divendres, 20 de gener de 2012

Camps, Zaplana i Olivas haurien de comparéixer davant la comissió d'investigació de la CAM en les Corts

Ahir vam presentar a Les Corts el Pla de Treball que hem presentat per a la Comissió d´Investigació sobre la CAM, podeu consultar la roda de premsa a Europa Press. El Pla de Treball el teniu ací baix. Volem aclarir com han conduït la CAM a la fallida embarcant-la en terres mítiques i macrurbanitzacions diverses (com podem aclarir açò sense. Volem saber quin paper ha jugat la Generalitat en tota aquesta història: què van fer i què no van fer (l'Institut Valencià de Finances té encomanada la tutel·la de les caixes valencianes). Volem saber com s'ha pilotat tot el procés de bancarització: des dels primers projectes de SIP fins la venda al Banc de Sabadell. Volem saber com es va orquestrar l'estafa de les quotes participatives. Volem saber perquè es van permetre crèdits i avals als dirigents i amics. Volem saber qui són els responsables polítics de tot aquest desficaci. No us féu cap il·lusió, el PP s'encarregarà de que tot quede en fum.



PROPOSTA DE TREBALL DEL GRUP PARLAMENTARI D’EU PER A LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ DE LA CAM

Introducció


La Caixa d’Estalvis del Mediterrani és una institució l’origen de la qual pot remuntar-se a la fundació de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad d’Alcoi, al 1875, la societat més antiga de totes aquelles que, a través de fusions, han anat subsumint-se en allò que va esdevindré la CAM. Aquesta entitat, com la resta de les caixes d’estalvis ha estat una entitat financera sense ànim de lucre especialitzada en els comptes d'estalvis i en l'atorgament de crèdits hipotecaris.


Tot i ser societats privades, les caixes d’estalvis han estat institucions financeres molt singulars. Nascudes al segle XIX per fomentar l’estalvi de les famílies més pobres, en una època en què la seguretat social semblava una aspiració utòpica, han tingut una sèrie de característiques que fins dates molt recents les havien allunyat dels patrons de la banca privada, animades per l’exclusiu afany de lucre. Obligades per llei a revertir una bona part dels seus beneficis en l’anomenada «obra social», regides en gran mesura pels poders públics i fortament arrelades al territori, han complit històricament un paper decisiu, contribuint al mateix temps al benestar col·lectiu i al finançament d’empreses locals. La seua naturalesa jurídica com a fundacions, privades o públiques, amb caràcter assistencial els hi obliga a reinvertir els beneficis derivats de la seva activitat financera en obra cívica que cree riquesa econòmica i social allà on operen. És a dir, no reparteixen dividends entre uns accionistes que, d'altra banda, no tenen accions.


La crisi financera global, si alguna cosa ens ha demostrat és que deixar la intermediació financera i el crèdit quasi en exclusiva en mans de grans corporacions era un suïcidi col·lectiu. No és casual que Europa i els Estats Units han estat els estats o territoris que mantenen institucions públiques de crèdit –els exemples de Dakota del Nord o de Noruega són molt il·lustratius– els que millors estan suportant els efectes de la crisi. Ací, en canvi, des de 1997, a través de successives reformes legals, les caixes d’estalvi han anat progressivament desnaturalitzant-se i han acabat esdevenint en la pràctica bancs privats, amb la diferència que els directius estan imposats pels poders públics i amb l’únic peatge de mantenir l’obra social. Les darreres reformes han accentuat aquesta deriva i, en breu, les caixes d’estalvi seran un record en l’imaginari col·lectiu, com ja està començant a ser-ho Bancaixa transmutada en un banc –que ja sabem–, en Bankia, que ha perdut l’arrelament al territori valencià.


Així, a l’estat espanyol, les caixes s’han convertit en instruments que s’han dedicat durant molt de temps, massa temps, a alimentar financerament l’especulació urbanística i els despropòsits megalòmans d’algunes administracions públiques, la majoria, lamentablement. I les caixes valencians, no sols no s’han escapat d’aquesta tendència sinó que, a l’inrevés, n’han estat l’exponent més destacat dins de l’estat espanyol amb escassíssimes excepcions. I si les caixes valencianes, en el seu conjunt, han estat en l’avantguarda d’açò, la CAM ha estat la capdavantera de l’avantguarda, l’avantguarda de l’avantguarda en aquest territori, en aquest terreny capdavanter en despropòsits.


