Esquerra Unida presenta una campanya en la qual denuncia que la Fórmula 1 no és un servei públic sinó un negoci

Fórmula 1. Ja sabeu que aquest cap de setmana és el "gran esdeveniment" (mai millor dit). Mentre retallen sous, acomiaden treballadors públics, deixen de pagar proveïdors (començant per les farmàcies i les llibreries), arrosseguen deutes eterns amb les associacions que proveeixen serveis socials, no donen noves prestacions als dependents, planegen un retall brutal de la sanitat i la seua privatització, emboteixen a xiquets i joves en aules massificades, ofeguen els instituts tecnològics... Cal dir alguna cosa més?

NOTA DE PREMSA

‘La Fórmula 1 la pagues la tu’. Aquest és el lema de la campanya que aquest mateix matí han presentat en l'Ajuntament de València el portaveu del grup municipal d'Esquerra Unida, Amadeu Sanchis, i el diputat d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, i en la qual han posat en evidència el malbaratament d'aquest Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, “balafiament que paguem tots els valencians”. Durant la roda de premsa s'ha projectat un vídeo que EUPV ha realitzat en el qual es contraposa la inversió de diners públics que es destina a la celebració d'aquest gran esdeveniment amb tots els equipaments que es troben pendents de realitzar a causa de la política de retallades aplicada pel PP en el País Valencià.

Per a Sanchis, “aquesta idea resumeix el que pensem una gran part de la ciutadania, és a dir, que aquest circuit ho hem pagat tots i el més lògic és que poguérem entrar tots gratis. Aquest gran esdeveniment no solament suposa un gran esforç econòmic sinó que porta aparellat una sèrie de retallades i de pèrdues de llocs de treball i de serveis públics”.

Quant als llocs de treball, l'edil ha afirmat que l'impacte econòmic a València de la celebració de la Fórmula 1 “ha sigut pràcticament nul, de fet, en els últims anys els llocs de treball generats han sigut precaris i temporals i en cap cas han servit per a reduir la taxa d'atur en la nostra ciutat”. En aquest sentit, cal recordar que “en l'edició de fa dos anys els treballadors i treballadores que es van encarregar de la seguretat del circuit no van cobrar fins a pràcticament un any després”, ha afegit el dirigent d'esquerres. “És més –ha dit el regidor- des que comença a celebrar-se la Fórmula 1 fins a l'actualitat la taxa d'atur en la nostra ciutat s'ha incrementat un 27 per cent i, per tant, açò no és més que una prova més del benefici zero que suposa aquest gran esdeveniment per a València”.

“La Fórmula 1 s'ha convertit en l'exemple més clar d'on es gasten els pocs diners públics del que disposa encara la Generalitat Valenciana i, a més, amb la complicitat de l'Ajuntament de València que no té cap tipus d'objecció a aïllar una zona sencera de la ciutat com són els Poblats Marítims”, segons ha explicat Sanchis, qui ha qualificat de “molt greu” que es tallen 100 carrers “per a un gran esdeveniment que només gaudeix una elit de la societat, no obstant açò, el més greu és que el propi equip de govern del PP responsabilitze als treballadors de l'EMT de generar problemes d'accessibilitat a aquesta zona quan és el propi Ajuntament qui posa la vertadera barrera amb un tall tan elevat de carrers”.

Per la seua banda, el diputat Lluís Torro ha declarat que durant molt temps “tant Camps com Barberá han enganyat a molts valencians i valencianes fent-nos creure que açò era el mannà però en l'actualitat, quan ni les bandes de música, les associacions de dependents o els investigadors cobren, quan els ajuntaments estan ofegats o se'ns estan aplicant retallades de tot tipus, ja no només és una mala decisió política sinó que és immoral que se celebre la Fórmula 1”.

Així mateix, Torró ha afegit que “s'han fet una gran quantitat de despesa pública sense fer cap tipus de fonamentació econòmica, sense saber què era el que realment s'anava a obtenir amb aquesta aposta”. Per al diputat, amb els 551 milions que s'han malbaratat en aquest esdeveniment es podien haver construït 137 escoles públiques d'infantil i primària, 22 hospitals que podien haver donat servei a 70.000 persones, 84 instituts d'educació secundària, pagat a 8.200 investigadors durant 4 anys o a 23.000 professors interins, entre altres exemples.