Li recordem a Fabra que per a mantenir l’obra social de la CAM cal que la caixa torne a ser pública

I tornem amb la CAM i amb les declaracions dels dirigents del PP. Ara Fabra diu que espera que es mantinga l'Obra Social. D'entrada vull dir que això de l'Obra Social està molt bé, però que és una reminiscència dels orígens de les caixes d'estalvi, quan es van crear els "montepíos" per cobrir una seguretat social pública inexistent. El que fa preocupant la desaparició de l'Obra Social és que tenim un estat raquític que és incapaç de proveïr, finançant-ho via impostos, una sèrie de serveis culturals i socials imprescindibles en una societat desenvolupada. Si això ja és greu, que Fabra se'n preocupe quan el seu partit és quasi l'únic responsable de la situació d'extrema gravetat de la CAM resulta patètic. Si tant li preocupa que s'esforce per mantindre la CAM com una entitat pública al servei de les xicotetes empreses i les famílies valencianes. Això sí que seria d'agrair, home.

NOTA DE PREMSA

El diputat autonòmic d’EUPV ha manifestat que les declaracions del president de la Generalitat apel·lant a la recuperació de l’esperit de les caixes “fan riure, perquè aquest esperit és el que precisament va subvertir el PP amb una direcció política de la CAM que afavoria les males inversions”.

Esquerra Unida es manté ferma en la seua aposta per la recuperació de la CAM, “per a aquesta siga pública i estiga al servei de l’economia valenciana. Així és com veritablement es respectarà que la caixa mantiga l’obra social”, assenyala Torró.

El parlamentari destaca que la situació de la CAM “és desastrosa. Cada dia anem coneixent l’estat en que es troba la caixa, i és molt hipòcrita que el govern del PP es llave ara les mans com si no fos responsable del que ha ocorregut amb la CAM i com si no podera actuar ara al respecte”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El PP ha aplicat en la Ciutat de la Llum el vell de refrany de Caballo grande, ande o no ande

La memòria obrera al País Valencià

Esquerra Unida reclama la dimissió “immediata” de Gil-Lázaro (Teatres de la Generalitat)