El procés desencadenat amb les reformes de 2010, que han obligat a la bancarització definitiva de les caixes, promovent les fusions, han destapat el veritable estat d’aquesta caixa i han proporcionat als mitjans de comunicació un material inesgotable d’històries de mala gestió, desmesura i actituds personals èticament rebutjables, han demostrat la cara més crua i més dramàtica del que suposa el capitalisme financer. Les sospites de la mala situació de la CAM es van transformar en certeses, en març de 2011, quan es va frustrar el sistema institucional de protecció que havia de promoure l’anomenat «banco base» per la fusió de la CAM amb altres tres caixes: Cajastur, Caja de Extremadura y Caja de Cantabria. El Consell, a més, assistia a la desterritorialització de les principals entitats de crèdit valencianes amb una actitud més pròxima a l’entusiasme que a la resignació. No parlem ja d’oposició que en cap moment es va manifestar verbalment i en la pràctica.


Malgrat la incertesa i la imprecisió de les xifres que arriben als mitjans, en aquells moments, en març de 2011, el forat –per parlar en termes col•loquials– en els comptes de la CAM es fixava 4.587 milions d’euros, la morositat més alta del sistema financer espanyol. I, des d’aquell moment, la situació s’ha precipitat: aportació dels 2.800 milions d’euros per part del FROB primer; préstec de 3.000 milions d’euros per a poder fer front a les situacions de manca de liquiditat; nacionalització; i, finalment, venda amb unes estranyes condicions al Banc de Sabadell.


I els problemes financers tenen uns orígens ben clars: uns són de naturalesa “política” –entre cometes perquè té més de partidisme que de política–: les inversions ruïnoses en projectes com Terra Mítica en què la CAM participa amb un 25%, el finançament de megaprojectes com la Ciutat de les Arts o la Ciutat de la Llum i la compra de deute de la Generalitat valenciana en són, sense cap lloc a dubtes, les més destacades. I les altres, també animades des dels seus propis gestors —animades, doncs, també des de la pròpia política—, deriven d’una gestió comercial molt dolenta, especialment de la seua implicació en el sector immobiliari, mitjançant inversions directes a través de societats com Hansa Urbana.


La CAM ha participat en projectes sobre els que planegen enormes dubtes, i no sols per la seua viabilitat econòmica; per exemple, el cas de Mèxic, amb un forat que –segons el Banc d’Espanya– pot arribar als 4.000 milions d’euros. Però, a més, la CAM es va abocar des de primer hora en l’onada especulativa immobiliària fins al punt de reconèixer obertament tindre un risc d’11.000 milions d’euros en societats promotores de caràcter immobiliari. Fins i tot, alguns experts situen el risc en 16.000 milions d’euros, una quantitat que supera amplament el pressupost de la Generalitat valenciana. En total, la CAM ha estat implicada en seixanta–sis societats i en cent quatre projectes vinculats a la promoció immobiliàries. Evidentment, la crisi que ha abocat a la CAM a la seua desaparició en la pràctica té molt a veure amb eixa gestió.


Darrerament, a més, ens hem assabentat de qüestions escandaloses vinculades als seus directius. En compte d’assumir responsabilitats per una gestió evidentment desastrosa, la cúpula directiva de la CAM s’ha dedicat a prestar diners en condicions privilegiades als consellers, cosa prohibida, prohibida per la Llei de caixes valenciana; o s’ha volgut assegurar prejubilacions o indemnitzacions milionàries, sols 12,8 milions d’euros a través de l’ERE per als cinc directius de la cúpula. En definitiva, clars indicis de corrupció en la gestió que haurien de ser clarificats.


