dissabte, 20 d’octubre de 2012

Castellano i els incendis: la negació de l'evidència

El dijous per la vesprada Castellano va comparèixer a Les Corts, a la Comissió de Governació. Els tres grups de l'oposició li havíem sol·licitat que explicara la versió de la conselleria respecte al terrible accident que va costar dues vides i diversos ferits a l'incendi de La Torre de les Maçanes, Penàguila i Benifallim. Però el conseller havia sol·licitat després la seua compareixença per a fer balanç de la campanya d'extinció d'incendis i, és clar, la Mesa de les Corts (amb majoria del PP) va decidir acumular les compareixences. Total, que Castellano no va explicar res del que va passar a Penàguila, més enllà de les Ha cremades i l'orígen del foc. Tot va quedar camuflat en una exposició global, farcida com sempre de xifres que pretenen amagar el bosc darrere d'una cortina d'arbres. Les anteriors compareixences d'aquest estiu havien resultat tan patètiques que en aquesta va deixar anar a última hora alguna cosa que s'aproxima a l'autocrítica. Però, això sí, deixant clar que (1) difícilment podria millorar-se l'actuació i (2) la responsabilitat última recau, exclusivament, en les condicions climàtiques adverses. Ací podeu llegir una crònica periodística (Información) de la compareixença. Sols afegiré que el conseller va evitar respondre a unes quantes preguntes crucials. La primera és la del milió: quant de temps es va produir en cadascun dels grans incendis entre la declaració del despatx automàtic (decisió d'intervindre i determinació dels mitjans d'intervenció inicials) i l'arribada dels primers mitjans a cadascun dels focs [Nota: els qui hi entenen assenyalen que la primera mitja hora és clau i a partir d'eixe moment convé creuar els dits]. La segona no és menys important. El conseller va insistir que la tardor, l'hivern i la primavera han estat molt secs. Aleshores, preveient el que ens venia damunt, perquè han retallat en brigades de prevenció i no han contractat els reforços per a extinció fins l'1 de juliol? I la darrera, si el 2010 era necessària una determinada quantitat de recursos humans, què justifica la seua retallada el 2011 i el 2012, i com ha afectat això a l'eficàcia en l'extinció? I així ens van les coses. La responsabilitat no és mai d'ells. En aquest cas, si seguirem les seues pròpies línies de raonament, la té el Nostre Senyor. No és ell qui guia el destí de la climatologia?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada