Definicions (del català), mentides (del PP) i dictamens jurídics (del CJC sobre el diccionari normatiu de l'AVL)

Fa uns dies l'edició de Levante-EMV en paper em va publicar aquest article sota el títol 'Definicions, mentides i dictamens jurídics'. Es tracta d'una breu reflexió sobre la polèmica generada al voltant de la definició de 'valencià' del Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i del dictamen jurídic del Consell Jurídic Consultiu demanat a instàncies del Consell. Resumeix que que he anat expressant a altres entrades d'aquest bloc sobre la qüestió.

Qualsevol dia ho imposaran per decret: "no existeix la llei de la gravetat, qui la defense públicament serà sancionat...". Bé, ho farien en castellà, per a que ho entenga més gent. Ja no saben a que recórrer per fidelitzar els seus. Fins i tot adeptes que n'han fet sempre ostentació pública trauen foc per la boca, blasmant de Rajoy i de Fabra. Les perspectives són molt magres. I com que són tan rigorosos i sensats ressusciten l’espantall de l'anticatalanisme. De pas li fan un favor grandíssim a Rajoy en la seua croada contra l'independentisme rampant del Principat.

Castellano ens va astorar amb les declaracions sobre la definició de 'valencià' del Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Després van forçar més la rosca i la premsa explicava que Fabra havia encomanat a Català (paradoxal, no trobeu?) negociar amb l'AVL modificar-la. Jo els faig des d'ací un suggeriment: revisen-les totes. Si han definit mal 'valencià', qui ens assegura que ho hagen fet bé, diguem-ne, amb 'gos', 'llençol' o 'hermenèutica'? I amb 'mentider' o 'trampós'? Aquests són els primers que haurien de revisar. Si no tenien al cap com actua el PP segur que les han definit malament.

I això que el Diccionari té altres punts febles. És molt important recuperar dialectalismes, tot un tresor que alguns autors han anat preservant de l'extinció. Però potser no siga el més adient fer-ho a un document ‘normatiu’, bàsic per defensar la llengua i combatre la seua minorització. I això es fa amb l'ensenyament i, com ens ha recordat algun expert, disposant d'uns mitjans de comunicació potents i creant uns estàndards policèntrics i convergents. Tancar RTVV no és la millor manera. Preservar els particularismes no és contradictori amb la cerca d'estàndards que apropen tots els parlants creant una ampla comunitat. Això no sols ajudarà a prestigiar l'ús de l'idioma sinó que, a més, generarà espais (mercats, fins i tot) de convergència. Som un col·lectiu de més d'onze milions de parlants (entre les 100 llengües més parlades del món, d'un total de 7.105), més que els de qualsevol de les llengües nòrdiques, fins i tot del suec. Però, clar, una cosa és el que diuen (defendre el 'valencià') i una altra el que realment fan (menystenir-lo i usar-lo com a arma del nacionalisme espanyolista).

L'Acadèmia (que de moment ja té prou feina sortejant imposicions polítiques) pot resultar un entrebanc si no assumeix prompte aquesta tasca. Aquest dubte (el pecat original, des del nostre punt de vista) encara no s'ha dissipat...

I, de sobte, el Consell Jurídic Consultiu. El seu dictamen (la major reductio ad absurdum que recorde haver llegit en anys) se centra, bàsicament, en un argument. No entra a valorar els aspectes filològics i sols atén a les qüestions jurídiques. Què com es pot valorar un diccionari jurídicament i no filològicament? Li ho haureu de preguntar directament a algú del CJC, jo no ho acabe d’entendre. Asseguren que la definició del 'valencià' és 'extravagant' [sic]. No entren a discutir la definició de 'català' (serà perquè no els hi afecta jurídicament). Però si modifiquen una, haurien de modificar també l'altra que n’és un espill. En definitiva, el dictamen “té més interès psiquiàtric que jurídic” (Boix). Com el mateix secessionisme lingüístic, que (per escrit, almenys) se sol defensar en castellà. I una nota final de color: és l'únic dictamen del CJC que recorde haver llegit en valencià, ho podeu comprovar a la seua pàgina web. Perquè serà?