Professor d'Història Econòmica a la Universitat d'Alacant
Ex-diputat d'Esquerra Unida del País Valencià per les comarques d´Alacant.
Presentació de la candidatura municipal d'EU-l'Entesa d'Alcoi
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Ací teniu un resum audiovisual de l'acte de presentació de la candidatura d'EU-l'Entesa d'Alcoi, amb la participació d'alguns dels candidats. Gentilesa dels amics de Página 66.
Al començament de l'actual legislatura municipal ja em vaig queixar amargament dels tics autoritaris del govern de Toni Francés, ho podeu llegir a aquest mateix bloc . Fa uns pocs minuts, els companys de Guanyar Alcoi m'han fet arribar una notícia que s'ha penjat a la web de l'Ajuntament. A ella s'indicava que l'INE proposa (sí, sembla estrany, però eixe és el procediment) un augment de la població d'Alcoi de més de 400 persones per a enguany en relació amb l'any anterior. La notícia és, en principi, bona. Que després de molts anys perdent habitants hi haja una recuperació és un fet que hauríem de celebrar. Fins ací tot correcte. Ara bé, quan llegim el text de la notícia, hi trobem dues coses que ens han de fer reflexionar. Sembla raonable, com indiquen els redactors d'aquesta informació, demanar a l'INE un esforç per a que l'estadística oficial s'aprope a la realitat. És molt probable que, certament, els estrangers amb més de dos anys
La Fundació d'Estudis d'Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS) de CCOO del País Valencià ha iniciat la publicació d'una sèrie de rutes que recuperen la memòria de les lluites obreres durant el franquisme i els primers anys de la transició democràtica. El primer volum es va presentar la setmana passada a Alcoi (el llibre conté una ruta amb text de Pedro Juan Parra). Jo he tingut el plaer de col·laborar amb els treballs que s'han fet a Alcoi i vaig porticipar a la presentació. El text publicat a elDiario.es sota el títol de La memòria obrera al País Valencià està basat a la meua intervenció en aquell acte. El podeu llegir a aquest enllaç .
No és la primera vegada que denunciem el que passa amb Teatres de la Generalitat i, malauradament, és poc probable que siga la darrera. Si la gestió política del PP en temes culturals és molt dolenta, l'ús que està fent aquesta senyora de Teatres de la Generalitat com si fóra el seu "cortijo" és de jutjat de guàrdia. Com es pot qualificar que presentara uns comptes falsejats per a la seua aprovació al Consell de Teatres? Vaig a estalviar-me qualificatius perque em sembla que el fet es qualifica per ell mateix. Escric aquestes paraules tres dies després de que emeterem la nota i les justificacions que està oferint Gil-Lázaro són patètiques. No crec, sincerament, que el PP decidesca destituir-la ara tan damunt de les eleccions (encara que seria el més coherent). El que sí que espere és que no la tornen a nomenar si guanyen les eleccions. Això no seria cap solució real per al problema de les arts escèniques valencianes que, com la resta del país, l'únic cosa que valdria
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada