Darrere de la candidatura de Javier Aparicio a la presidència de Caixa Ontinyent hi ha interessos inconfessables

Només en queda una (si descomptem les caixes rurals) i s'hi han abocat com a llops. Caixa Ontinyent s'ha lliurat de la foguera que ha consumit les caixes d'estalvi valencianes gràcies a una gestio raonable. Era menudeta, s'havia escapolit als processos de fusió i, per tant, la Generalitat no li havia prestat molta importància. És difícil no veure-hi relació: la que menys va estar intervinguda ha estat la més sanejada. De qui serà la culpa (política, s'entèn), doncs, de la desfeta del sistema financer públic (bé, més o menys) valencià? Ara però s'ha convertit un l'únic objecte del desig. Com acabarà la història?

NOTA DE PREMSA

El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha lamentat que l’única caixa valenciana que ha sabut sortejar els efectes devastadors de la crisi i de la ingerència del Partit Popular en la resta d’entitats financeres valencianes, estiga sotmesa actualment a una picabaralla política que podria fer-la trontollar, precisament en el moment de menor renovació dels Òrgans de Govern de tota la seua història recent”. Torró també ha criticat que “els interessos inconfessables de sectors no sols del Partit Popular, sinó també de determinats àmbits empresarials i mediàtics locals, de Compromís i del PSOE, encabotats fins l’últim alè en donar suport una candidatura insuportable com la de Javier Aparicio”. “Ni Compromís ni el PSOE han eixit mai al pas de les afirmacions vessades reiteradament als mitjans de comunicació sobre un acord entre Javier Aparicio i un sector del PP amb el PSOE i Compromís per impulsar la candidatura d’aquell a la Presidència de Caixa Ontinyent. Què hi ha -o hi havia-, doncs, al darrere?”, es pregunta el parlamentari autonòmic.

Torró també ha criticat la Llei Valenciana de Caixes que estableix requisits de “professionalitat” de difícil justificació i compliment. “A la zona d'actuació de Caixa Ontinyent, poques persones poden aportar cinc anys d’experiència en funcions d’alta direcció en entitats anàlogues a Caixa Ontinyent, tret dels propis membres dels Òrgans de Govern i directius de l’Entitat”, ha indicat Torró qui afegeix: “tot i ser respectuosos, tampoc entenem els zels de la Comissió Electoral a l’hora d’aplicar la Llei, que ha dificultat enormement la confecció de candidatures a un Consell en el qual tan sols renovaven tres de deu membres. És clar que la Llei és nova, distinta als processos anteriors, fet que el govern municipal d'Ontinyent sembla desconèixer, però entenem que devia d’haver-se aplicat amb criteris més laxos i racionals”.

Per al diputat autonòmic l’esperit de consens “s’ha de demostrar”. “Que el govern d’Ontinyent aparega ara esgarrant-se les vestidures i cridant a l’acord, quan sistemàticament han menyspreat les opinions i els advertiments d’Esquerra Unida, és de jutjat de guàrdia. Menys paraules i més fets. Perquè si el consens havia de gravitar al voltant de la figura de Javier Aparicio, o excloent-hi persones proposades per Esquerra Unida, aleshores plega i marxa”, ha demanat Torró. Finalment, el diputat de la formació d’esquerres reitera que la batalla política que es lliura al si dels Òrgans de Govern de Caixa Ontinyent “no és sols una guerra interna del PP, com des del PSOE i altres sectors s’intenta transmetre”. “Denunciem els interessos ocults per capgirar la bona marxa de l’entitat en una direcció desconeguda i perillosa, atenent a la persona proposada per pilotar el canvi, és a dir Javier Aparicio, i que contava amb el suport no sols del PP de Fabra, sinó també de sectors empresarials i mediàtics locals, de Compromís i del PSOE”, conclou Torró.