Objectius


El treball de la comissió s’hauria d’adreçar en distintes direccions.
1. En primer lloc cal analitzar la gestió; és a dir, quin ha estat el procés que ha conduit a la fallida de la CAM. Tres haurien de ser, com a mínim, les qüestions que caldria aclarir.
1.1. L’estratègia empresarial que ha provocat l’assumpció de riscos tan elevats que ha conduït a l’entitat a adquirir uns índexs de morositat que han acabat provocant la seua fallida final. Dins d’aquesta línia de treball caldrà treure l’entrellat de les següents qüestions:
1.1.1. L’estreta vinculació de la CAM amb els projectes empresarials impulsats des de la Generalitat Valenciana (Terra Mítica, Ciutat de la Llum, etc.). Caldria aclarir quin ha estat el procés de presa de decisions al voltant de la inversió directa o el finançament de la CAM en aquests projectes. Així mateix, caldrà establir l’existència d’estudis de viabilitat i la valoració dels riscos per part de l’entitat de crèdit. A més de la documentació pertinent, caldrà sol•licitar la compareixença dels màxims responsables d’aquestes preses de decisions al llarg dels darrers quinze anys.
1.1.2. L’excessiu pes de les inversions i els crèdits al sector immobiliari, aclarint els mateixos extrems esmentats en el punt anterior. Caldrà estudiar específicament alguns crèdits i/o inversions que resulten especialment significatives pel seu volum o les seues repercussions econòmiques socials i ambientals.
1.1.3. L’entramat societari de l’entitat i, en particular, les societats radicades en l’estranger (sobretot aquelles que tenen la seu a paradisos fiscals, com CAM Capital, amb domicili a les Illes Cayman). Caldrà aclarir el volum de la participació de la CAM i el tipus d’operacions que s’hi realitzaven a través d’elles.
1.1.4. L’emissió de quotes participatives el 2011 com a solució front als problemes de liquiditat. Caldrà aclarir el paper dels organismes de fiscalització i regulació (Banc d’Espanya, CNMV i IVF). Caldrà estudiar la situació a la que s’ha abocat a milers de petits inversors que han perdut una bona part dels seus estalvis i establir recomanacions que tracten de resoldre aquesta greu problemàtica social.
1.2. El procés que ha conduït a l’adquisició de Banco CAM pel Banc de Sabadell, des de l’inici de la reestructuració de les caixes d’estalvi impulsada pel Govern d’Espanya.
1.2.1. Les raons que van justificar la fusió via SIP amb determinats socis i les que van fonamentar el refús d’altres alternatives. Caldrà aclarir la posició dels consellers, com a mínim, la d’aquells nomenats per les Corts Valencianes que haurien d’explicar de quina informació disposaven i si van rebre directrius d’alguna classe a l’hora de prendre aquesta decisió.

1.2.2. Les raons que van provocar el fracàs d’aquesta alternativa i el posterior procés d’intervenció i nacionalització per part del Banc d’Espanya. Caldrà aclarir el paper dels organismes de fiscalització i regulació (Banc d’Espanya, CNMV i IVF).
1.2.3. Les condicions concretes de la venda de Banco CAM al Banc de Sabadell, atenent especialment a les qüestions vinculades amb el futur de l’Obra Social i els problemes generats amb les quotes participatives. Caldrà establir recomanacions específiques al respecte.



2. En segon lloc caldrà aclarir les responsabilitats individuals que s’hagen pogut derivar de la gestió de la CAM.

2.1. D’una banda les responsabilitats que es deriven dels processos de presa de decisions esmentat en les qüestions vinculades a la gestió. Caldrà establir si els processos han gaudit de la necessària transparència (és a dir, que les decisions s’han produït en absència de tractaments de favor individuals i/o col·lectius) en una entitat sense ànim de lucre, amb uns gestors nomenats de forma amplament majoritària per les administracions públiques (i l’autonòmica en primer lloc) i amb una gestió amplament supervisada per aquestes. Sols cal recordar que la llei valenciana de caixes d’estalvi, que té 77 articles, conté 48 esments, a la tutela de l’Institut Valencià de Finances. Tutela d’un institut, presidit pel conseller d’Economia, sobre la creació, el registre, estatuts, autorització d’avals o crèdits d’advocats del consell administratiu, eleccions, supervisió del treball de la comissió de control juntament amb el Banc d’Espanya, obertura d’expedient disciplinari al director general, fixació d’indemnitzacions per cessament del director general, registre d’alts càrrecs, supervisió de la publicitat, emissió de valors, control de directius i un llarg etcètera.
2.2. D’una altra aclarir successos airejats pels mitjans de comunicació social referents a actuacions exemptes d’ètica i de dubtosa legalitat o, fins i tot, presumptament delictives. Particularment la concessió de crèdits i avals als dirigents de la CAM. En aquesta qüestió (com en aquella vinculada a l’emissió de quotes participatives) caldrà aclarir especialment també el paper dels organismes de supervisió (Banc d’Espanya, CNMV i IVF).


