Serveis públics, taxes, impostos, costos i beneficis

Una breu introducció per a que entengau el context els que no sou d'Alcoi. La setmana passada es va iniciar a l'Ajuntament el debat que conduirà a l'aprovació del pressupost municipal per al 2012. El regidor del PP, Rafael Sanus (funcionari municipal en excedència adscrit a l'àrea d'Hisenda, precisament), va argumentar que hi havia alguns serveis que generaven un fort "dèficit" de més de 5.000.000 € tots plegats: Conservatori, escoletes, Escola de Belles Arts i instal·lacions esportives. Segur que amb això entendreu perfectament el que segueix.

El senyor Sanus ha alliçonat al govern tripartit sobre taxes i preus públics. El seu raonament és impecable des d’un punt de vista matemàtic: la diferència entre ingressos generats pels preus públics i les despeses que ocasionen els serveis és evident i enorme. Fins ací les coincidències. La resta del discurs de Rafael Sanus és pura demagògia i darwinisme social ocult.

La demagògia del seu plantejament enlluerna de tan descarada. Parlar de dèficit és tractar d’enganyar al personal insultant la seua intel·ligència. Ell sap perfectament que no es pot qualificar de dèficit comptable la diferència entre ingresos i despeses dels serveis públics. Aquests serveis han de cobrir els costos mitjançant fonts de finançament diferents dels preus públics que suporten.

Perquè? Doncs perquè és lògic que determinats serveis que es consideren essencials o convenients socialment es presten a costa dels impostos. Hi ha algun alcoià o alcoiana que crega que hem de prescindir del Conservatori encara que ni ell ni cap membre de la seua família en faça actualment ús? Seria com pensar que no ens cal la Universitat o l’Escola Oficial d’Idiomes, que només presten servei habitualment a una minoria. Per això existeix l’IBI, l’IRPF o l’IVA (encara que es podria parlar molt de quins són més justos socialment i qui els acaben pagant realment).

Darrere el plantejament de Sanus hi ha el pensament que qui puga que s’ho pague. I la resta? Què passaria si el cost de les instal·lacions esportives s’haguera d’assumir totalment a través dels preus públics? És ben fàcil d’imaginar: que hi hauria menys serveis, que serien privats i que costarien un ull de la cara.

I ací es troba el tec del bistec. Aquests senyors de la dreta (i molts dels que es diuen d’esquerres, també, malauradament) el que pretenen és que els serveis públics esdevinguen negocis. Perquè Sanus no ha esmentat els autobusos (que entraria dins la categoria anterior) o la neteja viària i la recollida i tractament de residus sòlids urbans (la brossa)? Molt fàcil, perquè estan en mans privades i se suposa que la seua gestió és fantàstica. Perquè no diu que generen (entre tots dos) un “dèficit” (usant les seues paraules) de 3.950.000 €?

Si deixarem fer, açò acabaria regit per la llei de la selva en un tres i no res. I una darrer advertiment, acceptar la lògica que ens proposen (que paguem massa impostos i que la gestió pública és menys eficient), com fan els socialistes fora de les campanyes electorals, ens condueix al mateix lloc, això sí, cinc minuts més tard.