divendres, 14 de febrer de 2014

Resulta lamentable i temerari que els consellers resolguen els seus conflictes interns atiant l’odi anticatalanista

Ja ho he tuitejat, llegir el dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) sobre la definició del valencià que fa el Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) resulta esfereïdor. Quin exercici de funambulisme jurídic! Però ara no volia parlar d'això (potser al següent post). Voldria reflexionar sobre alguna qüestió que m'ha tornat a vindre al cap arran d'una entrevista que li han fet a l'amic Toni Mollà a VilaWeb. Alguns amics filòlegs també m'ho han comentat: un Diccionari Normatiu no hauria de recollir localismes i dialectalismes, per a d'això ja hi ha altre tipus de diccionaris (el monumental Alcover-Moll, que cita el propi Mollà, el que vaig citar jo fa un parell de posts d'Eugeni Reig o el mateix Tresor del Valencià Meridional que signa, junt a Ovidi Cortés i Pep Tormo, un acadèmic com Jordi Colomina). Això demostra que hi ha una voluntat manifesta per part de l'AVL d'accentuar els trets diferencials del 'valencià' fins a extrems que poden resultar francament qüestionables o, com a mínim, dubtosos. I pose 'valencià' entre cometes perquè em sembla que els límits són clarament difusos (permeteu-me l'oxímoron). En què s'assembla el 'valencià' dels Ports i el Maestrat al del Vinalopó i l'Alacantí? És evident que hi ha més trets comuns entre un 'valencianoparlant' de Benicarló i un 'catalanoparlant' d'Alcanar o La Sènia... El que ens cal per defensar la llengua i combatre la seua minorització és, a més de l'ensenyament, disposar d'uns mitjans de comunicació potents i crear uns estàndards policèntrics i convergents (Sanchis Guarner dixit, apud T. Mollà, v. l'entrevista). Tancar RTVV és, evidentment, anar en la direcció totalment oposada. Preservar i conrear els particularismes és un exercici que cal fer (una vegada, ja fa temps, em vaig trobar una col·lega historiadora catalana oriünda de Llíria que em va preguntar si escrivíem el valencià com el parlàvem; la ignorància, com veieu és un mal massa estès) però que no resulta contradictori amb la cerca d'estàndards que apropen tots els parlants creant una ampla comunitat. Això no sols ajudarà a prestigiar l'ús de l'idioma sinó que, a més, generarà espais (mercats, fins i tot) de convergència. No hem d'oblidar que una comunitat de més d'onze milions de parlants (ens trobem dins les 100 llengües més parlades del món, d'un total de 7.105 idiomes reconeguts) representa un volum important superior als parlants de qualsevol de les llengües nòrdiques, fins i tot el suec (amb una literatura d'enorme prestigi internacional). Però, clar, una cosa és el que diuen (defendre el 'valencià') i una altra el que realment fan (menystenir-lo, menysprear-lo i usar-lo sols com a arma política del nacionalisme espanyolista).

NOTA DE PREMSA

EU acusa al PP d’una “lamentable successió d’improvisacions i atacs insolvents de l’anticatalanisme del PP contra una institució estatutària”

El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha descrit tot el contenciós del Consell amb el Diccionari Normatiu de l’AVL com “una lamentable successió d’improvisacions i atacs insolvents de l’anticatalanisme del PP contra una institució estatutària”. Per a Torró, aquesta és l’última mostra d’un Consell “cremat, amb unes brutals lluites de poder internes que desfiguren l’acció política i amb poca inclinació a les innumerables resolucions i sentències judicials que avalen la inqüestionable unitat de la llengua”. Torró ha recordat que “he vist amb els mesos propis ulls ací a Les Corts, concretament en la Comissió d’investigació de la CAM, a un compareixent mallorquí comunicant-se en un perfecte català amb un diputat del PP valencià que també li responia en català”. “No se m’acudeix major metàfora de la unitat de la nostra llengua”, ha afegit. 

“El dictamen original de l’AVL no entra en cap tipus de contradicció filològica o jurídica en la definició del valencià”, afirma Torró qui assenyala que no es tracta d’una “qüestió jurídica”. “Està obert a aportacions lexicològiques i no en termes de qüestionar les definicions filològiques que el Diccionari fa sobre els termes”, afegeix el parlamentari autonòmic qui creu que “cal posar punt i final al disbarat que pretén ser cortina de fum sobre els problemes reals de la gent”. 

Per al diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes “cal veure si el clàssic recurs al discurs de l’odi anticatalanista del PP els continua donant rèdits polítics encara a dia de hui, cosa que dubtem molt”. Torró també ha demanat als consellers Serafín Castellano i María José Català que “resolguen les seus lluites de poder internes sense haver d’acudir al conflicte i a atiar l’odi anticatalanista, perquè resulta lamentable i temerari”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada