten insisteix tant que els focs s'apaguen a l'hivern. Malauradament és molt evident que aquest no és (ni ha estat) la política del Consell. Cal un altre tipus de gestió forestal radicalment diferent. A la nota plantegem algunes de les coses que proposem al nostre programa electoral.

NOTA DE PREMSA

El candidat autonòmic d’EUPV i cap de llista per Alacant, Lluís Torró, ha anunciat hui que el programa autonòmic de la formació d’esquerres plateja una gestió de prioritat ecològica “encaminada a la protecció del sòl i la biodiversitat amb mesures i actuacions que eviten la degradació de la vegetació natural i la desertificació de les nostres muntanyes, una de les causes dels incendis”, ha explicat Torró.

Esquerra Unida reclama la protecció del paratges inclosos en el llistat de zones LIC (llocs d'interès comunitari, seleccionats per formar part de la Xarxa Natura 2000, de la Directiva Europea d'Hàbitats), i la inclusió als llistats de zones protegides dels paratges exclosos arbitràriament (tant en àrees humides com de muntanya), “a més reclamem al govern central que agilite davant la Comissió Europea, la formalització de la Xarxa Natura 2000”, afirma el dirigent d’esquerres.

El territori forestal ocupa aproximadament la meitat de la superfície total del País Valencià, però gran part d'aquesta superfície està desarborada (un 70%) i les formacions vegetals presenten nivells més o menys elevats de degradació. “Només un 2% del territori valencià conserva, encara que alterades, les formacions vegetals potencials que originàriament cobrien tres quartes parts del territori valencià. En els últims 20 anys s'han cremat unes 300.000 hectàrees, aproximadament un terç del total del territori forestal”, recorda Torró.

Per a Esquerra Unida, la gestió forestal prioritària és vital. “La regeneració d'aquestes zones és ben desigual, depenent de la vegetació afectada. Per desgràcia, les espècies arborades que tenen capacitat de rebrot postincendi han estat eliminades de gran part de les nostres muntanyes i no són emprades, de manera significativa, en les repoblacions forestals, la qual cosa en fa més complexa, més lenta i més difícil la regeneració”.

Torró ha incidit també en que el risc més greu que pateix el territori forestal valencià és la pèrdua de sòl, l'erosió, i el conseqüent perill de desertificació. “Més de la meitat del País Valencià presenta nivells entre moderats i elevats d'erosió, i la major part del territori està inclosa, pels organismes internacionals, dins de l'única àrea europea amb molt alt risc de desertificació”, ha apuntat.