Documentació a sol·licitar i estudiar:


- Balanços de l’empresa Cam Capital, S.A. en els exercicis de 2008, 2009, 2010 i 2011.
- Balanços de l’empresa Tenedora de Inversiones y Participaciones, S.L. en els exercicis 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010.
- Informes de viabilitat empresarial en poder de la CAM (o de qualsevol de les seues empreses participades) sobre Terra Mítica des del moment de la seua constitució fins l’actualitat.
- Informes de viabilitat en poder de la CAM (o de qualsevol de les seues empreses participades) dels projectes desenvolupats per Hansa Urbana i altres societats a Cabo Cortés, Mèxic.
- Informes de viabilitat en poder de la CAM (o de qualsevol de les seues empreses participades) del projecte desenvolupat per Hansa Urbana de Novo Carthago (Cartagena, Múrcia).
- Informes de viabilitat en poder de la CAM (o de qualsevol de les seues empreses participades) del projecte desenvolupat per Hansa Urbana de Puerto de Mazarrón (Mazarrón, Múrcia).
- Informes de viabilitat en poder de la CAM (o de qualsevol de les seues empreses participades) del projecte desenvolupat per Hansa Urbana de Puntas del Calnegre (Lorca, Múrcia).
- Informes de viabilitat en poder de la CAM (o de qualsevol de les seues empreses participades) del projecte Polaris World (Torre Pacheco, Murcia).
- Informes de viabilitat en poder de la CAM (o de qualsevol de les seues empreses participades) del projecte Residencial Francisco Hernando (Seseña, Ciudad Real).
- Informes de viabilitat en poder de la CAM (o de qualsevol de les seues empreses participades) que justifique l’operació per la qual es va adquirir la societat mexicana de crèdit Crédito Inmobiliario.


Compareixences



Eduardo Zaplana Hernández-Soro
José Luis Olivas Martínez
Francisco Camps Ortiz
Vicente Rambla Momplet
Gerardo Camps Devesa
Jose Manuel Vela Bargues
José Manuel Uncio Lacasa
Enrique Pérez Boada
Jorge Vela Bargues
María Dolores Amorós Marco
José Pina Galiana 
Vicente Soriano Terol
Joaquín Meseguer Torres
Francisco Martínez García
Teófilo Sogorb Pomares
Agustín Llorca Ramírez
Ildefonso Riquelme Manzanera
Bernardo Chuliá Martí
Gabriel Sagristá Ramis
Pedro Torres Ribas
Modesto Crespo Martínez 
Ángel Martínez Martínez 
Benito José Nemesio Casabán 
Armando Sala Lloret 
José Forner Verdú 
Aniceto Benito Núñez 
Juan Bernal Roldan 
Pilar Aurora Cáceres González
Pere Joan Devesa Martínez
José Enrique Garrigós Ibáñez
Susana Maestre González 
Manuel Muelas Yébenes 
Jesús José María Navarro Alberola
Juan Pacheco Carrillo 
Rosa Ana Perán Bazán 
Ginés Pérez Ripoll 
Salvador Piles Besó 
Enrique Puig Mora 
José Rovira Garcés 
Martín Sevilla Jiménez 
Vicente Sala Belló 
Ángel Martínez Martínez 
Antonio Gil-Terrón Puchades 
Natalia Caballé Tura 
Luis Esteban Marcos 
Gregorio Fernández Piqueras
Natalia Ferrando Amorós 
José García Gómez
Manuel Navarro Bracho 
Raquel Páez Muñoz 
Elia María Rodríguez Pérez 
Ángel Oscar Strada Bello
Juan Ramón Avilés Olmos
Roberto López Abad 
Fernando Carlos Martín Yáñez
Daniel Gil Mallebrera
Jaime Caruana Lacorte
Miguel Ángel Fernández Ordoñez 
Julio Segura Sánchez
Representant del sindicat SICAM
Representant de la secció sindical d’UGT a la CAM
Representant de la secció sindical de CGT a la CAM
Diego de Ramón
Representant de la Plataforma d’Afectats per l’Engany de la CAM i del Banc d’Espanya


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada