Abstencions, informes i "La Española" (que sembla que quan besa, ho fa de veres)

Confese que quan em van donar la notícia el mateix dilluns a les 11 de la nit (fotent-me el capítol de la sèrie de torn, de pas) em vaig que dar de pasta moniato. Què el Bloc s'havia abstingut en el tema del recurs de l'Ajuntament contra la declaració d'Actuació Territorial Estratègica (ATE) del projecte de La Española a La Canal? Impossible, serà broma. "No, què va, ha passat", em va insistir el meu inoportú informant. La indignació em va fer posar immediatament un tuit de denúncia i protesta. Però, més enllà del cabreig el que calia aclarir era: perquè? Aquesta era (i és) la gran pregunta.

Des de dimarts en la nit he estat vint-i-quatre hores debatent a facebook amb membres de Compromís (un membre d'Iniciativa m'ha deixat clar que ells també recolzaven la posició dels regidors del Bloc) sobre les raons de l'abstenció. Us confesse que no les vaig entendre. Cal recordar de què anava el recurs. La llei que regula les ATE (un procediment urbanístic abreujat que pot iniciar-se a instàncies particulars) permet que la Generalitat pot assumir la totalitat de les competències urbanístiques, incloses les municipals. Això feia la declaració d'ATE de La Española en La Canal (un projecte de trasllat, probablement fictici, d'unes activitats industrials que li rendirà al propietari majoritari del grup quasi 11 milions d'euros i que, si s'efectua, posaria en risc l'aigua de l'aqüífer que dona de beure a Alcoi). Davant aquesta manifesta usurpació de les competències municipals des de la plataforma Salvem l'Aqüífer i des dels tècnics en urbanisme de l'Ajuntament, es veia necessari un recurs.

L'únic argument consistent que la gent de Compromís va al·legar (atesa la seua reiteració en posicionar-se aparentment en contra del projecte) era el contingut d'un informe. Un informe que, pel que sembla, jo ja havia vist quan vaig consultar l'expedient a la Conselleria a mitjans de maig. No em vaig voler pronunciar perquè tinc molt mala memòria i perquè no m'explicaven què deia el ditxós informe que justificara la innecessarietat del recurs. La consulta dels papers que vaig traure ha resolt el primer dubte: jo no vaig veure eixe document perquè, si existeix, no constava a l'expedient el dia que jo el vaig consultar. L'altre dubte l'ha aclarit hui el diari Información ja que sembla que algú del Bloc els ha filtrat (resulta que són dos informes).

I anem al contingut dels mateixos (el que sabem per la premsa, almenys). Es tracta d'informes emesos en resposta a la sol·licitud prèvia de l'Ajuntament d'Alcoi (feta el 15 d'abril) de reclamar davant la Conselleria les seues competències). L'informe de la Secretaria Autonòmica de Territori rebutja la pretensió municipal perquè és un assumpte d'interès supramunicipal. Clar, des d'una perspectiva ampla, ho són quasi totes les actuacions urbanístiques que s'adrecen a activitats econòmiques. Però el territori sobre el que s'assenta és exclusivament alcoià i qui hauria de decidir sobre l'ordenació del seu territori hauria de ser el propi Ajuntament (amb supervisió, vetllant pels interessos dels pobles veïns i tot el que vullgau, però amb capacitat d'intervenció municipal). També fa referència als documents previs del PGOU (que, per cert, han estat rebutjats per l'actual consistori, també pel Bloc) que parlen de que es tracta d'una zona amb vocació industrial. Això sí, oblidant-se que no és la mateixa zona (encara que siga a la mateixa partida) i que aquesta té major afecció sobre l'aqüífer i es troba dins del PORN de la Font Roja que prohibeix les activitats industrials expressament.

I, pel que fa a l'informe de l'advocacia de la Generalitat, Compromís sembla oblidar que aquest organisme vetlla pels interessos de la Generalitat (ja ho diu el nom). Es tracta d'un informe de part que, en bona lògica, defensa els arguments jurídics de la seua part. A altres comunitats autònomes, en situacions legals anàlogues, els tribunals han donat la raó als ajuntaments demandants. Sí que hi ha dubtes sobre la capacitat o no de recórrer abans de la finalització del tràmit. Però això (com moltíssimes altres coses en dret) és interpretable i sembla que la major part de les interpretacions s’inclinen per la procedència del recurs. Recorrent ara es posen traves per a que no es procedisca a la requalificació. Just el contrari d'allò que han argumentat alguns dels meus oponents dialèctics a facebook. No recórrer sols beneficia objectivament als propietaris de La Española.

Resumint, la posició del Bloc i d'Iniciativa en aquest tema és insostenible si de veres volen que eixe projecte no es porte a la pràctica o, almenys, que no es materialitze a una zona que posarà en risc l'aigua que bevem i que sols aportarà un benefici tangible: quasi 11 milions d'euros al propietari del terreny. I si no és així, que ho demostren.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qualitat democràtica i vergonya aliena

La memòria obrera al País Valencià

Esquerra Unida reclama la dimissió “immediata” de Gil-Lázaro (Teatres de la Generalitat)